Sento haver-vos deixat així, amb la incertesa de si la Natalia havia arribat o no. Va arribar el divendres al matí i aquests dies que ha estat aquí no hem parat. En 2 dies hem hagut de preparar la casa per que quan arribin l'Aitor i l'Adriana al menys sembli això... una casa. Sort n'hi ha que IKEAs n'hi ha a tot arreu. Ni la Natalia ni jo som fans d'aquesta botiga però està clar que si necessites amoblar una casa en 2 dies no hi ha res millor.
Aviat us posaré fotos de la casa en el seu estat actual.
dilluns, de juny 27, 2005
dijous, de juny 23, 2005
El viatge de la Natàlia
A aquestes hores la Natàlia havia d'estar aquí a Santa Barbara. L'he estat trucant al mòbil a l'hora que havia d'arribar a Philadelphia (el vol era BCN-PHI-LAX) i res. Després m'he conectat a la web de USAir i he vist que el vol anava amb més de 3 hores de retard. Finalment he aconseguit contactar amb el seu mòbil.
Resulta que el vol ha sortit tres hores tard per culpa del mal temps del vol anterior. A més, quan anaven a sortir l'avió ha tingut problemes tècnics amb l'ordinador i han perdut una altra hora. I el poc temps que han recuperat al vol l'han perdut esperant un finger a Philadelphia.
Doncs res, que tot i tenir 4 hores entre un vol i l'altre ha perdut la connexió. A part d'això, l'han deixat bàsicament tirada sense ningú que parlés castellà (a Philadelphia, com a tota la costa Est, la població negra substitueix a la hispana d'aquí Califòrnia, excepte alguns portorriquenys que acumulen les feines de més baixa qualificació).
Tot i que a la seva web USAir anuncia que posaran un avió per a la gent que anava fins a LA, resulta que no. Ni avió de USAir, ni d'altra companyia ni res de res. De fet, sort que m'he posat jo al telefon i he exigit que al menys li busquessin un hotel perquè sinó dorm avui a una butaca de l'aeroport.
O sigui que ara la Natàlia dorm en un Holiday Inn de Philadelphia, havent de pagar $70 per l'hotel i $50 més pel taxi. Jo per la meva banda ja he amenaçat el servei d'atenció al client de USAir de començar una campanya de boicot contra ells.
Abans que contestin la començo aquí:
"A poc que pogueu no voleu mai amb USAir*"
*De fet em confirmen tots els americans d'aquí que avui dia qualsevol companyia europea és bastant millor que qualsevol companyia americana o sigui que podeu fer extensiu el boicot a qualsevol companyia americana.
Resulta que el vol ha sortit tres hores tard per culpa del mal temps del vol anterior. A més, quan anaven a sortir l'avió ha tingut problemes tècnics amb l'ordinador i han perdut una altra hora. I el poc temps que han recuperat al vol l'han perdut esperant un finger a Philadelphia.
Doncs res, que tot i tenir 4 hores entre un vol i l'altre ha perdut la connexió. A part d'això, l'han deixat bàsicament tirada sense ningú que parlés castellà (a Philadelphia, com a tota la costa Est, la població negra substitueix a la hispana d'aquí Califòrnia, excepte alguns portorriquenys que acumulen les feines de més baixa qualificació).
Tot i que a la seva web USAir anuncia que posaran un avió per a la gent que anava fins a LA, resulta que no. Ni avió de USAir, ni d'altra companyia ni res de res. De fet, sort que m'he posat jo al telefon i he exigit que al menys li busquessin un hotel perquè sinó dorm avui a una butaca de l'aeroport.
O sigui que ara la Natàlia dorm en un Holiday Inn de Philadelphia, havent de pagar $70 per l'hotel i $50 més pel taxi. Jo per la meva banda ja he amenaçat el servei d'atenció al client de USAir de començar una campanya de boicot contra ells.
Abans que contestin la començo aquí:
"A poc que pogueu no voleu mai amb USAir*"
*De fet em confirmen tots els americans d'aquí que avui dia qualsevol companyia europea és bastant millor que qualsevol companyia americana o sigui que podeu fer extensiu el boicot a qualsevol companyia americana.
dimecres, de juny 22, 2005
L'Historial de Crèdit
Aquest és un dels temes més complicats d'arribar a Estats Units. Resulta que per fer qualsevol acció econòmica que no sigui en metàl·lic et demanen permís per a consultar el teu "historial de crèdit". Aquest historial se suposa que és un recull de tots els crèdits que has tingut al llarg de la teva vida i de les incidències que hi ha hagut amb els pagaments, etc... Tenir un historial "dolent" et complica la vida però no tenir historial encara te la complica més... i això és el que et passa quan arribes a EEUU de nou.
