dimarts, d’agost 30, 2005
Contactar amb la Natàlia
Molts de vosaltres m'escribiu preguntant com està la Natàlia. Podeu escriure-li mails directament a la següent adreça:
natalia.california@gmail.com
Segur que ella ho agraïrà.
El primer dia de cole
Doncs res, l'Aitor ja ha passat dos dies al cole i ha sobreviscut! De fet si li preguntes a ell diu que està molt bé. La senyoreta (Mrs. Gamboa) també diu que l'Aitor és un nen encantador.
El fet de no parlar anglès li fa les coses molt més difícils, està clar. Per exemple, en els dos primers dies encara no ha anat al lavabo perquè no sabia com preguntar-ho. Però se'n sortirà aviat i a més el cole i l'entorn estan molt bé. Podeu veure algunes fotos aqui.
diumenge, d’agost 28, 2005
Comença el cole
Demà l'Aitor comença el cole. La veritat és que ell no està gens nerviós (al menys no ho demostra) i hi ha coses que el preocupen molt més com ara poder anar al videoclub a jugar amb les consoles (la seva activitat preferida) o si podrà veure una pelicula de DVD. En fi, que viu en el seu món i tot i que jo he intentat al menys ensenyar-li algunes frases... no mostra gaire interés. No sembla preocupar-li gaire el fet de no entendre però segurament això canviarà després d'un parell de dies de classe. Tot i això haig de dir que es relaciona perfectament amb els nens del futbol.
La que sí està nerviosa és la Natàlia... molt nerviosa. La nena acostumant-se a la guarderia, l'Aitor que comença el cole i és un "empanat" i a més jo preparant-me per marxar el divendres cap a Barcelona... No sé si es per això dels nervis però aquesta nit es troba fatal, amb una gastro-interitis de caball. Esperem que demà tots estem millor.
La que sí està nerviosa és la Natàlia... molt nerviosa. La nena acostumant-se a la guarderia, l'Aitor que comença el cole i és un "empanat" i a més jo preparant-me per marxar el divendres cap a Barcelona... No sé si es per això dels nervis però aquesta nit es troba fatal, amb una gastro-interitis de caball. Esperem que demà tots estem millor.
Mala sort
La veritat és que amb algunes coses estem tenint mala sort des que hem arribat aquí. La més sorprenent són les rodes. Des que he començat a anar en bici a treballar he punxat la roda ja tres vegades i a més he tingut problemes a l'hora d'arreglar les punxades. Potser aquesta estadística és habitual però jo no recordo punxar tant quan anava en bici a Catalunya.
Doncs bé, resulta que avui diumenge anàvem a agafar el cotxe per marxar i .... roda punxada. Òstres! No recordo ni la última vegada que vaig punxar el cotxe a Barcelona. Sort que aquí els mecànics estan oberts els diumenges. Hem hagut de canviar tota la roda (estava destrossada) però al menys ja el tenim arreglat.
Doncs bé, resulta que avui diumenge anàvem a agafar el cotxe per marxar i .... roda punxada. Òstres! No recordo ni la última vegada que vaig punxar el cotxe a Barcelona. Sort que aquí els mecànics estan oberts els diumenges. Hem hagut de canviar tota la roda (estava destrossada) però al menys ja el tenim arreglat.
divendres, d’agost 19, 2005
El soccer
Com ja us he explicat en algun post anterior el soccer (el que nosaltres coneixem per futbol) té bastant d'èxit per aquí sobretot degut a la presència massiva d'hispans (de fet el R. Madrid va venir a Los Angeles a fer un partit de pre-temporada fa poc i tothom en parlava i fins i tot es veuen samarretes del Barça, a part de la de l'Aitor, pel carrer).
Això sorpren relativament, el que sorpren més és que existeixi una associació com la AYSO. Es tracta d'una associació formada totalment per voluntaris que organitza lligues de futbol per a nens entre 6 i 19 anys per tot estats units. Tota l'associació funciona a base del voluntariat dels pares. Però és que, només a Santa Barbara hi ha més de 800 nens jugant i s'organitzen partits cada dissabte (a partir de setembre).
Doncs bé, per no ser menys, qui creieu que serà l'entrenador de l'equip de l'Aitor? Doncs sí, heu encertat, jo mateix. El diumenge faig la primera trobada amb els pares i el primer entrenament. Ja us mantindré informats però de moment veig que l'equip tinc nens amb cognoms tan poc americans com ara Martinez, Van Lenten i Velikov.
