The End

I amb això acaba la nostra aventura a Santa Barbara i (segurament) aquest blog. Han estat dos anys inolvidables i sempre tindrem aquestes pàgines per a recordar-ho. Fins sempre Santa Barbara!!

Bye Bye Santa Barbara

Abans de marxar volíem inmortalitzar els llocs més macos de Santa Barbara i ens vam dedicar a fer fotos per tot arreu. Al port... A la platja de Santa Barbara... Al Sterns Wharf.... Al downtown... I a molts altres llocs que podeu veure aquí.

A San Francisco

La última setmana a SB va ser una auténtica bojeria. Per acabar-ho d'arreglar la gent de Telefònica em va demanar que anés a San Francisco d'un dia per a un altre. Doncs res el dimarts 12 vaig anar i tornar per a una reunió de 3 hores. M'encanta San Francisco!

Adeu a les amigues de l'Adriana

Poc abans de marxar vam tenir la festa d'aniversari de la Sofia, una de les millors amigues de l'Adriana. La Sofia i la Bella (la seva cosina) són dues nenes hispanes que s'han fet molt amb l'Adriana i segur que la troben a faltar.

La festa va tenir lloc a un dels molts parcs de Santa Barbara i tant l'Adriana com l'Aitor s'ho van passar molt bé. Jo mentrestant estava fent gestions per a la nostra marxa.

Aqui podeu trobar més fotos de la festa.

Tots malalts

I a una setmana vista gairebé d'agafar l'avió estem tots malalts (bé, tots menys la Natalia que diu que ella no pot permetre's el luxe... creuem els dits!). Ahir jo vaig quedar-me gairebé tot el dia al llit amb un gran encostipat. L'Aitor també està encostipat i l'Adriana que semblava estar millor torna amb els seus atacs d'asma. Lo bo de tot això és que encara tenim tots temps de posar-nos ben bons abans d'anar cap a La Garriga!

Adeu a Disneyland

Doncs sí, tot i que tenim un munt de coses per a fer aquests darrers dies i estem dels nervis vam decidir donar-nos un "break" i anar a Disneyland. Teníem encara unes entrades per a utilitzar i valia la pena fer-ne bon us.

Aquest cop, però, no ens vam quedar a dormir. Vam anar de bon matí (a les 10 estàvem allà) i vam tornar a la nit, fets pols.

S'ha de dir que aquest cop no el vam disfrutar tant com la resta. No feia tant que hi havíem estat i ja ens coneixìem gairebé totes les atraccions. A més els nens (i nosaltres) estaven especialment nerviosos i no van disfrutar tant.

Tot i això, vam marxar amb bon regust i amb certs moments molt positius ja que ara l'Adriana ja pot pujar a gairebé tot i l'Aitor s'atreveix amb les atraccions més "fortes".

Però està clar que després d'haver anat 5 cops en dos anys a Disneyland, a Sea World, Knot's Berry Farm... no ens queden gaire ganes d'anar a Port Aventura aquest estiu!

Més fotos de Disney aqui.

S'acaben els coles

Una de les raons per les que vàrem decidir quedar-nos fins a mitjans de Juny és que així podíem acabar el calendari escolar aquí. Aquestes darreres setmanes estem de festes de fi de curs.

L'altre dia vam tenir la Barbacoa de fi de curs al cole de l'Aitor. Va estar prou bé: per $6 tenies tot un menú de pollastre a la brasa amb guarnició i postres fets per les mares. I després de sopar els nens van sortir a cantar. Ens va fer molta "gracia" veure que a l'Aitor li havia tocat cantar una cançó patriòtica. Aquí a la foto els podeu veure amb una bandera cantant nosequé de la llibertat (sic).

Més fotos de la festa de l'Aitor aquí.

Jo també vaig tenir la meva festa de fi de curs, a un parc de la zona. La festa va ser semblant a la de l'Aitor excepte que aquí sí que estava permés el consum d'alcohol.

La meva "jefa" va tenir unes paraules per acomiadar-me però no va poder acabar ja que es va posar a plorar... m'estimen molt aquí i em trobaran a faltar!

Més fotos de la nostra festa aquí.

Coses que trobarem a faltar...

La platja, el Trader's Joe, la gespa de l'escola, la bici, els festivals, tornar a les 5, els geners...

El downtown, la "fiesta", el sushi dels diumenges, el soccer, els quatre carrils, el depatx amb vistes al mar, la platja.

La multiculturalitat, els DVD gratis, els museus, la piscina, el carril bici, els supers 24 hores, el cafè americà, les escapades, els preus dels restaurants...

I tantes altres coses!

La casa buida

Semblava impossible però poc a poc anem buidant la casa. I totes les coses que anem treient és per que les venem. Hem venut les taules, cadires, fins i tot els llits i ara només tenim matalassos. La casa sembla com un lloc d'acampada i aquest diumenge s'emporten l'últim sofà que tenim i la rentadora i secadora.

Aqui teniu més fotos de la casa buida.

Harry Potter Obsession

Ja us vaig comentar fa uns dies que l'Aitor havia comencat a llegir el Harry Potter. Doncs bé, ara el tema ha arribat a ser una veritable obsessió. Amb uns diners que va guanyar per portar-se bé durant 10 dies es va comprar el Harry Potter 2,3 i 4. Ara ja està a punt d'acabar el 3 i pensant en comencar el 4. Penseu que són llibres de més de 300 pàgines!