Exemples de coses que no pots fer sense historial de crèdit:
Exemples de coses que no pots fer sense historial de crèdit:
- Donar d'alta el contracte d'un telèfon mòbil
- Demanar una Visa
- Llogar una casa (a no ser que el propietari en qüestió s'enrotlli)
- Pagar qualsevol cosa a plaços
- Demanar un crèdit
- etc...
I, què has de fer per aconseguir construir-te el teu historial? Doncs començar poc a poc a demanar crèdits de qualsevol tipus (encara que no els necessitis). Recordeu que per a moltes coses no importa gaire el teu sou, posició social, etc.. el que volen és el teu historial.
Consells que m'han donat per començar a tenir historial:
Consells que m'han donat per començar a tenir historial:
- Demanar alguna tarja d'un gran magatzem com Macy's o Sears (tipus Corte Inglès).
- Demanar un petit prèstec al banc un cop portes algun temps treballant amb ells i veuen que ets de fiar.
- Comprar un cotxe a crèdit amenaçant amb que algú de la competència sí que te'l ven a plaços.
- Fer-te una American Express a Espanya i demanar després que et facin el trasllat d'expedient.
Però per fer tot això es necessita el famós número de la seguretat social. I jo, encara l'espero.
dimarts, de juny 21, 2005
La nostra nova casa
Si tot va bé i accepten les referències que he donat, demà signaré el contracte de lloguer de la nova casa. Ens costa $1950 al mes (gairebé al límit del que ens havíem proposat) i està força bé (amb piscina comunitària...). Quan la tinguem ja us posaré més fotos però de moment la podeu veure aquí.
Els hispans
A Santa Barbara, com a la major part de la costa californiana, els hispans són realment majoria. Ja vaig comentar en un post anterior que hi ha escoles a les que més del 90% dels alumnes són hispans. També hi ha zones de la ciutat on són majoria absoluta. I encara més evident és el fet que en el sector serveis, és a dir com a dependents de botigues, ells també acaparen gairebé la totalitat dels llocs.
Amb tot això vull dir que de fet a Santa Barbara pots arribar a viure perfectament sense parlar anglès. Això si ets capaç d'entendre el spanglish que parla la majoria d'ells. Jo de fet sempre que em trobo amb un hispà parlo amb anglès ja que em resulta més còmode que no haver d'intentar entendre el que vol dir en spanglish. Bé, sempre excepte quan vull que em tractin millor... Ja m'ha passat un parell de cops el fet de que canviant d'idioma i passant al castellà m'han donat moltes facilitats. Per exemple, un dia em volien cobrar $25 per un llistat de cases de lloguer. Quan vaig començar a parlar en castellà em van dir que me'l podia emportar gratis.
Tot i això està clar que les segones generacions, degut a la seva integració a l'escola, ja parlen anglès gairebé de forma regular. És més, he conegut a alguns hispans ben situats que ni tan sols parlen castellà.
Evidentment, aquí a Santa Barbara està ple de Restaurants Mexicans. De fet n'hi ha un que se suposa que és el millor restaurant mexicà dels EEUU... i és molt econòmic. Ja us explicaré.
Amb tot això vull dir que de fet a Santa Barbara pots arribar a viure perfectament sense parlar anglès. Això si ets capaç d'entendre el spanglish que parla la majoria d'ells. Jo de fet sempre que em trobo amb un hispà parlo amb anglès ja que em resulta més còmode que no haver d'intentar entendre el que vol dir en spanglish. Bé, sempre excepte quan vull que em tractin millor... Ja m'ha passat un parell de cops el fet de que canviant d'idioma i passant al castellà m'han donat moltes facilitats. Per exemple, un dia em volien cobrar $25 per un llistat de cases de lloguer. Quan vaig començar a parlar en castellà em van dir que me'l podia emportar gratis.
Tot i això està clar que les segones generacions, degut a la seva integració a l'escola, ja parlen anglès gairebé de forma regular. És més, he conegut a alguns hispans ben situats que ni tan sols parlen castellà.
