VideoBlogging

Un dels regals que m'ha fet el Santa avui ha estat una camara de video digital. O sigui que a partir d'ara potser m'animo a posar algun video. Com a prova aqui teniu un video dels nens explicant el que els ha portat el Pare Noel (necessitareu contrassenya per accedir-hi). Com podreu comprovar encara estem en practiques ;)

Bon Nadal!

L'Adriana, l'Aitor, la Natalia i el Xavi us dessitjem unes molt bones festes des de Santa Barbara, California! Tot i que estem lluny us tenim molt a prop i de ben segur que ens veurem molt aviat.

Bon Nadal!!

Its coming on christmas
Theyre cutting down trees
Theyre putting up reindeer
And singing songs of joy and peace
Oh I wish I had a river
I could skate away on
But it dont snow here
It stays pretty green
Im going to make a lot of money
Then Im going to quit this crazy scene
I wish I had a river
I could skate away on
I wish I had a river so long
I would teach my feet to fly
Oh I wish I had a river
I could skate away on
I made my baby cry

Joni Mitchell en la meva canco de Nadal preferida

Malalt

Després de dues setmanes lluitant contra un encostipat que m´ha anat passant d'un lloc a un altre ahir la Natalia em va convencer d'anar al metge. O sigui que aquí estic, el dia abans de Nadal i dos dies abans d'anar a Disneyland amb antibiòtics! Però segur que ara em curo de seguida :)

Nadal als Coles

La setmana passada vam tenir les festes de Nadal als coles. Be, aqui als coles no li diuen Christmas ja que politicament es incorrecte amb la gran quantitat de religions que hi ha... li diuen "Winter Break" (Vacances d'hivern).

Pero igualment, les festes del cole no son gaire diferents que aqui, amb els nens cantant nadales pero tambe cancons tipiques de Hannukah, la celebracio tipica Jueva (curios aixo dels jueus perque aqui a Santa Barbara son quatre gats pero deu n'hi do la influencia que tenen).

Doncs aixo, al cole de l'Aitor nomes una canconeta pels pares i activitats seves "a porta tancada". I al cole de l'Adriana cancons i un "pot luck" (es a dir menjar on cadascu porta un plat). I apa... a casa fins el dia 2 de gener (al menys aqui ens estalviem els reis ;)

Mes fotos de les festivitats escolars aqui.

Neu a Santa Barbara

Com us podeu imaginar aqui a Santa Barbara neva ben poc (per no dir gens). De fet aquests dies estem batint records de temperatures baixes i amb prou feines ha glacat un parell de nits. I durant el dia encara arribem a mes de 20 graus quan surt el sol. I a Los Angeles encara fa mes calor.

Tot i que a menys de tres hores ja pots trobar algunes pistes d'esqui a la gent d'aqui li agrada veure la neu mes d'aprop i a qualsevol festa aprofiten per a portar un camio de neu artificial. De fet a Los Angeles es veu que als barris rics esta de moda posar neu als jardins per a que els nens juguin!

L'altre dia vam anar amb els amics de Madrid al Museu d'Historia Natural, un museu on pots veure tots els animals i plantes tipiques d'aqui a mes de la historia dels indis, etc... A la porta encara quedaven restes de la festa del dia anterior on es veu que havien posat neu d'aquesta artificial. Els nens, evidentment, la van aprofitar per passar una bona estona.

Mes fotos dels nens al museu aqui.

Preparant el Nadal

Suposo que alla esteu igual... aqui ja fa setmanes que es Nadal. La bogeria compradora aqui es increible (diuen que la mitjana a USA es de $800 per persona o sigui que aqui deu ser molt mes). A mes, des de fa un mes estem de "rebaixes" per animar a la gent encara mes.

Doncs res, en aquest ambient festiu nosaltres tambe hem fet la nostra part: posar l'arbre de Nadal (artificial perque per molt que aqui no es porti no podem entendre aixo de que s'hagin de tallar arbres cada any), fer fotos, escriure postals.

Esperem que tingueu un bon Nadal.

Teniu mes fotos (sobretot dels nens) pre-nadalenques aqui.