Llegir li agrada tant que l'altre dia quan li vaig preguntar si li agradava més llegir, veure pel.lícules o jugar a videojocs... va dubtar una mica i va dir: llegir! Fins i tot diu que no li importaria portar ulleres com el Harry Potter. L'altre dia li vaig deixar el Harry Potter a la motxilla del cole perque jo necessitava el cotxe tot el dia. Quan va tornar a casa ens va explicar que no havia jugat a cap pati. S'havia passat totes les hores de pati llegint el llibre.

Està clar que necessita una mica de desconnexió i passar-se unes quantes hores al casal d'estiu de La Garriga, "suant la samarreta" ;-)

May Grey

El tems de Santa Barbara és de lo més estrany. Tan aviat fa uns dies de calor al Gener com arriba el "fred" amb la primavera. De fet ja solen dir que el Maig és gris (May Grey) i al Juny hi ha boira (June Gloom). Fa unes quantes setmanes que fa uns dies bastant lletjos. No és que faci fred però els dies són grissos... fins a la tarda! A les 4 o 5 comença a sortir el sol i el dia s'arregla, però ja és massa tard! I amb tot això a l´Adriana la tenim amb un altre atac d'asma (ara que pensàbem que ja estava gairebé curada...). Esperem que la tornada a Espanya ajudi amb això també.

Comencen els festivals

Ara a la primavera és temps de festivals aquí a Santa Barbara (una de les moltes coses que trobarem a faltar).

L'altre dia van fer el Festival dels nens (Children Festival) amb tot tipus d'activitats per a nens, menjar....

S'ho van passar d'allò més bé. Aquí els teniu tocant el tambor (una de les obsessions de l'Aitor és que vol un tambor :).

I aqui teniu unes quantes fotos més del festival.

Adeu al SAAB

Continuem amb les nostres vendes i ja tenim la casa mig buida. Afortunadament el craigslist segueix funcionant molt bé i no triguem gaire en treure'ns de sobre les coses.

El cap de setmana passat vaig vendre el cotxe. Vaig trigar menys d'una setmana i no vaig haver de baixar el preu. El vam vendre per $4500... no està gaire malament tenint en compte que vaig pagar $6000 per ell. Li vaig vendre a una italiana boja per els cotxes vermells... i els Ferraris. De fet ella tenia un Masseratti vermell, tan vell que ja no enjegava.

Doncs res, ara anem de lloguer amb un Chevrolet de lo més cutre. I ja comencem a mirar quin cotxe ens comprarem en arribar a Espanya. És curiós que els cotxes, com tot, són molt més cars a Europa que aquí. Els cotxes japonesos costen aquí gairebé la meitad i fins i tot cotxes europeus com els Volvos o BMW són més cars a Espanya que aquí.

L'Aitor malalt

Doncs l'Aitor no ha pogut acabar el test que us comentava. Es un nen que no es posa gairebe mai malalt pero ara fa un parell de mesos que no para. Li van diagnosticar una sinusitis (aqui tothom te algun tipus de problema respiratori, allergia, etc.. o sigui que no es estrany). Pero despres d'estar amb antibiotics dues vegades ara torna a estar amb febre.

Ahir li van fer fins i tot un escaner, pero no van veure res estrany... un virus diuen els metges. Ja veurem com acaba tot plegat pero la veritat es que la nostra experiencia amb els metges i les assegurances aqui ha estat lamentable. No m'estranya que els americans pensin que aquest es un dels principals problemes del pais.

El gran test

Als americans els agrada molt aixo de les estatistiques. Per aixo cada any fan un super examen a tots els seus alumnes. Aixi poden veure com esta evolucionant la mitja del pais i amb una mica de sort descobrir algun talent. Quan jo vaig estudiar a Estats Units als once anys em va tocar de fer-ho i ara li ha tocat a l'Aitor.

Es tracta d'un test que fan durant dues setmanes, nomes una o dues hores al dia. I comque diuen que es molt important que estiguin ben alimentats han demanat als pares que portem tot tipus de menjar. Aquests dies l'Aitor ni tan sols es pot acabar el dinar de lo molt que s'ha omplert a mig mati.

Pero no se'l veu gaire nervios.

Harry Potter

Ja us he explicat que l´Aitor llegeix moltíssim. Però fins al moment només llegia llibres d´unes 100 pàgines i lletra bastant gran. Els seus preferits eren els del Capità Calçotets. El problema és que havia arribat el punt que es llegia un llibre d'aquests en menys d'un dia. Vam decidir que ja era hora de "fer el salt" i la setmana passada el vam convèncer d'agafar el Harry Potter de la biblioteca.

Doncs avui se l'ha acabat. I és clar està super-emocionat. Diu que és el millor que ha llegit i vol anar ja a per el segon. La veritat és que els llibres de Harry Potter són una mica forts per a 7 anys, però tot sigui per cultivar la lectura :)

L'Adriana en fa 4

Diumenge passat l'Adriana va fer 4 anys. Feia mesos que ella ho estava esperant i tot que vam decidir no fer una festa com la de l'Aitor, també s'ho va passar molt bé.

El diumenge al matí li vam fer bufar les espelmes sobre un gofre de l'esmoçar ja que volíem passar el dia fora. Després d'esmorçar li vam donar els regals. Des de feia setmanes cada cop que entràvem a una botiga ens demanava qualsevol cosa relacionada amb princeses i, corrent el risc de condicionar el seu desenvolupament :-), vam fer-li cas.

Teníem pensat fer moltes coses com ara anar a un festival però, cosa estranya aquest any, el diumenge plovia. No molt, però el suficient per no estar gaire pel carrer amb dos nens que no fa gaire estaven encostipats. Finalment vam decidir anar a un restaurant que fos especialment indicat per a nens.