Evidentment, aquí a Santa Barbara està ple de Restaurants Mexicans. De fet n'hi ha un que se suposa que és el millor restaurant mexicà dels EEUU... i és molt econòmic. Ja us explicaré.
dilluns, de juny 20, 2005
El cafè
Comque aquí gairebé ningú fuma a partir de certa edat (la veritat és que els joves fumen bastant però no veus a ningú de més de 30 anys, a excepció dels hispans, fumant) han de procurar-se algun altre tipus de droga. Els més afortunats, com un home que vaig conèixer l'altre dia, poden rebre un paperet del seu metge dient que estan autoritzats a cultivar i consumir marihuana (està permés el seu us terapèutic sota recepta). Però la resta estan absolutament enganxats al cafè.
El cafè aquí no es beu en tasses de porcellana sinó en gots de paper igual que els refrescos. A la majoria de restaurants i bars hi ha el típic cafè americà aigualit però la veritat és que hi ha moltíssimes cafeteries tipus Starbucks o d'altres que intenten simular l'estil italià.
La qüestió és que demanar un cafè per a un nouvingut no és gens fàcil. Primer has de decidir quin tipus de beguda vols (expresso, latte, macchiato, mocca...). Això no és gaire problemàtic per als que hem estat algun cop a Itàlia. Però després comencen les preguntes:
El cafè aquí no es beu en tasses de porcellana sinó en gots de paper igual que els refrescos. A la majoria de restaurants i bars hi ha el típic cafè americà aigualit però la veritat és que hi ha moltíssimes cafeteries tipus Starbucks o d'altres que intenten simular l'estil italià.
La qüestió és que demanar un cafè per a un nouvingut no és gens fàcil. Primer has de decidir quin tipus de beguda vols (expresso, latte, macchiato, mocca...). Això no és gaire problemàtic per als que hem estat algun cop a Itàlia. Però després comencen les preguntes:
- Simple o doble? "single or double"?
- Crema o llet? "cream"? "milk"? "half and half"?
- Quin tipus de llet? "no fat"?, "low fat"?, "regular"?
- Vols nata? (nata?!!!) "whip cream"?
- El vols amb gust a vainilla?
fins que aconsegueixen marejar-te tant que dius: posa'm el que vulguis.
El got de cafè és una eina que realment es porta a tot arreu i fins i tot els cotxes més cutres tenen un accessori per a aguantar el got i a la majoria de llocs et descompten 20 centims si portes tu el got.
El got de cafè és una eina que realment es porta a tot arreu i fins i tot els cotxes més cutres tenen un accessori per a aguantar el got i a la majoria de llocs et descompten 20 centims si portes tu el got.
diumenge, de juny 19, 2005
Les cases
Trobar una casa de lloguer a Santa Barbara no és molt fàcil, tot i que jo dira que molt més que a Barcelona. De fet aquí hi ha molt mercat de lloguer, sobretot perque per a comprar una casa decent has de pagar al voltant de $1Millio y molta gent no s'ho pot permetre. A més, hi ha els més de 20.000 estudiants de UCSB més els del College, etc... Tots ells buscant lloguers.
El més complicat de trobar alguna cosa de lloguer és que has de conèixer les zones. I si tens nens encara és més complicat ja que has d'aconseguir que la casa estigui en un districte amb una escola decent (veure post anterior). Per a més "inri", el fet que una casa estigui gairebé al costat d'una escola no vol dir que pertany al seu districte sinó que has de consultar els "boundary" maps i aquests no són fàcils d'aconseguir.
En fi, que finalment t'adones que hi ha unes poques zones on pots trobar lloguers interessants segons el teu pressupost. El nostre s'ha mantingut en trobar alguna cosa per sota de $2000. Aquesta barrera de fet és molt important ja que és difícil trobar coses "interessants" per sota i molt fàcil si ja te'n vas a 2.300 o així. Però de moment hem cregut que aquest era un límit raonable, tenint en compte tots els gastos que tindrem al principi.
Doncs a partir sobretot del diari de Santa Barbara i de recursos a la web he anat fent-me llistes de cases. Després pasava a veure-les per fora i si m'interessaven anava a veure-les per dins. Tot això fent fotos i amb comunicació gairebé a temps real amb la Natàlia. He vist unes 45 cases per fora i unes 15 per dins. Podeu trobar totes les fotos temporalment a http://www.create.ucsb.edu/~xavier/Casa$ on podeu substituir $ per qualsevol número entre 1 i 37.