El Cumple de la Natalia

El dia 4 va ser l'aniversari de la Natalia (per aquells que us hagueu oblidat de felicitar-la). Ho vam celebrar amb un Strawberry Shortcake (pastis de maduixa). Tenim pensat anar a sopar a un restaurant amb el regal que em van fer els del futbol (una tarja de regal de $50) pero comque tots estem mig malalts ho deixem per a la propera setmana.

De regal la Natalia tambe va tenir una "gift card". Es a dir una tarja de regal amb un cert valor en $$ que pots gastar a la botiga en questio. Ja ho se no es gaire romantic pero aqui esta molt de moda i val la pena sobretot si vols regalar roba o coses personals i no vols posar a la persona en questio en un compromis d'haver d'acceptar algo que no li agrada :)

Mes fotos del cumple aqui.

Reciclant

Fa un temps vam descubrir que a prop de casa, al costat del supermercat Albertson hi ha una maquina de reciclatge. Es tracta d'una maquina on pots posar ampolles de tot tipus i llaunes i et retorna un tiquet amb un valor monetari. Despres nomes has d'anar al super i canviar-ho per diners.

El reciclatge s'ha tornat des de llavors en una de les activitats preferides de l'Aitor ja que el resultat del reciclatge setmanal va a parar a la seva guardiola. Cada setmana s'emporta uns $3-$4 i amb aixo gairebe ha estalviat prou com per a comprar els bitllets de Disneyland d'aquest nadal (si, si, tornem a Disneyland un altre cop).

La vida social de l'Adriana

Ja us he explicat en algun altre post que l'Adriana te moltes activitats: aniversaris d'amigues, festes al cole...

La setmana passada va tenir la seva primera sortida sola. Be, sola, el que es diu sola no, es clar! La van convidar a anar a veure el Snoopy On Ice, un espectacle de patinatge sobre gel. Hi va anar amb les seves dues amigues hispanes: la Sofia i la Bella. Li agraden tant aquestes activitats socials (inclosa l'escola) que el problema el tenim despres quan l'anem a buscar.

Tambe fa una setmana vam anar a veure un concert/dansa d'una de les seves profesores del cole. La Taylor (veure cartell) es estudiant de Musica i Dansa a la meva universitat i feia el seu recital de final d'estudis. Hi havia unes quantes nenes de la classe de l'Adriana. I es clar, ella "en su salsa".

Aquest dissabte vam anar a veure un concert de Gospel tambe a la Universitat. La veritat es que va ser bastant impressionant. El teatre estava absolutament ple i el concert es va convertir en gairebe una missa negra (no se d'on van sortir tants negres perque a Santa Barbara se'n veuen ben pocs). Haurieu d'haver vist a l'Adriana ballar i picar de mans a sobre de la cadira mentre l'Aitor demanava anar a casa perque estava molt cansat (la veritat es que no es trobava gaire be tampoc).

En fi, que l'Adriana sera una amant de la festa segur, l'haurem de vigilar!

Tengo los huesos desencajados,
el femur tengo muy dislocado;
tengo el cuerpo muy mal,
pero una gran vida social.

Bailando.
Me paso el dia bailando.
Y los vecinos mientras tanto.
No paran de molestar.

Les classes de la Natalia

Des que vam arribar aqui, la Natalia ha estat anant a classes d'angles. Estranyament aqui on tot s'ha de pagar hi ha classes d'angles gratuites i a mes estan molt be. Son classes de 3 hores diaries on la Natalia ha trobat un ambient molt bo, no nomes per aprendre angles sino tambe per a coneixer molta gent i sobretot noves cultures. Les classes estan obviament destinades a immigrants i pots trobar gent de tot arreu. Mentre que les de nivell mes baix estan plenes de mexicans (molts d'ells portant anys aqui no parlen gens d'angles) a les intermitges et trobes a molts xinesos. I a les mes elevades japonesos i gent d'Europa de l'Est.

L'any passat quan va comencar li van fer un examen de nivell i la van posar al nivell 4 (dels 6 que existeixen). En un principi li va semblar exagerat i molt dificil pero de seguida s'hi va fer. A mitjans de l'any passat la van passar al nivell 5. I aquest any va comencar al 5 pero de seguida es va animar a fer el salt i anar al nivell 6!