Havíem sentit a parlar del Chuck E Cheese, un restaurant on lo de menys és el menjar (bastant horrorós per cert). El restaurant estava ple de tobogans, columpis, mexicant i , sobretot, jocs electrònics. A nosaltres la veritat és que aquest ambient ultra-americà (tot i que ple de mexicans) no ens va agradar gaire però els nens estaven encantats i ja demanen quan podrem tornar.

v

El dilluns l'Adriana va fer la segona part de la celebració. Vam portar "cupcakes" (un híbrid de madalena i pastís individual que aquí es porta molt) per als 40 nens de l'escola i l'Adriana... encantada de ser "reina per un dia".

Aqui podeu trobar el set complert de les fotos d'aniversari.

Els videos del viatge

Ja podeu veure els videos del viatge. El de California Adventure i el de la Illa de Santa Catalina.

Santa Catalina Island

I despres... a passar un parell de dies a la Illa de Santa Catalina. Es tracta d'una illa molt petita on tan just viuen 4000 habitants. Pero es la mes gran de les "Channel Islands" i es molt famosa per estar molt a prop de Los Angeles (una hora en ferry). Per aixo hi van gent de tot tipus: des de famosos, turistes japonesos dels creuers que hi paren, i parelles com els de la foto que es casen a la seva platja.

No vam tenir gaire bon temps. El dia abans a Disney haviem passat calor, pero aqui a la illa feia mes aviat fresquet. Tot i aixo ens ho vam passar molt be.

En el paquet que vam agafar, apart de l'hotel i el ferry, entrava una activitat a escollir. I vam fer un viatge en un barco d'aquells amb el fons de vidre. I la veritat es que va resultar bastant impressionant. I la resta, passejades pel poble, una excursio una mica cap al centre de la illa (tot i que no vam aconseguir de veure els famosos Bufalos que hi viuen des que al 1923 un equip de rodatge els deixes abandonats).

Doncs aixo, uns dies molt macos, i una altra experiencia per a la memoria... i el blog!

Aqui teniu les fotos i aviat tambe el video.

California Adventure

La setmana passada vam fer el nostre particular Spring Break (Vacances de Primavera). Els nens van tenir dues setmanes de festa al cole pero nomes vam sortir quatre dies.

El primer dia vam anar al parc d'atraccions California Adventure, un parc que es troba al costat mateix del Disneyland original. Vam comprar fa temps una oferta de 4 entrades i encara n'haviem de gastar dues.

No anavem amb gaires expectatives ja que pensavem que el parc aquest seria mes aviat per nens grans i, despres de veure "el de veritat", no podiem esperar gaire. Pero la veritat es que ens va sorprendre molt gratament.

Hi ha un parell d'atraccions que per si soles ja valen el preu de l'entrada: un viatge virtual volant per sobre de california realment molt, molt, impressionan; i una representacio d'una hora d'Aladdin amb tot tipus de recursos. I moltes altres atraccions que van fer disfrutar molt als nens.

Aqui teniu mes fotos. I d'aqui poc, el video!

Mes videos!

Com us vaig prometre, aqui teniu mes videos: Primer, el del viatge en barco a veure balenes amb l'Aitor. I despres, el de la celebracio de Pasqua a l'escola de l'Adriana.

En venda!

La Natalia, que es molt previsora, ha comencat ja a vendre algunes coses que tenim a casa. Estavem preocupats que no vendriem res pero en el primer cap de setmana vam vendre un munt de coses (inclos un sofa i la tauleta de centre del menjador). La vaig animar a posar anuncis a craiglist i la veritat es que es una passada com respon la gent aqui: en questio de minuts ja teniem respostes de gent interessada i tothom que va venir va marxar amb el que volien a sota el brac.

Evidentment no podem vendre moltes de les coses fins als ultims dies i aixo si que promet ser tota una aventura!

I cap a Santa Catalina

I demà marxem 4 dies de mini-vacances. Passarem primer per Disney California Adventure (parc d'atraccions al costat de Disneyland que han fet com a extensió).

Però el plat fort del viatge serà la nostra visita a la illa de Santa Catalina, coneguda per el seu passat de pirates i per el nom de la seva "capital": Avalon. És una illa super-petita on només hi ha 4 hotels i platja i muntanya.

Ja us explicarem a la tornada.

Easter (Pasqua)

Com a tot el món aquí també s'apropa la Setmana Santa. Comque aquí han de vigilar amb el tema religiós, a les escoles en diuen Vacances de Primavera. Tot i aixó se celebra un Easter areligiós on el protagonista és el conillet de pasqua, que amaga ous amb caramels per als nens.

Al cole de l'Adriana van fer una petita celebració relacionada amb això. Més que res va servir per a que les nenes es possessin els seus millors vestits (sí, sí, rotllo diumenge de rams).

Aquí teniu alguna foto més i quan pugui el video.

Whale Watching

També la setmana passada l'Aitor va tenir una excursió molt especial: vam anar a veure balenes! I dic "vam" perquè la Natalia em va convencer de que anés com a acompanyant perquè no ho veia gaire clar això que l'Aitor anés sòl en un vaixell.

L'excursió va ser una passada. Vam estar dues hores i mitja en un vaixell. I tan sols sortir del port de Santa Barbara ja vam veure una balena (aquest any s'ha fet famosa una balena que viu gairebé al port). I poc després vam trobar un munt de dofins jugant amb una altra balena. I després 4 balenes més. No és habitual trobar tantes balenes tan a prop de la costa i ja ens deien que havíem tingut molta sort.

Molts nens es van marejar i el pitjor de tot és que la ultima mitja hora, i després d'ajudar a uns quants, jo vaig acabar igual! L'Aitor també es va marejar una miqueta però no tant com jo.