I ara ja tenim 4 finalistes que ens agraden. Són totes diferentes (una està al centre de la ciutat, una altra més a prop de la universidad, una és aillada...). Els següents dies pendrem una decisió esperant que no ens les prenguin abans. Per si les voleu veure són la 20, la 32, la 34, i la 37. Quina us agrada més?
El més complicat de trobar alguna cosa de lloguer és que has de conèixer les zones. I si tens nens encara és més complicat ja que has d'aconseguir que la casa estigui en un districte amb una escola decent (veure post anterior). Per a més "inri", el fet que una casa estigui gairebé al costat d'una escola no vol dir que pertany al seu districte sinó que has de consultar els "boundary" maps i aquests no són fàcils d'aconseguir.
En fi, que finalment t'adones que hi ha unes poques zones on pots trobar lloguers interessants segons el teu pressupost. El nostre s'ha mantingut en trobar alguna cosa per sota de $2000. Aquesta barrera de fet és molt important ja que és difícil trobar coses "interessants" per sota i molt fàcil si ja te'n vas a 2.300 o així. Però de moment hem cregut que aquest era un límit raonable, tenint en compte tots els gastos que tindrem al principi.
Doncs a partir sobretot del diari de Santa Barbara i de recursos a la web he anat fent-me llistes de cases. Després pasava a veure-les per fora i si m'interessaven anava a veure-les per dins. Tot això fent fotos i amb comunicació gairebé a temps real amb la Natàlia. He vist unes 45 cases per fora i unes 15 per dins. Podeu trobar totes les fotos temporalment a http://www.create.ucsb.edu/~xavier/Casa$ on podeu substituir $ per qualsevol número entre 1 i 37.
I ara ja tenim 4 finalistes que ens agraden. Són totes diferentes (una està al centre de la ciutat, una altra més a prop de la universidad, una és aillada...). Els següents dies pendrem una decisió esperant que no ens les prenguin abans. Per si les voleu veure són la 20, la 32, la 34, i la 37. Quina us agrada més?
dijous, de juny 16, 2005
Isla Vista
Isla Vista (o IV com la solen abreviar) és una zona de Santa Barbara molt propera al Campus de UCSB. Té fama de ser la zona amb més festes universitàries per metre quadrat de tots els estats units.
Recorda una mica a les zones turístiques de 3era categoria a Catalunya (estic pensant en Miami Platja a Tarragona o algunes zones de Roses, l'Estartit...). Hi ha molts apartaments vells i bars i restaurants sospitosos (xinesos, mexicans...) a cada cantonada. Però cap edifici de més de dues plantes.
Quan em van fer la visita a la universitat, la noia que feia de guia va explicar que fins i tot els que busquen més festa acaben cansats de IV després d'un parell d'anys. El problema sembla ser que si algun dia decideixes que no tens ganes de festa o has d'estudiar potser els teus companys de pis, o el teu veí, no estan d'acord.
Però no tot és festa a la història de IV. Sembla ser que va tenir un paper destacat a les protestes d'estudiants contra la guerra de Vietnam. Podeu llegir més d'això aquí.
Per què us en feu més a la idea podeu llegir comentaris de residents o, el millor, les recomanacions de la oficina del sheriff pels habitants d'IV.
En fi que no és el lloc ideal per anar a viure amb una família però ja m'hauria agradat a mi haver passat una temporada aquí quan tenía 20 anys ;)
Recorda una mica a les zones turístiques de 3era categoria a Catalunya (estic pensant en Miami Platja a Tarragona o algunes zones de Roses, l'Estartit...). Hi ha molts apartaments vells i bars i restaurants sospitosos (xinesos, mexicans...) a cada cantonada. Però cap edifici de més de dues plantes.
Quan em van fer la visita a la universitat, la noia que feia de guia va explicar que fins i tot els que busquen més festa acaben cansats de IV després d'un parell d'anys. El problema sembla ser que si algun dia decideixes que no tens ganes de festa o has d'estudiar potser els teus companys de pis, o el teu veí, no estan d'acord.
Però no tot és festa a la història de IV. Sembla ser que va tenir un paper destacat a les protestes d'estudiants contra la guerra de Vietnam. Podeu llegir més d'això aquí.