Això sorpren relativament, el que sorpren més és que existeixi una associació com la AYSO. Es tracta d'una associació formada totalment per voluntaris que organitza lligues de futbol per a nens entre 6 i 19 anys per tot estats units. Tota l'associació funciona a base del voluntariat dels pares. Però és que, només a Santa Barbara hi ha més de 800 nens jugant i s'organitzen partits cada dissabte (a partir de setembre).
Doncs bé, per no ser menys, qui creieu que serà l'entrenador de l'equip de l'Aitor? Doncs sí, heu encertat, jo mateix. El diumenge faig la primera trobada amb els pares i el primer entrenament. Ja us mantindré informats però de moment veig que l'equip tinc nens amb cognoms tan poc americans com ara Martinez, Van Lenten i Velikov.
La Televisió
Encara que sembli mentida, a Santa Barbara sinó contractes un servei de televisió per cable o via satel·lit.... només pots veure un canal de televisió! I amb una qualitat pésima. Jo la veritat és que no m'ho acabo de creure. Certament el que pasa és que cap casa (ni la nostra) té antena exterior. Així és difícil captar res, la veritat. Però tothom amb qui parlo em diu que la cosa funciona així: o pagues o no tens tele.
I pagant tampoc tens gaire opcions. El 99% de la gent té contractat el cable de COX. I no hi ha gaire més on escollir. A Cox el mínim que pots pagar són uns $30 al mes però en realitat aquest paquet només inclou canals locals i altra basura nacional. Si vols canals tipus Disney o de cine, te'n vas als $50 o més. Tenint en compte que als videoclubs com Blockbusters pots pagar $24 al mes i llogar totes les películes que vulguis (només pots tenir 2 a la vegada) vam decidir de moment passar de la tele i llogar películes. Així que gairebé anem a película diaria però de notícies del món... poques en veiem.
PD. Una de les últimes que vam veure va ser el documental "Supersize Me", molt, molt adient, sí senyor.
I pagant tampoc tens gaire opcions. El 99% de la gent té contractat el cable de COX. I no hi ha gaire més on escollir. A Cox el mínim que pots pagar són uns $30 al mes però en realitat aquest paquet només inclou canals locals i altra basura nacional. Si vols canals tipus Disney o de cine, te'n vas als $50 o més. Tenint en compte que als videoclubs com Blockbusters pots pagar $24 al mes i llogar totes les películes que vulguis (només pots tenir 2 a la vegada) vam decidir de moment passar de la tele i llogar películes. Així que gairebé anem a película diaria però de notícies del món... poques en veiem.
PD. Una de les últimes que vam veure va ser el documental "Supersize Me", molt, molt adient, sí senyor.
El sistema bancari
El sistema bancari en aquest pais és absolutament patètic: és antiquat i a més les condicions serien totalment impensables a Espanya. Per començar, aquí encara es funciona bastant a traves de xecs. La veritat és que em resulta bastant increíble haver d'enviar un xec per correu per pagar la llum o l'aigua. És cert que pots donar-te d'alta de serveis especials que et permeten pagar directament del compte però aquests serveis són gairebé experimentals i això de fer transferències entre comptes ho veuen gairebé de ciència ficció.
Per que veieu com va la cosa, us explico el que ens va passar fa tres dies. Resulta que jo vaig consultant gairebé cada dia l'estat del compte per internet, per evitar imprevistos que encara dificultin més aconseguir un historial de crèdit. Doncs bé, un dia miro i estava més o menys correcte (uns $250 al banc però pendents de rebre un parell d'ingressos). Al dia següent... la fi del món. Resulta que no havia pensat que arribaria un xeq de $300 que havia escrit fa un parell de mesos. Això va fer que el compte anés durant unes hores a negatiu. Una cosa així a Espanya no passaria res però aquí... Resulta que per cada operació que va venir a continuació (unes quantes de tarja de crèdit perquè era dilluns) ens anaven treient $22... així fins a unes 7 o 8. A més, no et garantien que t'havien cobert la operació! Increíble. Doncs me'n vaig corrent al banc que ja estava tancat i faig un ingrés en efectiu pel caixer. Al dia següent l'ingrés no s'havia contabilitzat encara (després em vaig enterar que trigaria gairebé 48 hores) i per tant... més comissions de $22, fins a un total de 11.