Aquí teniu més fotos de les balenes. I quan tingui temps posaré el video (molt més impressionant ja que es veuen les balenes i dofins molt millor).

L'Aitor fa una obra

L'altre dia l'Aitor va fer la seva primera obra de teatre. I com no... en anglès! Va ser una obra bastant llarga (gairebé una hora) i la veritat és que ho van fer molt bé.

La obra era trossos curtets de contes coneguts i a cada sketch feien una reflexió sobre el comportament dels personatges. L'Aitor tenia dos papers: primer feia del nen os en el conte dels tres ossets i després feia de granota/príncep. Ho va fer molt bé, convençut i sense por tot i que els dies abans va passar bastants nervis.

Aqui teniu més fotos de l'obra i aquí un video (que ara segur podreu veure des de gairebé qualsevol ordinador).

(I relacionat amb l'anterior he tornat a posar el video de la platja en un format diferent que haurieu de poder veure aquí)

Dies de Calor

Ja se sap que quan a aquestes terres bufen els "Vents de Santa Ana"... arriba la calor. La setmana passada vam pasar uns dies per damunt dels 30 graus que ens van fer recordar lo be que s'està aquí a l'estiu.

El Diumenge vam anar a la platja i ens vam acabar banyant i després teniem tanta calor que vam acabar a la piscina de casa! L'aigua estava encara una mica freda però s'hi podia estar una miqueta.

Podeu trobar alguna foto mes del dia aqui pero el millor de tot és aquest video que esperem que al menys les iaies puguin veure senceret... es una mica llarg de baixar (70MB) però val la pena.

(Si teniui problemes amb el format d'aquest fitxer podeu provar amb aquest altre)

Ventura

Ventura es una ciutat mes gran que Santa Barbara que esta a una mitja hora al sud d'aqui. Es a dir, esta mes a prop de Los Angeles. Es per aixo que Ventura surt a moltes pelicules. Nosaltres hi passem sovint i fins i tot a vegades hi haviem anat a sopar pero mai haviem anat al "downtown" a passejar i vam pensar que seria bona idea.

La veritat es que la gent de Santa Barbara mira Ventura per damunt de l'espatlla: les cases son mes barates, hi ha encara mes mexicans, no hi ha tantes estrelles passant el cap de setmana... I per aixo ens esperavem algo pitjor: ens va agradar molt. El centre de la ciutat estava ple de botiguetes petites (que aqui no s'estilen molt) de caire entre Hippie i asiatic i s'hi respirava un ambient molt xulo. Vam anar a dinar a un Thailandes que feia temps que voliem visitar... em quedo amb els Japonesos de Santa Barbara.

Mes fotos aqui.

L´Aitor i l´escola

El progrés de l´Aitor a l´escola ha sigut increíble, tant i que supera el nivell dels estándars en la majoria d´arees, però no només impressiona les notes que ha portat a casa aquest trimestre(excel.lents en escritura, lectura, matemàtiques, ...) sino la forma en que ell disfruta en apendre i anar a escola. Com ens diu la seva "teacher" hem d´estar molt orgullosos d´ell.

S'acaba el basket

I ja s'ha acabat la temporada de basket per l'Aitor. La veritat és que hem acabat una mica com hem comencat. Els nens no han aprés gaire cosa però al menys l'Aitor (que era un dels pocs que jugava per primer cop) no ha desentonat amb la resta de l'equip.

I per acabar com sempre una festa a una pizzeria, entrega de trofejos... i tots contents. Aqui teniu les fotos de l'últim partit i la festa. I aqui el video també de la festa.

L'Angles de l'Aitor

Ja us vaig comentar fa poc que l'Aitor li agrada molt llegir... i escriure. Tant que s'ha convertit en una mena d'obsessió. Quan té un moment es possa a llegir o a escriure llibres. Evidentment això està fent que el seu nivell d'anglès millori de forma impressionant fins al punt que llegeix i escriu millor que la majoria de nens de la seva edat.

A continuació teniu unes proves. Primer un parell de contes curts que va escriure l'altre dia a l'ordinador (cliqueu per a veure més gran). I després un video de l'Aitor llegint en anglès, no us ho perdeu!

I aqui teniu el video.

Les manifestacions d'aquest cap de setmana

Des d'aqui a California veig amb vergonya el comportament dels partits politics a Espanya, sobretot el PP, i la poca vista de la gent que es deixa enganyar d'aquesta manera. De fet veient les imatges de la manifestacio del dissabte a Madrid em fa gracia que molta gent a Espanya se'n rigui del Bush o de les moltes tonteries que fan els americans. Sincerament aquestes imatges em produeixen una barreja de por (pel que vindra) i tristor.

Per aixo us passo una convocatoria que m'ha arribat (aquesta si ciutadana i no orquestrada per un partit) per a que expesseu el vostre descontent:

Cacerolada para exigir a todos los partidos políticos un trabajo responsable.
Por el respeto a la democrácia y por el respeto a las decisiones que tome el partido en el gobierno que ha sido designado democráticamente por los españoles.
Exigimos al Partido Popular que cese en su intención de crispar a la sociedad con manifestaciones. Solicitamos que trabaje de forma democrática para construir una oposición que ayude a la evolución del país y no a su destrucción. Exigimos que no se dramaticen las situaciones con mentiras y exageraciones y que se vuelva a la coherencia y el consenso político.
Exigimos al PSOE que no entre en este juego de crispación, que sea responsable y que trabaje en todos los asuntos que conciernen a este país y que no son solo el terrorismo por muy importante, importantísimo que sea este tema. Que en el parlamento no entren en el juego de gritar, no dejar hablar y aplaudir como si fuera un circo romano.
Estamos más que hartos de ser el hazmerreir de Europa. Nunca en la historia de la democracia de los paises occidentales un partido en la oposición se ha resistido tan abiertamente a la política antiterrorista del partido en el gobierno. Nunca, hasta ahora, se han realizado tantas manifestaciones que ocultan otras decisiones importantísimas a nivel social como: no apoyar la ley que aumenta el permiso por maternidad en caso de hijos prematuros, no apoyar los presupuestos de becas y subvenciones (un 27% mayores que en otras legislaturas) por parecer excesivo.
POR EL FIN DE LA CRISPACIÓN Y LA DOBLE MORAL Y POR EL DERECHO A QUE SEAN LAS URNAS LAS QUE DECIDAN EL DÍA DE LAS ELECCIONES Y NO ANTES. PARA QUE LA OPOSICIÓN CESE EN SU POLÍTICA DESTRUCTIVA Y TRABAJE EN EL CONSENSO POLÍTICO Y NO EN LA CONFRONTACIÓN.
CACEROLADA EL PRÓXIMO JUEVES 15 DE MARZO A LAS 22H
No queremos que este correo electrónico se mal interprete. No estamos afiliados a ningún partido político. Simplemente somos unos ciudadanos de a pie que estamos hartos de esta situación vergonzosa. Creemos que si nosotros hicieramos lo que está haciendo la oposición en nuestros puestos de trabajo estaríamos todos despedidos y deseamos que se den cuenta de que exigimos lo mismo que se nos exige a nosotros: responsabilidad, coherencia y respeto a las decisiones democráticas.

Els menjats preferits de l'Adriana

Hi ha molts nens que als 3 anys no mengen més que macarrons i carn arrebossada. Doncs bé, sabeu quins són els menjars preferits de l'Adriana?

• Avocat
• Mango (sobretot amb gelat de vainilla)
• Lassagna

L'Adriana

La Natalia va fer aquestes fotos de l'Adriana l'altre dia.

Aqui en teniu més.

El basquet

Seguim amb el basquet i sembla que cada cop anem a pitjor. L'Aitor està aprenent molt i segueixo jugant amb ell sempre que tinc l'ocasió. Però a la que surten a jugar el dia del partit... tots els de l'equip s'amaguen i no hi ha manera. Fins i tot nens que fa tres anys que juguen sembla que no sapiguen que fer amb la pilota. I és clar, així no hi ha manera de guanyar res. Només hem guanyat dos partits (contra un equip realment dolen) i avui mateix ens han apallissat 32 a 9.

Sembla mentida que ho digui així però la veritat és que crec que molta de la culpa és de l'entrenador. Ès molt tou i tot li sembla bé i a més no imposa cap tipus de disciplina als nens. L'equip està desmotivat i els nens passen d'ell. Mentre ells els intenta ensenyar a fer bloquejos (Deu meu, estan a anys llums de poder fer això!!) ells surten al partit i no s'atreveixen a tirar a canasta. Una llàstima perque els nens aquests acabaran aborrint el basquet...

Happy Birthdays

Aquestes darreres setmanes hem tingut un parell de festes d'aniversari.

L'Aitor va tenir una festa aquí mateix a la nostra comunitat, al mateix lloc on la va fer ell. És un nen de pares mexicans (ell professor d'informàtica, per cert) que va a la mateix classe. L'Adriana també estava convidada però quan vam arribar i va veure tot de "bèsties" de 7 any fent el boig va decidir que allò no era per a ella i va tornar a casa amb mi.

Però al cap de pocs dies l'Adriana va poder tenir una festa on sí va poder disfrutar. Un nen de la seva classe ens va convidar a una festa al museu ferroviari. Els pares del nen sòn de lo mès curiòs: el pare és clavat al Woody Allen (també és jueu, és clar) i la mare és una histèrica... però això poc importava per a la festa. De fet l'Adriana no li va fer gaire cas al nen i va anar de seguida a buscar a les seves amigues.

Sobretot a la Sofia... i a la seva mare. Quan l'Adriana està en siguacions "socials" no vol saber res de nosaltres fins a l'extrem que no contesta les nostres preguntes. I és clar això a la Natalia la posa dels nervis. Jo me'n vaig anar a jugar a futbol amb l'Aitor però ella es va quedar tirant-se dels cabells veient com la nena que no pot passar ni un segon sense la mama no li feia ni cas.

A la festa els nens van pujar al mini-tren del museu, van cantar amb el "senyor de la guitarra" (el mateix que va a la guarderia un cop per setmana), van berenar, menjar pastís però no obrir els regals. Ja és la segona vegada que ens passa. Hi ha gent que prefereix que el nen no obri els regals i que ho faci tranquilament a casa. Això sí, després envien una tarja d'agreiment a casa.

Aqui teniu més fotos del cumple.

La lectura de l'Aitor

L'Aitor ha agafat una afició increible per la lectura (també per escriure i com no pels videojocs, però això li hem de control.lar més). Llegeix l´anglès millor que la majoria dels nens de la seva classe i fins i tot millor que nens molt més grans. A més, té el record de llegir pàgines durant aquest any a la seva classe (sí, sí, aquí ho compten tot i ja en porta més 5000).

Fa uns mesos va agafar una col.leció de llibres d'uns nens que viatjaven pel temps. Però ara el seu preferit és el Captain Underpants (El capitá calcotets). Són llibres de riure que el tenen absolutament entusiasmat ja que es pot arribar a llegir el mateix llibre 2 i 3 vegades!