Per què us en feu més a la idea podeu llegir comentaris de residents o, el millor, les recomanacions de la oficina del sheriff pels habitants d'IV.
En fi que no és el lloc ideal per anar a viure amb una família però ja m'hauria agradat a mi haver passat una temporada aquí quan tenía 20 anys ;)
dimecres, de juny 15, 2005
Les Escoles
Gairebé des que vaig arribar em vaig posar a buscar casa (encara estoy en ello). Un dels problemes principals és el de trobar una casa en un districte escolar "digne". Això limita bastant el tema com ara us explicaré (ja donaré més detalls de la cerca de casa en un altre post).
Resulta que a Santa Barbara (SB a partir d'ara) hi ha moltes escoles públiques. També hi ha escoles privades impressionants però costen a partir de $800 mensuals més matrícules, etc... O sigui que descartada aquesta darrera opció has de començar a entendre com funcionen les escoles públiques.
La veritat és que hi ha escoles públiques que estan molt bé, però també n'hi ha que estan molt malament. La gran sort és que totes les dades relatives a les escoles estan públiques i es poden consultar a la web fàcilment. Per exemple, podeu mirar aqui. Hi ha diversos índex per qualificar una escola. Principalment està l'API (Academic Performance Index). Però n'hi ha d'altres que resulten interessants, tot i que absolutament correlats. És trist, però aquests índex es refereixen al percentatge de blancs a les escoles (en algunes no arriba al 5%) i el percentatge d'alumnes amb dificultats econòmiques (en algunes escoles supera el 90%). La veritat es que no em sento gaire comode mirant aquestes dades, pero que hi farem.
Tenint en compte aquestes dades, t'adones de que de fet la graduació de les escoles no segueix una distribució gaussiana (per entesos, de fet podria seguir una distribució amb doble gaussiana) sinó que hi ha escoles bones i dolentes, i poca cosa entremig. Aqui he fet un pdf amb la llista d'escoles dels quatre districtes propers a la universitat (Goleta, Hope, Santa Barbara i Montecito). En verd les escoles realment recomanables i en vermell les escoles "a evitar".
Resulta que a Santa Barbara (SB a partir d'ara) hi ha moltes escoles públiques. També hi ha escoles privades impressionants però costen a partir de $800 mensuals més matrícules, etc... O sigui que descartada aquesta darrera opció has de començar a entendre com funcionen les escoles públiques.
La veritat és que hi ha escoles públiques que estan molt bé, però també n'hi ha que estan molt malament. La gran sort és que totes les dades relatives a les escoles estan públiques i es poden consultar a la web fàcilment. Per exemple, podeu mirar aqui. Hi ha diversos índex per qualificar una escola. Principalment està l'API (Academic Performance Index). Però n'hi ha d'altres que resulten interessants, tot i que absolutament correlats. És trist, però aquests índex es refereixen al percentatge de blancs a les escoles (en algunes no arriba al 5%) i el percentatge d'alumnes amb dificultats econòmiques (en algunes escoles supera el 90%). La veritat es que no em sento gaire comode mirant aquestes dades, pero que hi farem.
Tenint en compte aquestes dades, t'adones de que de fet la graduació de les escoles no segueix una distribució gaussiana (per entesos, de fet podria seguir una distribució amb doble gaussiana) sinó que hi ha escoles bones i dolentes, i poca cosa entremig. Aqui he fet un pdf amb la llista d'escoles dels quatre districtes propers a la universitat (Goleta, Hope, Santa Barbara i Montecito). En verd les escoles realment recomanables i en vermell les escoles "a evitar".
dimarts, de juny 14, 2005
El tabac
Em vaig propossar deixar de fumar quan vingués a Califòrnia. I de moment ho estic aconseguint. A base de xiclets de nicotina no he provat ni un cigarro des que vaig arribar. La veritat és que aquí no costa tant ja que no fuma gairebé ningú. Sort en tinc perquè quan passo al costat d'algú que està fumant em venen unes ganes...
De fet l'altre dia vaig sortir a la nit a veure un concert i a pendre alguna cosa. En els bars no es pot fumar però a fora a les portes la gent es posa a fumar. Quan ja tornava cap a casa vaig cometre l'error de demanar un cigarret... sort que no me'l van donar. Aviam si aguanto!