Lamentablement pero, aixo de que les classes siguin gratis te un problema. Si no hi ha suficient assistencia (12 persones de mitjana) les cancellen rapidament. I aixo es el que li ha passat a la Natalia. Comque la majoria de gent del nivell 6 son professionals amb feina les classes al seu horari (9-12 del mati) no han tingut gaire exit i les acaben de suprimir. Realment una llastima.

La Natalia va provar de tornar al nivell 5 pero ara li sembla massa facil. O sigui que de moment s'esta prenent unes setmanes de vacances fins a decidir que fa quan comenci el nou any.

My tailor is rich and my mother’s in the kitchen

My tailor is rich and my mother’s in the kitchen

Pretty kitty like the milk (likes milk)

Pretty kitty likes milk

Big dog likes kitty pretty

Los Toreros Muertos
Por Biafra

pd. Biafra, cantant dels Dead Kennedy va estar la setmana passada fent una xerrada politica a la Universitat, vaig quedar-me amb les ganes d'anar-hi

Esta boig aquest temps!

Ara que s'apropa l'hivern es quan mes s'aprecia el clima california. El fet que la majoria dels jerseis mai arribin a sortir de l'armari es un simptoma bastant definitori. De totes maneres, no tot son flors i violes...

Aquests darrers dies hem tingut una onada de vents freds que han fet que la temperatura es torni una mica boja. Tot i que durant el dia seguim tenint maximes al voltant de 25 graus a la nit baixem a gairebe 0 graus! Una diferencia de mes de 20 graus (centigrads) en un dia es realment una passada. A mes la temperatura baixa rapidament a la que s'amaga el sol (cap alla a les 5). O sigui que si surts pel carrer abans d'aquesta hora has d'anar preparat per comencar a posar-te jaqueta i jersei tan bon punt el sol comenca a amagar-se.

Esta boig aquest temps!

Thanksgiving i Asma

Teniem pensat anar a algun lloc aquestes festes de Thanksgiving. Pero tot s'ha girat. Primer teniem problemes trobant hotels be de preu prop de San Diego. Despres la gent ens deia que si ho podiem evitar no agafessim el cotxe en aquestes dates. I finalment l'Adriana ha tingut un dels seus atacs d'asma.

Feia molst mesos que no en tenia pero es veu que aquesta es l'epoca. Comque la van veure bastant malament li van posar un parell d'injeccions d'antibiotic. Va resultar miraculos i en 24 hores es va recuperar.

O sigui que ara tots estem be i hem aprofitat per fer un Thanksgiving familiar pero intim. Comque els galls d'indis eren massa grans la Natalia va fer un pollastre farcit. I d'acompanyament lo tipic de Thanksgiving: farcit, pure de patates, salsa de "cranberries", etc...

I un sopar molt tranquilet pero divertit acompanyats per la musica de Caroline Henderson.

Mes fotos aqui

FIFA

Ja us havia comentat en alguna ocasio que l'Aitor estava bastant pillat a alguns jocs d'orndinador. Fins ara l'havia aconseguit tenir sota control jugant molts jocs de Linux com el Supertux. Pero se'm va occorrer instal.lar el FIFA2007. Ha estat una bojeria!

La veritat es que es una passada veure'l jugar mentre sento els comentaris dels del Largero. Crec que els Barca-Madrid que he vist aquesta darrera setamana han estat mes emocionants que els de veritat ;) Ara nomes falta que compri un joystick per a que podem jugar l'un contra l'altre!

El Cost de la Vida

Quan arribes a un lloc nou com nosaltres aqui tot et sembla mes car. I la veritat es que hi ha certes coses com ara la vivenda que certament estan a un preu bastant desorbitat. Es dificil trobar una casa aqui per menys de $800K. Ara be, aixo son poc mes de 600K euros i no crec que trobis cases mes barates a Barcelona tampoc (estic parlant de cases amb jardi, no apartaments perque aqui gairebe no hi han).

Ara be, amb el temps t'adones que moltes altres coses son molt mes barates aqui. Per exemple els restaurants, l'electronica, els sucs de taronja natural, la roba i... les sabates!