Curiosament quan vaig estar a Barcelona li vaig comprar llibres. La veritat és que la oferta (vaig anar al Fnac) de llibres per a la seva edat era molt dolenta. I posant-me a pensar jo, que de nen també llegia moltíssim, no recordo gaires llibres que m'agradessin especialment fins que vaig comencar a llegir "Los Cinco" o els llibres per a nens del Hitchcock. Però per aquests encara li falten un o dos anyets. Els autors castellans/catalans tenen llibres literàriament interessants però absolutament aborrits per a nens d'aquesta edat. Una llàstima perque el més important és acostumar-los a llegir.

Visitant universitats

Les darreres setmanes no ens hem mogut gaire amb la família. Però jo he hagut de baixar a Los Angeles un parell de cops. He anat a visitar les dues universitats més importants de LA: UCLA i USC.

UCLA es un altre campus de la University of California on jo treballo. Es troba en el barri de Westwood, al costat de Beverly Hills, en una zona molt agradable i on es solen organitzar moltes de les festes Hollywoodianes. El campus a més és molt verd i acollidor, no sembla que estiguis a Los Angeles.

Curiosament USC és totalment diferent. Dic curiosament perquè USC és una universitat privada de molt prestigi (i molt més cara que UCLA). Però es troba al Southwest de Los Angeles, una de les pitjors zones de la ciutat. I el campus no val gaire. Això sí, tenen guardes de seguretat a totes les entrades.

El Trader's

Al principi quan vam arribar aquí un dels problemes que teníem, sobretot la Natàlia, era trobar llocs on compar el menjar. De seguida vam trobar llocs on podíem comprar de tot però els productes bons eren bastant cars.

Ara tot és diferent i segurament una de les coses que trobarem a faltar a La Garriga és el Trader Joe´s. El Trader's s'ha convertit en la nostra botiga de menjar preferida. Tots els productes són de gran qualitat i la majoria són orgànics i amb ingredients molt cuidats. I el milllor de tot és que els preus són fins i tot millors que a la majoria de supermercats.

Anar al Trader's un cop per setmana s'ha convertit en una tradició familiar!

Contra-ofertes

A diferència d'Espanya, aquí quan dius que marxes d'una feina a la Universitat et comencen a fer contra-ofertes. Jo ja ho sabia d'abans i li vaig dir a la meva "jefa" que no calia oferir-me res perquè la decissió ja estava presa.

Però això no ha evitat que m'arribessin ofertes fins i tot d'altres departaments. La més sucosa de moment ja arribava als $100K a l'any. I segurament podria arribar a bastant més si negociés.

Evidentment, això ja son xifres bastant impossibles d'aconseguir a Barcelona (impossibles a la universitat). Només ens faltava això per fer-nos dubtar encara més de la decisió que hem pres.

A la platja al Febrer

Aquest temps de California es del tot curios i amb lo del canvi climatic, encara ho es mes. Quan estava a Barcelona va comencar a fer aqui a Santa Barbara un fred poc habitual. De fet durant una setmana es van superar els records de temperatura minima per aquestes dates. Fins i tot va glacar un parell de nits! (Diuen que per aixo s'han perdut el 30% dels avocats de la zona).

Doncs fa un parell de setmanes estavem aixi, despres ha plogut tres dies i ara... torna l'estiu! Aquests darrers dies hem tingut temperatures a prop dels 30 graus. I amb aquest temps i tenint en compte que aquest Diumenge era la Superbowl, vam decidir anar a la platja.

Vam anar a la platja del poble (Goleta) a menys de 5 minuts en cotxe de casa, al costat mateix de la Universitat (es veu a darrera de l'Aitor). De fet, aquesta es la platja que veig jo per la finestra del meu despatx.

Es una passada poder anar a una platja el Diumenge i agafar una taula de picnic en primera linia de mar (i a l'estiu passa el mateix). A mes aquesta platja es ideal per als nens. La gespa arriba fins a la sorra, hi ha un parc infantil...

No cal dir que els nens s'ho van passar d'allo mes be remullant-se gairebe fins a la cintura. Despres vam jugar a frisbee i futbol amb l'Aitor mentre l'Adriana jugava amb les pales o els gronxadors.

Si voleu mes fotos d'aquest diumenge tipic de Santa Barbara, les teniu aqui.

De Mudança

Precissament ara que estem comencant a pensar com ho farem per desfer-nos de tot el que tenim aqui i com portarem les coses a La Garriga ens ha tocat viure una mudança. La Maribel i el Jesus s'han comprat una casa i l'altre dia jo vaig estar ajudant-los a moure les coses mes pesades.

S'han comprat una casa en una zona que esta prou be a prop de la Universitat pero que no te una escola gaire recomanable. La zona on vivim nosaltres esta molt millor en aquest sentit. Nomes per a que us feu una idea, han pagat gairebe $800.000 per una casa que esta fatal. Gairebe s'han hagut de gastar $100.000 nomes entrar per a deixar-la una mica decent. Aixo si, es una casa aillada d'una planta, amb jardi, 4 habitacions... en fi lo normal per aqui. v Per tenir una casa "decent" per aqui has de contar en gastar-te un millio de dolars (775.000 euros). Si, una passada pero no gaire diferent del que pagues a zones bones del Maresme o el Valles. I els sous no tenen ni punt de comparacio.

El número antiguo
no está funcionando
el número nuevo
me lo están dando.
No te desesperes
sigue llamando
nos estamos mudando
volvemos a empezar.

Kiko Veneno (El Hombre Invisible)

El Basket

Ja ha comencat el basket! L'Aitor ha tingut molta sort perque coneix a gairebe tots els nens de l'equip ja que son del seu cole.