De fet l'altre dia vaig sortir a la nit a veure un concert i a pendre alguna cosa. En els bars no es pot fumar però a fora a les portes la gent es posa a fumar. Quan ja tornava cap a casa vaig cometre l'error de demanar un cigarret... sort que no me'l van donar. Aviam si aguanto!
Emisores de ràdio
Després de passar bastants dies donant voltes en cotxe he trobat un parell d'emisores de ràdio que valen la pena. Una és la de la UCSB. Està molt bé a vegades i molt malament d'altres.
La que més escolto es diu "Santa Barbara New Alternative Rock Radio". Podeu veure la seva web aquí. És una emissora de rock "alternatiu" típicament americana. Posen molt als Beastie Boys, Red Hot Chili Peppers... Però deu ser la primera emisora comercial que he vist que posin un dels meus grups preferits: the Violent Femmes. També tenen moments per posar grups europeus com The Killers o Franz Ferdinand. De fet fins i tot diria que en algun moment han posat algun grup espanyol, ja us diré.
La que més escolto es diu "Santa Barbara New Alternative Rock Radio". Podeu veure la seva web aquí. És una emissora de rock "alternatiu" típicament americana. Posen molt als Beastie Boys, Red Hot Chili Peppers... Però deu ser la primera emisora comercial que he vist que posin un dels meus grups preferits: the Violent Femmes. També tenen moments per posar grups europeus com The Killers o Franz Ferdinand. De fet fins i tot diria que en algun moment han posat algun grup espanyol, ja us diré.
El cotxe
Finalment he aconseguit comprar un cotxe. Recordo que algú abans de venir a USA em va dir que això era molt fàcil: es quedava amb algú en un bar, se signava un paper i ja està. Doncs així és com ha estat: he comprat el cotxe en un restaurant Tailandés.
I el cotxe és fantàstic, un Saab 93S del 1999, de color vermell. Aquí el teniu. I "només" m'ha costat $6000. En fi que fins i tot he aconseguit fer-me una assegurança. La primera companyia que he contactat em deia que no m'ho podia fer sense un historial de conducció. Però he trobat una companyia telefònica que m'ho ha fet sense problema i fins i tot sense tenir el permís de conduir de California.
He trobat aquesta companyia d'assegurances gracies a una llista de correu d'espanyols a Silicon Valley. Tenen una web interessant i tot i que jo no estic, estrictament parlant, a Silicon Valley, estic prou aprop. De fet hi ha força associacions d'aquestes interessants. Una altra és el casal de catalans de California.
Doncs un cop amb el cotxe he intentat treure'm el carnet de conduir de l'estat. Es un pur tràmit i has de fer un examen teòric bastant senzillet. El problema és que no m'han deixat fer l'examen perquè encara no tinc Numero de Seguretat Social. O sigui, que segons la llei t'has de treure el carnet als 10 dies d'estar residint a Califòrnia però per això necessites el num. de seguretat social i aquest triga 4 setmanes !!! En fi, que m'han dit que de moment puc anar tirant amb el carnet internacional.
He trobat aquesta companyia d'assegurances gracies a una llista de correu d'espanyols a Silicon Valley. Tenen una web interessant i tot i que jo no estic, estrictament parlant, a Silicon Valley, estic prou aprop. De fet hi ha força associacions d'aquestes interessants. Una altra és el casal de catalans de California.
Doncs un cop amb el cotxe he intentat treure'm el carnet de conduir de l'estat. Es un pur tràmit i has de fer un examen teòric bastant senzillet. El problema és que no m'han deixat fer l'examen perquè encara no tinc Numero de Seguretat Social. O sigui, que segons la llei t'has de treure el carnet als 10 dies d'estar residint a Califòrnia però per això necessites el num. de seguretat social i aquest triga 4 setmanes !!! En fi, que m'han dit que de moment puc anar tirant amb el carnet internacional.
dilluns, de juny 13, 2005
Els primers dies
Primers dies vivint aquí a Califòrnia i lo únic que he pogut
fer és intentar-me adaptar i intentar entendre com funcionen les coses.
fer és intentar-me adaptar i intentar entendre com funcionen les coses.
Per començar dir que la casa on estic vivint és fantàstica. Està a la millor zona de Santa Barbara, bé de fet és un poble al costat que es diu Montecito. La casa és espectacular, sobretot el jardí. És d'un professor emèrit que deu tenir uns 90 anys i de moment em convida a estar-hi mentre trobo alguna cosa. No el coneixia de res abans però és un avi molt simpàtic i amable, amant de la boxa, les curses de braus i mormó.