Quant dirieu que ens han constat les sabates d'aquesta foto?:

Doncs totes $63! I estem parlant de sabates que estan molt be: unes de pell, unes bambes de Basket del Shak O'Neall per l'Aitor... Estic segur que per aquest preu no trobariem ni un parell de sabates decents a Barcelona!

Per tant, California es car, si... pero no en tot i si a mes ho compares amb els sous que la gent te aqui...Aviam quin sou m'ofereixen quan torni l'any vinent a Barcelona, la Natalia ja esta patint ;)

Con el coste de la vida, Lo nuestro se esta quedando en na. Tu me estas queriendo a mi un 15 por ciento menos, no me vale a mi.

Kiko Veneno

S'acaba el futbol

Doncs si, ja s'ha acabat la temporada!

Si fa uns dies us deia que teniem una mala ratxa, ara haig de dir que els 2 ultims partits els vam guanyar sense problemes i un d'ells jugant amb un jugador menys. Els nens han acabat contents i jugant molt millor que quan van comencar (gracies a l'entrenador, es clar :)

Despres de l'ultim partit vam tenir una petita festa de fi de temporada. Vam anar a una pizzeria (es d'un Indi que conec a traves de la Uni). Vam menjar pizza, vam donar els trofejos (la part mes esperada de la temporada), vam menjar pastis i a mi em van regalar una gift card (tarjeta de regal molt utilitzada aqui) amb $50 per anar a sopar a un restaurant d'aqui.

A l'endema vam tenir la festa d'acomiadament per als voluntaris (entrenadors, arbitres...). Aquesta es una gran festa que fan a un parc prop de casa. Menjar gratis, regals per als nens, jocs, activitats... i fins l'any vinent!

A l'ultim partit un "ojeador" va veure a l'Aitor i el va voler fitxar per a un equip "d'estrelles". Pero no ens va agradar gaire ni l'entrenador ni el lloc on feien els entrenos. O sigui que l'hem apuntat a basket... que aqui esta molt mes ben pagat que el soccer!

Mes fotos de totes les activitats futboleres aqui.

Dios los cria...

Es curios que en un lloc com Santa Barbara on hi ha tantes races i nacionalitats barrejades en el dia a dia, la gent encara tendeixi a ajuntar-se amb gent del seu pais. Esta clar que el fet cultural es un lligam molt fort...

L'altre dia vam anar a un picnic a celebrar que havien donat la Green Card (mes sobre aixo en un post futur) a una familia de Bulgaria que coneixem. La sorpresa va ser que quam vam arribar alla tots, absolutament tots, eren Bulgars! Es clar va resultar una mica estrany ja que parlaven entre d'ells en bulgar i ara que el Stoichkov no juga al Barca no es facil trobar un tema que lligui Bulgaria amb Espanya :)

Doncs res, nosaltres per no ser menys ens hem comencat a veure bastant amb una familia de Madrid. Be, originalment de Madrid, perque han estat per tot arreu: Bolivia, Virginia (USA)...

La vaig coneixer a ella a traves de la Uni, es professora de Matematiques. Curiosament deu ser la primera professora de mates simpatica que conec a la meva vida (res a veure amb la Maite que vaig tenir a BUP!).

Doncs aixo, ens hem comencat a veure i fer algunes activitats junts. Ells tenen un parell de nens tambe. I tot i que son mes grans que els nostres, l'Aitor i l'Adriana s'ho passen molt be amb ells. I jo fins i tot puc parlar del Barca i el Madrid amb el Jesus (ell te TV per cable i segueix la lliga molt mes que jo).

L'altre dia vam anar al Capitan Beach (on vam veure les balenes fa unes setmanes). Aquest cop no hi havia balenes pero l'espectacle va ser igualment molt sorprenent. A la tarda, quan va baixar el nivell del mar vam comencar a veure tot tipus d'animals marins: estrelles, crancs, musclus, "percebes"... evidentment els nens s'ho van passar pipa.

Mes fotos aqui.

Tambe teniiu algunes fotos dels nens a casa aqui.

Perdent

Fa algunes setmanes us explicava que habia comencat l'epoca del futbol (Soccer aqui). La veritat es que els 4 partits primers van ser molt facils i vam guanyar tots sense problemes. Pero a partir d'aleshores... els hem perdut tots!