Al final vaig haver d'anar al banc i el meu "banquer personal" no només va solucionar el tema sinó que ens van retornar els $200 i pico que ens havien cobrat. Fins i tot ell alucinava amb el tema però també em va dir que així era com funcionava el sistema... En fi, vaja sistema.
Per que veieu com va la cosa, us explico el que ens va passar fa tres dies. Resulta que jo vaig consultant gairebé cada dia l'estat del compte per internet, per evitar imprevistos que encara dificultin més aconseguir un historial de crèdit. Doncs bé, un dia miro i estava més o menys correcte (uns $250 al banc però pendents de rebre un parell d'ingressos). Al dia següent... la fi del món. Resulta que no havia pensat que arribaria un xeq de $300 que havia escrit fa un parell de mesos. Això va fer que el compte anés durant unes hores a negatiu. Una cosa així a Espanya no passaria res però aquí... Resulta que per cada operació que va venir a continuació (unes quantes de tarja de crèdit perquè era dilluns) ens anaven treient $22... així fins a unes 7 o 8. A més, no et garantien que t'havien cobert la operació! Increíble. Doncs me'n vaig corrent al banc que ja estava tancat i faig un ingrés en efectiu pel caixer. Al dia següent l'ingrés no s'havia contabilitzat encara (després em vaig enterar que trigaria gairebé 48 hores) i per tant... més comissions de $22, fins a un total de 11.
Al final vaig haver d'anar al banc i el meu "banquer personal" no només va solucionar el tema sinó que ens van retornar els $200 i pico que ens havien cobrat. Fins i tot ell alucinava amb el tema però també em va dir que així era com funcionava el sistema... En fi, vaja sistema.
dilluns, d’agost 15, 2005
Knott's Berry Farm
I aquest cap de setmana hem anat al Knot's Berry Park. Bé, de fet vam marxar el dijous i vam tornar dissabte i vam fer molt més que anar al parc. Anem per passos:
Abans que res, dir que l'hotel el vam aconseguir a un preu excepcional: $63 la nit pels 4 en un hotel de 4*. Realment és la meitat de la millor oferta que et pots trobar per a un hotel així situat al costat de Disneyland i el Knot's. I com ho vam fer? (preneu nota perquè val la pena no només per a USA). A la web lastminutetravel (i sé que hi ha alguna web "germana" d'aquesta però que no té res a veure amb lastminute) es poden trobar el que anomenen les ofertes "off the record". Són hotels que no et diuen exactament quin és fins que has fet tota la compra. La raó és molt senzilla: estan oferint preus molt per sota del que les mateixes cadenes d'hotels poden oferir. Per exemple nosaltres vam anar a un Holiday Inn. A la web de Holiday Inn et "garanteixen" el preu mínim i per al nostre et demanaven $119 per nit. Val la pena però, a no ser que us agradin les emocions fortes, no ho feu amb menys de 48 hores de temps ja que llavors has de començar el viatge sense saber a on dormiràs aquella nit.
Doncs bé, vam sortir de Santa Barbara i per fer el viatge més interessant vam anar parant. Primer a Malibú (amb kilòmetres i kilòmetres de platjes privades i d'altres gairebé exclussives per a surfistes), després a Santa Monica (on es rodava Los Vigilantes de la Playa i a on hi ha un "embarcadero" molt famós amb un parc d'atraccions al damunt) i finalment a Venice Beach (zona molt més "underground" a on es troba un famós gimnàs a la mateixa platja).
A l'endamà vam anar al Knot's Berry Farm. És el primer parc d'atraccions que es va fer als Estats Units (i suposo que al món). Vam decidir anar aquí i no a Disneyland perquè Disneyland a l'estiu està impossible i més aquest any que és el 50 aniversari. Doncs bé, la veritat és que el Knot's està molt bé. És un parc tipus Port Aventura (hi ha atraccions idèntiques) però amb moltes menys cues i jo diria que també amb més atraccions (hi ha tres montanyes ruses tipus Dragon Khan). I a més, hi ha moltes coses per als més petits tot i que el lema del parc (el Snoopy) ja està una mica passat de moda. La història del parc és interessant, resulta que va començar als anys 40 quan un restaurant de pollastre fregit que tenia molt d'exit (el de la senyora Knott) va decidir posar atraccions perquè els clients estiguessin distrets mentre feien la cua.