La veritat es que les coses no estan anant gaire be per l'equip. Van guanyar el primer pero els dos seguents els han perdut de pallissa.

El primer partit va coincidir amb el meu viatge a Espanya i no el vaig poder veure pero la Natalia em va dir que l'Aitor anava totalment perdut. Es normal ja que l'Aitor es el primer cop que juga a basket i hi ha nens que porten 3 anys jugant.

Pero vam decidir posar fil a l'agulla: a partir de llavors hem anat entrenant cada cap de setmana i la cosa ha millorat molt. Sort que vaig decidir no fer d'entrenador aquesta vegada. Per una banda no hauria tingut temps i per altra disfruto molt fent aquest entrenament personal a l'Aitor que abans no podia fer en el futbol.

Segurament seguirem fent mes fotos dels partits pero de moment podeu veure'n alguna mes aqui.

Sortint amb els nens

Una de les coses bones que te Santa Barbara (i que trobarem molt a faltar a La Garriga) es la quantitat de coses que es poden fer amb els nens un cap de setmana qualsevol. Totes les botigues estan obertes els diumenges i hi ha molts parcs i platges.

Pero no nomes aixo, fins i tot els restaurants d'aqui estan pensats per a poder portar els nens. L'altra dia recordavem els problemes que teniem a Barcelona quan voliem sortir amb la colla d'amics i els nens. Curios que els empresaris del sector no se n'adonin que la rao per la que els McDonalds s'omplen es perque tenen un tobogan!

Aquest restaurant que veieu aqui es un exemple. Esta a prop de la platja (com tot aqui) i te un munt de taules de fusta tipus "merendero" on pots menjar (bastant be, per cert) mentre els nens juguen a un gran sorral. Aixi de simple, i es el restaurant preferit dels nens.

Mes fotos aqui.

Gracies

Durant totes les festes de Nadal vam rebre un munt de felicitacions (com podeu comprovar a la foto). L'Adriana, l'Aitor, la Natalia i el Xavi us volem agrair molt que us enrecordeu de nosaltres! Ens veurem aviat...

Dubtes

Ara que ja hem pres la decisio de marxar comencen a venir els dubtes. La Natalia estava molt convencuda de que volia marxar pero ara ja no ho veu tan clar. Vull dir, esta clar que tornem ara al Juny (el dia 16 per ser mes concrets) pero la Natalia ja esta pensant si tornarem a Santa Barbara d'aqui no gaire anys.

Esta clar que aqui es viu molt be (com diu l'Aitor i la meva mare) i mes tenint en compte els augments que aqui m'estan oferint per a que no marxi. Uhm... potser podriem tenir una casa a cada lloc i anar canviant com els rics (o com alguns professors com el Stephen Hawking que viu a Cambridge pero passa molts hiverns per aqui).

Cap d'Any

Fa dies que no actualitzo el bloc. I amb el viatge a BCN entre mig s'esta quedant una mica endarrerit. Fins i tot m'he adonat que encara no havia posat res del Cap d'Any!

Doncs si, despres de la nostra "excursio" a Disneyland i Palm Springs vam celebrar el Cap d'Any a casa nostra. Vam convidar els amics Madrilenys (be, aixo de Madrilenys es un dir ja que han viscut a tot arreu) i la Natalia com sempre va fer un sopar d'aquells que molts encara recorden. A mes, teniem productes de la "terra" gracies a un paquetet dels sogres que va aconseguir arribar amb tot tipus d'embotit.

Els nens es van entretenir jugant a l'ordinador i mirant pelicules fins a mitjanit. I a les 12 vam intentar de menjar el raim mentre feien el "countdown" a Times Square. Pero va resultar impossible ja que els numeros anaven molt mes rapid que les campanes de la Puerta del Sol.

Aqui podeu veure mes fotos del Cap d'Any.

Tornem

Doncs sí, després de tornar i romiar sobre les dues opcions hem decidit de tornar. De fet ja ho havíem decidit abans, només faltava saber quina de les dues opcions triava. Al final he optat per la de Telefònica, per moltes raons que no tinc temps d'explicar.

Ens quedarem aquí fins el Juny per a que els nens acabin el cole i per donar temps als de la Uni a buscar a algú altre (ara estan desesperats). Es possible que abans del Juny torni a passar una setmaneta a Barcelona, us mantindré informat.

Marxem d'aquí però la veritat és que estem molt bé aquí. Tant bé que l'Aitor ja no vol tornar! I la Natàlia no us penseu que ara ho veu molt clar. Tot i que Barcelona tindré una feina molt bona i un bon sou, segur que la vida serà més complicada que aquí: ara puc anar en bici a treballar en 20 minuts, estic a casa a les 5 de la tarda... En fi, coses impensables per al "currante" de la terra.

Per tant marxarem intentant de deixar totes les portes obertes... mai se sap!

Odio viatjar en avió

Encara recordo aquells temps no gaire llunyans en els que viatjar en avió era tot un luxe. Et tractaven com un rei i els avions anaven mig buits.

Aquest viatge ha estat el pitjor que he tingut mai per una raó molt senzilla, en general els viatges en avió cada cop estan pitjor. Als aeroports et tracten com a presumpte terrorista sense que facis res (es veu que a alguns aeroports dels USA tenen agents especialitzats en detectar cares sospitoses de gent que ¨sembla nerviosa" o sigui que vigileu les expressions facials la propera vegada que agafeu un avió). A Londres vaig patir la paranoia anti-terrorista anant i tornat (de fet en tornar vaig estar a punt de perdre l'avio tot i que tenia 1:20 per fer el transbord i em conec Heathrow ja bastant bé).