L'equip que tenim es prou bo. Tenim 4-5 jugadors bons, per sobre de la mitja. La resta no fan gaire cosa pero aixo passa a tots els equips. Pero ultimament ens hem trobat amb equips que tenen un o dos jugadors que semblen tenir dos anys mes que els nostres. I a la que l'equip comenca a perdre... ja se sap.

Una mencio especial pel fill del meu segon entrenador. El pare va tatuat de dalt a baix i es entrenador d'arts marcials. En un partit va pressionar tant al seu fill a ser agressiu que finalment el van expulsar per fer una traveta per darrera. I el pare encara es queixava a l'arbitre (que era del nostre equip!). El seguent que se es que m'escriu un mail renunciant a ser segon entrenador perque no esta d'acord amb la meva forma de fer: diu que els nens (recordeu de 6-7 anys) han de patir a l'entrenament i ser molt mes agressius. En fi... un pillat.

Per sort, en comptes d'engegar-lo el vaig contestar en to molt conciliador demanant-li que no deixes de fer de segon entrenador i dient-li que pels nens veure dos punts de vistes tant diferents com el seu i el meu era fins i tot bo. Des de llavors s'han calmat (ell, la dona i el fill) molt i el fill comenca a jugar be un altre cop (no ho havia dit pero es el millor del nostre equip).

En fi, que el futbol dona per a moltes historietes interessants i coneixes a gent de tot tipus i perfil.

Avui hem tornat a perdre perque ells tenien un jugador bonissim (un negre que semblava tenir 12 anys). Pero hem jugat molt be i l'Aitor per primer cop a la temporada ha marcat... i no nomes un sino 2 gols!!

Aqui hi ha alguna foto mes del futbol.

Lou Reed

Fa un parell de dies vaig tenir la sort d'anar a un concert de Lou Reed. La veritat es que es un d'aquells classics que ja puc possar a la llista de concerts que he anat (Van Morrison, Neil Young, Bob Dylan, Sting, Bruce Springsteen...), nomes em queda veure el Tom Waits i tindre el cicle dels classics complert :)

Va ser un concert d'estil intim en un teatre amb unes 400 persones. I un concert realment molt arriscat. La major part del tems eren dos baixos i ell tocant la guitarra i cantant... si, si: dos baixos! Be de fet els dos eren mes aviat contrabaixos, contrabaixos electrics (alguns de ben estranys, per cert). Fins i tot en alguna part del concert el Lou va tocar sintetitzadors i va recitar poemes.

Tan arriscat que no va tocar ni un tema remotament conegut per mi (res del Berlin, el New York o classics de la Velvet). Alguns temes nous i d'altres rescatats d'albums minoritaris. Tots ells amb molta lletra, aixo si.

Un gran concert per a recordar. Vaig poder fer dos fotos d'estranquis pero son tan dolentes que nomes les conservare com a record intim.

Halloween again

Doncs si, un altre cop aquella epoca de l'any on tot s'omple de carabasses, gent disfrassada i caramels: Halloween! Una celebracio ben curiosa (i tonta si voleu) pero que evidentment esta feta a mida dels nens (i els adolescents d'Isla Vista).

Els dies abans de Halloween (que s'allarguen fins a un mes abans) s'han de comprar les carabasses a uns llocs anomenats Pumpkin Patch. Son llocs on apart de les carabasses hi ha atraccions per als nens, productes de tardor...

El cap de setmana abans de Halloween es fa la desfilada al centre de Santa Barbara. La desfilada no val gaire pero el que si es interessant es el que fan despres: trick or treat per totes les botigues del centre. O sigui que tot el centre de la ciutat es converteix en una riuada de nens entrant com bojos a les botigues demanant caramels. No cal que us expliqui lo be que s'ho van passar els nostres.

Com podeu veure l'Aitor anava de "Caballer" i l'Adriana de Pocahontas.

Tambe a les escoles evidentment s'apunten al tema i fan escursions al Pumpkin Patch, activitats de tot tipus i festes el dia de Halloween. Al cole de l'Adriana vam tenir desfilada i Potluk (dinar on cadascu ha de portar alguna cosa de menjar). A la tarda tambe desfilada al cole de l'Aitor.