El dissabte vam anar a Los Angeles. Vam anar a Hollywood. És un lloc al que s'ha d'anar però que decepciona bastant ja que és una zona bastant lletja i pobre de la ciutat (exceptuant un tros del Hollywood Blv on es concentren el teatre i demés). Però va valer la pena només per veure la cara dels nens quan es trobaven pel carrer amb el Superman o el Bob Esponja. Després vam passar per Beverly Hills, Rodeo Drive i cap a casa.
Més fotos aquí.
Abans que res, dir que l'hotel el vam aconseguir a un preu excepcional: $63 la nit pels 4 en un hotel de 4*. Realment és la meitat de la millor oferta que et pots trobar per a un hotel així situat al costat de Disneyland i el Knot's. I com ho vam fer? (preneu nota perquè val la pena no només per a USA). A la web lastminutetravel (i sé que hi ha alguna web "germana" d'aquesta però que no té res a veure amb lastminute) es poden trobar el que anomenen les ofertes "off the record". Són hotels que no et diuen exactament quin és fins que has fet tota la compra. La raó és molt senzilla: estan oferint preus molt per sota del que les mateixes cadenes d'hotels poden oferir. Per exemple nosaltres vam anar a un Holiday Inn. A la web de Holiday Inn et "garanteixen" el preu mínim i per al nostre et demanaven $119 per nit. Val la pena però, a no ser que us agradin les emocions fortes, no ho feu amb menys de 48 hores de temps ja que llavors has de començar el viatge sense saber a on dormiràs aquella nit.
Doncs bé, vam sortir de Santa Barbara i per fer el viatge més interessant vam anar parant. Primer a Malibú (amb kilòmetres i kilòmetres de platjes privades i d'altres gairebé exclussives per a surfistes), després a Santa Monica (on es rodava Los Vigilantes de la Playa i a on hi ha un "embarcadero" molt famós amb un parc d'atraccions al damunt) i finalment a Venice Beach (zona molt més "underground" a on es troba un famós gimnàs a la mateixa platja).
A l'endamà vam anar al Knot's Berry Farm. És el primer parc d'atraccions que es va fer als Estats Units (i suposo que al món). Vam decidir anar aquí i no a Disneyland perquè Disneyland a l'estiu està impossible i més aquest any que és el 50 aniversari. Doncs bé, la veritat és que el Knot's està molt bé. És un parc tipus Port Aventura (hi ha atraccions idèntiques) però amb moltes menys cues i jo diria que també amb més atraccions (hi ha tres montanyes ruses tipus Dragon Khan). I a més, hi ha moltes coses per als més petits tot i que el lema del parc (el Snoopy) ja està una mica passat de moda. La història del parc és interessant, resulta que va començar als anys 40 quan un restaurant de pollastre fregit que tenia molt d'exit (el de la senyora Knott) va decidir posar atraccions perquè els clients estiguessin distrets mentre feien la cua.
El dissabte vam anar a Los Angeles. Vam anar a Hollywood. És un lloc al que s'ha d'anar però que decepciona bastant ja que és una zona bastant lletja i pobre de la ciutat (exceptuant un tros del Hollywood Blv on es concentren el teatre i demés). Però va valer la pena només per veure la cara dels nens quan es trobaven pel carrer amb el Superman o el Bob Esponja. Després vam passar per Beverly Hills, Rodeo Drive i cap a casa.
Més fotos aquí.
La Fiesta (2)
El cap de setmana passat el vam dedicar a gaudir una mica més de "La Fiesta". La veritat és que l'ambient va estar força bé. Aquests actes al carrer atrauen molt a la gent hispana o sigui que realment tens la sensació d'estar a Mèxic i a més la majoria de la música és de grups d'allà. La unica diferència notable és que comque la llei aquí prohibeix beure alcohol en públic, és impossible aconseguir una cervessa als xiringuitos. Per aconseguir una cervesa has d'entrar a un bar (i la entrada als bars està prohibida als menors de 21 anys). En fi, no és que jo sigui un alcoholic, però quan estàs menjant enchiladas y altre menjar picant mexicà, la veritat és que ve de gust una cervesa.
També vam anar a un rodeo. Curiós que a l'entrada hi havia gent protestant amb cartells per la crueltat que això suposa als animals i demanant que ho prohibeixin a Santa Barbara igual que han get a d'altres ciutats de Califòrnia. Aquí podeu llegir més d'aquesta campanya. No és que l'espectacle fos al·lucinant però a l'Aitor el va impressionar, igual que a mi quan ho vaig veure a Idaho als 10 anys.