I els avions tant anant com tornant plens a vessar. Fins i tot en el d'anada vaig estar a punt de quedar-me a terra ja que quan vaig arribar a Los Angeles em van dir que l'avió ja estava ple. Comque em vaig possar dur van entrar a dins i van oferir $700 a la gent fins que van trobar a algú que va acceptar passar una nit a LA a canvi de $700 i Hotel i transport gratis.

Per acabar-ho d'adobar vaig volar amb una companyia americana, una cosa que havia decidit ja fa temps no fer mai: qualsevol companyia europea és molt millor que qualsevol companyia americana. En aquest cas vaig volar amb American Airlines que va resultar millor que US Airways però el tema de l'overbooking en un vol trans-atlantic té tela.

En fi, amb lo que m'agrada a mi viatjar i els pocs problemes que tinc amb el tema de l'avió, estan aconseguint que ho comenci a odiar. I uf sí... em sento tan segur ara que no es poden portar ampolles de Font Vella a l'avió! XD

A Barcelona

Doncs sí, vaig estar a Barcelona durant gairebé una setmana (de dimarts vespre a diumenge mati). De Dimecres a Divendres vaig estar reunit tot el dia tant amb Telefònica com amb gent de la Pompeu Fabra. Vaig tenir temps de veure a alguns de vosaltres però evidentment em vaig deixar a molta gent per saludar, ens veurem aviat...

La veritat es que aquest cop tornar a Barcelona/La Garriga ha estat com fer un pas enrera en el temps. Semblava com si el temps no hagués passat. Per molt que els sogres insisteixin que moltes coses han canviat jo ho veia tot igual (amb la distancia i el temps els detalls es perden i lo essencial es manté igual). També el fet que dormís a La Garriga i agafés el tren de Renfe (el mateix, aquest sí que us asseguro que no canvia) va ajudar a que em sentís exactament com ara fa un parell d'anys.

Doncs res, una setmaneta a Barcelona i cap a Santa Barbara amb un parell d'ofertes de feina i les maletes plenes de productes de la terra.

Cap a Barcelona

I el dilluns vinent me'n vaig cap a Barcelona! M'han concedit una beca per tornar a Espanya i haig de fer un parell d'entrevistes de feina amb Telefonica i Barcelona Media aviam si es materialitza i aquest proper estiu tornem cap a La Garriga.

Palm Springs

I al tercer dia per descansar de tanta atraccio i tant parc, i per coneixer una mica mes de California vam anar a Palm Springs. Tambe hi va fer molt el fet que teniem una oferta molt bona per anar a un hotel de luxe una nit.

Palm Springs es una petita ciutat de vacances situada al bell mig del Desert (molt a prop del parc nacional del Joshua Tree, us sona?). Des de fa molt de temps ha estat un lloc preferit per gent de Hollywood per passar les vacances.

Doncs en un lloc aixi que et pots esperar? Moltes botigues, molta "fashion", camps de golf (si, si, es un oasi al mig del desert pero es veu que hi ha molta aigua perque tot esta molt verd!). Altres coses que sorprenen una mica mes es la gran quantitat de parelles gais que es veuen passejar pel carrer (recorda una mica a Sitges en aquest i d'altres sentits) i l'aficio pels cigars que sembla haver-hi (moltes botigues especialitzades en tabac i gent fumant cigars pel carrer no es una cosa gaire habitual a California).

A Palm Springs simplement vam passejar pel carrer, de dia i de nit, i vam gaudir d'una mica de relax despres de tanta emocio a Disneyland. I quan ja marxavem cap a casa vam parar a uns "Outlets" al mig del desert a pasar el mati. Es tractava d'un munt de botigues de marca amb descomptes molt semblant a La Roca Village.

Mes fotos de Palm Springs aqui.

I un video de el nostre recorregut per Palm Springs aqui.

Desert sky
Dream beneath a desert sky
The rivers run
But soon run dry
We need new dreams tonight
Desert rose
Dreamed I saw a desert rose
Dress torn in ribbons
And in bows
Like a siren she calls (to me)
Sleep comes like a drug...In God's Country

Sad eyes crooked crosses...In God's Country


U2 in the Joshua Tree

Disneyland al Nadal

Com ja us havia dit aquest Nadal vam decidir tornar a anar a Disneyland. Tenint en compte que ja hi vam anar l'any passat per aquestes dates i que son els dies de l'any amb mes gent al parc es pot dir que som una mica "massoques" pero si us enrecordeu de l'any passat sabreu que ens ho vam passar molt be.

Aquest any pero comencava una mica malament ja que jo encara estic malalt i anar a un lloc aixi baix d'energies no es gaire recomanable. A mes el primer dia al mati vam tenir bastanta mala sort i cap a les 3 de la tarda nomes haviem pujat a 3 o 4 atraccions (grans cues, atraccions espatllades...). Per sort a partir d'aleshores tot es va anar arreglant i ens ho vam passar molt be un altre cop.

A mes el fet que teniem dos dies per estar al parc ens va ajudar perque no teniem la pressa de fer-ho tot depressa (de fet ens vam comprar unes entrades de 4 dies reservades nomes a residents de California o sigui que encara hem d'anar un parell de dies mes abans de marxar d'aqui).

I aquest any, a diferencia de l'anterior, l'Adriana ja gairebe podia pujar a tot (fins i tot la vam pujar per equivocacio a una muntanya russa bastant forta!) i s'ho va passar pipa.

Mes fotos de Disneyland aqui.

I ara si, els tant esperats videos dels nens al parc!!

Dia1

Dia2