Despres del cole en teoria queda "lo fort" que es fer el Trick or Treat. Normalment els nens mes grans ho fan quan es fa fosc (cap a les 6 o 7 del vespre). Pero els que son com els nostres ho fan abans i no per les cases: hi ha tot tipus de festes organitzades a recintes i fins i tot a centres comercials on els nens poden pujar a atraccions i omplir-se la butxaca de caramels.

Despres de visitar un parell de centres comercials a l'aire lliure vam acabar fent Trick or Treat als veins del costat. I com a resultat... uns 5 kilos de caramels que haurem de comencar a repartir a d'altres llocs com vam fer l'any passat.

Moltes mes fotos de Halloween aqui.

La conferencia

Fa bastant que no actualitzava el blog. La veritat és que últimament he anat molt atabalat el comencament de trimestre amb noves assignatures, l´Alosfera, i sobretot la conferencia ACM. Gracies a deu aquesta darrera ja ha acabat i em trec un bon pes de sobre.

La setmana passada va ser una de les més estressants de la meva vida. Vaig ser responsable d'organitzar una conferencia per a més de 450 investigadors vinguts d'arreu del món. A més comque resulta que jo sòc dels pocs que responc per aquí em van anar caient coses una darrera l'altra i al final jo era responsable de fins l'ultim detall. Per acabar-ho d'arreglar, aquesta setmana era molt important per l'Alosfera ja que els 450 investigadors hi havien de passar (al menys els més importants).

També durant la setmana vam rebre el premi de CLAM i vaig organitzar un workshop d'un dia.

Per sort tot va sortir molt bé, em vaig retrobar amb el Pau i el David de l'equip de CLAM de Barcelona ... i vaig tenir la sort de conèixer a molta gent interessant.

A flickr hi ha una col.lecció de fotos d'alguns dels assistents i aviat espero tenir-ne més de les presentacions i l'entrega de premis.

Los Olivos

Los Olivos es un poblet de l'interior. Sembla una mica un poble del Far West, excepte que es una zona molt famosa pels seus vins i per tant tambe hi ha molts diners associat a aquests negocis.

De fet, Los Olivos es un dels pobles que surt a la pelicula de "Entre Copas" (molt recomanable per a veure com es aquesta zona i tambe perque es una bona pelicula). Aquesta pelicula ha influit tan aquesta zona que fins i tot hi ha cartells a la carretera indicant llocs concrets que surten a la pelicula. Pero el cartell mes divertit es el d'una de les moltes sales de degustacions de Los Olivos on diu: "Aquesta sala de degustacio NO surt a la pelicula Entre Copas".

En fi, va resultar que el dia que decidim anar de picnic i anar cap a l'interior (on plou encara menys que a Santa Barbara) es va posar a ploure de valent i vam poder fer poc mes que un parell de fotos.

Seafood Festival 06

L'any passat ja us vam explicar que havíem anat a un festival al port. Aquest any hi vam repetir ja que no és molt habitual poder fer una excursió en catamarán gratis o comprar gambes fresques dels vaixells de pescadors per $4 la lliura.

No cal dir que els nens s'ho van passar d'allò més bé.

A més aquest és un lloc ideal per a fer fotos o sigui que aqui en teniu unes quantes.

Les Aranyes

Aqui a Santa Barbara pots trobar tot tipus de fauna. No hi ha gaire mosques ni mosquits i potser culpa d'aixo en tenen la gran quantitat d'aranyes que hi ha. Tenim, entre d'altres, vidues negres. Aqui teniu una foto d'una que hi havia a la porta de casa l'altre dia.

Day Fire

No se si us haura arribat alla pero en aquests moments estem patint ben a prop (a uns 100 km) l'incendi mes gran dels ultims anys a California. Han cremat ja 160.000 Ha pero totes son de bosc (ni cases ni poblacions de moment). El foc es diu "Day Fire" perque va comencar el cap de setmana de "Labour Day", un dia tipic de fer barbacoes al bosc, tot s'ha de dir.

Un dia ens vam llevar amb cendra a l'aire, als cotxes... Pesavem que el foc s'estava apropant pero la veritat es que no, simplement el vent havia canviat de direccio i bufava cap a Santa Barbara.