Doncs res, si teniu la contrasenya, aquí podeu veure més fotos d'aquests dies.
També vam anar a un rodeo. Curiós que a l'entrada hi havia gent protestant amb cartells per la crueltat que això suposa als animals i demanant que ho prohibeixin a Santa Barbara igual que han get a d'altres ciutats de Califòrnia. Aquí podeu llegir més d'aquesta campanya. No és que l'espectacle fos al·lucinant però a l'Aitor el va impressionar, igual que a mi quan ho vaig veure a Idaho als 10 anys.
Doncs res, si teniu la contrasenya, aquí podeu veure més fotos d'aquests dies.
dijous, d’agost 04, 2005
Canvi de politica amb les fotos
Comque des del blog estavem enllacant amb un munt de fotos "familiars" he decidit protegir aquestes darreres per contrassenya. O sigui que si ets un amic o familiar que vols accedir a aquest contingut, si us plau envia'm un mail i t'enviare la contrassenya.
La fiesta
Aquesta setmana a Santa Barbara s'estan celebrant els "Old Spanish Days" o més popularment "La Fiesta". Es tracta de que la ciutat recorda el seu passat espanyol amb tot tipus d'activitats que barrejen la cultura espanyola (flamenc) amb la mexicana (mariachis) amb la més purament americana (rodeo). Aquí teniu tota la informació del que es fa durant aquests dies.
Resulta bastant impressionant veure com els carrers de Santa Barbara estan engalanats amb la bandera Espanyola. De moment, el primer dia, nosaltres hem anat a una de les fires (o "mercados" com els anomenen) que hi ha a la ciutat. Com podeu veure, els nens s'ho han passat d'allò més bé.
Resulta bastant impressionant veure com els carrers de Santa Barbara estan engalanats amb la bandera Espanyola. De moment, el primer dia, nosaltres hem anat a una de les fires (o "mercados" com els anomenen) que hi ha a la ciutat. Com podeu veure, els nens s'ho han passat d'allò més bé.
dimecres, d’agost 03, 2005
Els darrers dies
Els darrers dies hem estat fent un munt de coses, com sempre. El cap de setmana vam anar al zoo de Santa Barbara. També vam anar a un típic restaurant de marisc anomenat Joe's Crab que està a la ciutat de Ventura (restaurant de marisc però familiar amb tot de joguines penjant del sostre). També vam anar a passejar al Downtown de Santa Barbara (una de les activitats preferides de la Natàlia, li agrada molt el centre de la ciutat).
El diumenge també vam anar a la platja. Tot i que hem anat moltes vegades a passejar per la platja encara no havíem passat una matí a la platja, en banyador, amb les pales... Després de mirar diferents opcions, vam decidir anar a la platja més típica de SB, la East Beach. És una platja enorme al mig de SB amb tot tipus de serveis i amb un munt de xarxes de voleibol (es veu que un dels campeons olímpics de voley platja va sortir d'aquí). Doncs bé, aquesta platja en un diumenge d'agost estava gairebé buida (excepte per les xarxes de voley :) Hi ha tants km de platja per la quantitat de gent que viu a la zona que crec que encara que tots es possessin d'acord anant a la mateixa platja no s'ompliria (bé, excepte les més properes a LA com Malibú o Santa Monica, és clar).
I també hem estat alguns dies a casa, és clar.
El diumenge també vam anar a la platja. Tot i que hem anat moltes vegades a passejar per la platja encara no havíem passat una matí a la platja, en banyador, amb les pales... Després de mirar diferents opcions, vam decidir anar a la platja més típica de SB, la East Beach. És una platja enorme al mig de SB amb tot tipus de serveis i amb un munt de xarxes de voleibol (es veu que un dels campeons olímpics de voley platja va sortir d'aquí). Doncs bé, aquesta platja en un diumenge d'agost estava gairebé buida (excepte per les xarxes de voley :) Hi ha tants km de platja per la quantitat de gent que viu a la zona que crec que encara que tots es possessin d'acord anant a la mateixa platja no s'ompliria (bé, excepte les més properes a LA com Malibú o Santa Monica, és clar).
I també hem estat alguns dies a casa, és clar.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)