(Podeu veure fotos de la casa on estic i el meu despatx a aqui
De moment, les coses que he fet per a arribar a ser un resident "normal" són:
De moment, les coses que he fet per a arribar a ser un resident "normal" són:
- Llogar un cotxe (els propers dos dies el cambiaré per un comprat de 2a mà).
- Signar el contracte de treball
- Obrir un compte current a un banc que és diu Wells Fargo (deu n'hi do)
- Rebre un parell de multes d'aparcament
- Demanar el numero de la seguretat social
- Escollir l'assegurança mèdica entre les que ofereix la Universitat de Califòrnia.
- Assistir a una festa d'inauguració de la casa d'un professor
- Intentar comprar un mòbil
- Demanar hora per fer l'examen del permís de conduir de Califòrnia
- etc...
Puc assegurar que amb qualsevol d'aquests fets podria omplir un parell de pàgines.
Però el que més m'ha sorprés de tot plegat és el tema de "l'historial de crèdit". Resulta que aquí per a fer qualsevol transacció que impliqui refiar-se de tu (per exemple donar-te una Visa, un contracte de telèfon mòbil, un prèstec, comprar alguna cosa per plaços...) et demanen un historial de crèdit. És a dir la història de com has pagat puntualment els teus deutes. Si no en tens, doncs no hi ha res a fer. Es veu que fa anys es podia trespassar l'historial d'un país estranger als estats units però ara ja no (entre d'altres coses degut al Patriot Act i al fet que segons la majoria de legislacions estrangeres no és legal tenir aquest tipus d'informació sense coneixement de l'interessat). O sigui que t'has de muntar tot un sistema per intentar poc a poc anar fent el teu historial i que algun dia et donin una Visa, etc... Tot això independentment del teu contracte, els diners que tinguis al banc, etc... ben curiós.
Ah, però abans de res has d'aconseguir el numero de la seguretat social sense el qual no pots fer res. I per donar-te el número triguen unes dues setmanes. En fi, ja us diré. Benvingut a "the land of the opportunities".
PD. Suposo que un immigrant al nostre pais tampoc ho te gens facil.
diumenge, de juny 12, 2005
El viatge
5 de Juny,
Un viatge de 14 hores en avió sempre és un conyàs i avui no ha estat cap excepció. A més, haig de dir que USAirways és de moment la pitjor companyia de les tres que he provat per venir a Estats Units (les altres són Lufthansa i Swiss). Un exemple: amb Lufthansa la cervessa alemana circulava per l'avió amb total alegria (uns xavals que tenia al costat se'n van veure unes 15 durant el viatge) i am USAirways has de pagar $5 per qualsevol beguda alcoholica i en el trajecte de Philadelphia a Los Angeles (de més de 5 hores) fins i tot t'has de pagar el menjar (estava molt bo, això sí, i sent justos potser val la pena haver de pagar una mica si amb això el menjar ha de ser millor). Però no sé, Lufthansa té wifi a l'avió (no l'utilitza ningú per el preu, però mola) i Swiss té la pantalleta personalitzada a cada seient i pots escollir la pelicula que vulguis (jo vaig veure Diarios de Motocicletas, molt recomanable, la ultima vegada que hi vaig volar). En fi, que si no hi ha gaire diferència de preu jo recomanaria qualsevol altre companyia europea.
Un altre punt a destacar de USAirways és com d'antipàtiques poden arribar a ser les hostesses de vol. Per què tenen les seves hostesses una mitja d'edat de més de 40 anys quan a la resta de companyies són bastant més joves? (Ep! No hi tinc res en contra, és més em sembla fins i tot millor que hi hagi gent amb experiència, simplement m'estranya).
I un altra cosa que també m'estranya de fa temps: com poden els americans ser tan "típicament americans"? És a dir, miro a una d'aquestes hosteses i no hi ha cap mena de dubte: és americana (d'Estats Units, vull dir). Però, Estats Units és un país sense història i fet a base de creuaments dels més diversos (irlandesos, italians, hispans, africans...) i a on és difícil trobar gent amb més de quatre generacions del país. Com pot ser que ja s'hagi constituit el prototip físic de l'americà? A més aquest prototip no depén del color del cabell ni tan sols de la pell (pots trobar-te un americà típicnegre, blanc, asiàtic, hispà...).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)