Per sort avui estranyament s'ha posat a ploure (nosaltres hem sortit de casa amb l'equipament de picnic i hem hagut de tornar). Esperem que el foc s'apagui per causes naturals perque els 4.000 bombers que hi ha a la zona sembla que no podran abans de 3-4 setmanes mes.

Fotos dels nens

Pels adictes (es a dir les iaies) mes fotos dels nens aqui.

Les Balenes

Des d'abans d'arribar aqui havia sentit el mite que des de la platja mateix es podien veure balenes. La veritat es que un cop aqui ho haviem confirmat amb gent que li havia passat pero fins el cap de setmana passat nosaltres no haviem tingut la mateixa sort.

Pero l'altre dia en vam veure unes quantes. Per casualitat vam anar a parar a la platja de El Capitan, una mica al nord de Santa Barbara. Vam anar a mirar un lloc d'acampada amb cabanes que ens havien dit que estava molt be. Despres vam anar a veure la platja i mentre miravem cap al mar... una familia de balenes passejant ben a prop (la veritat es que semblaven molt mes a prop del que les fotos demostren).

O sigui que hem pogut veure balenes sense necessitat d'anar en un d'aquests vaixells amb excurssions organitzades a gairebe $100 per cap.

Mes fotos de les balenes i la platja de El Capitan aqui.

retxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit i es plàcton s´il·lumina i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d´aquí,

Antonia Font

S'ha Acabat l'Aikido

Portavem unes setmanes obligant a l'Aitor a seguir amb l'Aikido (des de despres de vacances) pero no hi ha hagut manera. Ens fa pena que ho deixi perque, entre d'altres coses, li anava molt be. Pero esta clar que no es per a ell. El ritme d'Aikido es lent i requereix paciencia i concentracio, coses que ell no te en aquests moments. S'ha de dir que es normal que un nen de 7 anys trobi aburrit les classes aquestes de 2 hores fent volteretes i practicant un i altre cop el mateix exercici. De moment li agraden els esports mes mogudets i amb pilota. Ja veurem...

Tornem al futbol

Comenca el curs escolar i tambe la temporada del Soccer aqui. Suposo que recordareu de l'any passat que vaig fer d'entrenador de l'equip de l'Aitor. Aquest any, tot i que encara estic mes liat que l'any passat, he tornat a caure :)

Tenim un equip molt bo i hem guanyat els tres partits que hem fet. Sobretot tenim un nen de 6 anys que es el que fa gairebe tots els gols. No es que sigui molt bo tecnicament pero li possa tantes ganes... el seu pare es un entrenador personal d'arts marcials amb tot el cos tatuat, quan el nen es fa mal li crida "No hay dolor!". A part d'aixo tenim tres o quatre jugadors del nivell de l'Aitor.

Aixo si, som molt bons pero l'actitud dels nens... les he vist de tots colors en el que portem de temporada. Un nen em va dir que em tallaria el cap amb un ganivet; un altre de cop un dia va comencar a donar cops de puny a tort i dret i els seus pares el van desapuntar; tinc un altre amb el que aqui diuen "deficit d'atencio"... Es bastant complicat de tenir-los sota contro a l'entreno pero l'entrenador d'arts marcials m'ajuda els pocs dies que esta per aqui :)

L'altre dia vam tenir la festa de les banderes. Tots els equips es troben a un partit de soccer de la universitat i es fa un concurs de la millor bandera. Nomes erem tres de l'equip (una altra caracteristica del nostre equip aquest any es lo poc presentables que son els pares).

Pero en definitiva, l'Aitor s'ho passa molt be i li agrada el futbol (tot i que aquest any ja he vist clar que no arribara a professional perque, tot i tenir molta mes tecnica que la resta, li falta possar el que s'ha de possar).

Mes fotos de futbol aqui.

Sense dents

I el dia despres de l'aniversari a la nit vaig haver d'ajudar a l'Aitor a treure-li una dent que li penjava d'un fil. I a l'endama quan se'n va anar a dormir no va parar fins que li va caure l'altra! O sigui que ara el tenim sense les dues dents del davant, al menys va ser despres de fer les fotos del cumple :)

No se si recordeu que fa uns mesos un dentista ens va dir que s'havien de treure les dents i vam estar a punt de fer-ho. Sort que la Natalia es va posar tossuda a la consulta del dentista i el vam portar a un altra. Ara li han caigut per via natural i no crec que hi hagi cap problema.

Mes fotos sense dents aqui.

L'Aitor en fa 7

El dissabte passat l'Aitor va fer 7 anys. Si, com pasa el temps!

Per a celebrar-ho vam decidir montar-li una festa. En un principi vam pensar de fer-ho a un dels molts parcs que hi ha per aqui pero finalment vam decidir utilitzar la sala comunitaria que tenim a la nostra comunitat. Es una sala que esta prou be, amb vistes a la piscina...

Vam muntar una festa "por todo lo alto" i vam decidir centrar-la en el tema dels Pirates (que aquest any esta molt de moda aqui per lo dels Pirates del Caribe).

Vam llogar un gran inflable que vam posar a una zona de gespa de fora. En principi la festa havia de comencar amb l'inflable pero a les 5 encara estava jo perseguint el tio dels inflables que no acabava d'arribar. O sigui que els vam have d'entretenir durant mitja hora, jugant al joc de les cadires...

La veritat es que a l'inflable nomes van estar 45 minuts i ja estaven tots destrossats. Mes de 20 nens a sac en un inflable... us ho podeu imaginar: dos lesionats, alguns que els hi feia por (a l'Adriana no, per aixo), etc... Pero, es clar, s'ho van passar d'allo mes be.

Despres va haver-hi pinyata (tipic aqui per la influencia mexicana), pizzes que ens van portar acabades de fer, pastis de xocolata... i molts regals: podeu comtar un per cada nen que va venir. El regal mes curios: una tarja de $10 per al Blockbuster, aqui lo de les targes de regal es porta molt pero mai ho havia vist entre nens.

Mes fotos de l'aniversari i la festa aqui.

El Cole de l'Adriana

Ja us he explicat en diverses ocasions que l'Adriana va a un cole bastant "peculiar", com tot aqui. El porta una noia de Bangladesh i la seva mare i fan activitats com ioga, dansa...

Aquest any els han canviat a tots a un nou edifici, a prop del cole de l'Aitor. Es mes gran, amb mes gespa...

I l'Adriana encantada. El que mes li agrada es anar al cole. Si per ella fos hi aniria cada dia 8 hores al dia.

Mes fotos del cole aqui.

Sushi a l'Edomasa

I seguint amb el fil de l'anterior... tambe ens hem aficionat molt al sushi o menjar japones. Abans de venir aqui la veritat es que el menjar japones no m'agradava gens. Recordo fins i tot comentar-li a l'Alex Loscos que el rotllo del peix cru no estava fet per a mi. I la Natalia igual.

Pero aqui tenen el tema aquest dels "rolls" que fa que et vagi entrant poc a poc. Quan te n'adones ja estas viciat. Ara agafem menjar japones gairebe un cop per setmana, els diumenges. Aqui a Santa Barbara hi ha multitud de restaurants japonesos (i indis, xinesos dels bons, mexicans, italians...) pero la majoria son bastant cars. Pero n'hi ha un, molt conegut per els estudiants, que es molt bo i molt be de preu. Pots fer un sopar de sushi increible per menys de $20 per cap. El restaurant es diu Edomasa i si algun dia passeu per aqui es molt recomanable (l'unic inconvenient es que esta a una zona de Santa Barbara que no es molt "amigable".

Te

Quan vaig arribar aqui em prenia uns 4-5 cafes al dia. Pero poc despres vaig descubrir que aixo tenia una relacio directa amb els meus problems estomacals i era una de la causes principals del meu IBS, una enfermetat digestiva desconeguda a Espanya pero que aqui diuen que pateix el 20% de la poblacio.

A arrel d'aixo m'he anat aficionant molt al te. I aqui, amb la gran quantitat de poblacio asiatica que hi ha, pots trobar tot tipus de te i amb tot tipus de combinacions. A mi el que mes m'agrada es el te verd (sobretot el japones o el de Ceyland) i el te negre amb gust de Mango (parlant de Mango, es la fruita preferida de l'Adriana).