Aquí teniu més fotos de l'Aitor sense les dents.
Avui era el sant de la Natalia i ho hem anat a celebrar a un restaurant molt xulo a prop de la platja.
dijous, de juliol 28, 2005
Les dents de l'Aitor (2)
Ahir vam portar a l'Aitor a treure's les dues dents. La veritat és que es va comportar molt bé (millor que jo que vaig acabar marejat). Ni tan sols va plorar. Evidentment, a la nit va venir el Ratolí Pérez, que es veu que també fa ronda per aquí, i li va deixar un parell de regalets.
Aquí teniu més fotos de l'Aitor sense les dents.
Avui era el sant de la Natalia i ho hem anat a celebrar a un restaurant molt xulo a prop de la platja.
Aquí teniu més fotos de l'Aitor sense les dents.
Avui era el sant de la Natalia i ho hem anat a celebrar a un restaurant molt xulo a prop de la platja.
dimecres, de juliol 27, 2005
La Bici
Sempre havia dessitjat poder anar en bici a treballar, com l'amic Maarten a Barcelona. Fins i tot ho vaig intentar amb una d'aquelles bicicletes pegables, portant-la al tren des de La Garriga... Doncs bé, ara ho puc fer.
Anar en bicicleta a Santa Barbara és realment molt fàcil. El terreny és gairebé pla però el millor de tot, hi ha kilòmetres i kilòmetres de carril-bici per tot arreu. A més, hi ha molta tradició d'anar en bicicleta a treballar o a la universitat.
Des de casa, puc anar directament a la universitat utilitzant el que s'anomenen "class one trails". Es tracta de carrils de bici totalment separats de la circulació de cotxes. Els carrils van pel mig del bosc, travessen l'autopista per ponts que van per sota... Aqui podeu veure una sèrie de fotos del trajecte des de casa fins a la Universitat.
A més, la temperatura que fa aquí és ideal per anar en bici, de fet fins i tot m'haig de posar una jaqueta. I pel que tinc entés, excepte pels pocs dies que plou a l'hivern, tot l'any es pot anar perfectament en bicicleta.
Anar en bicicleta a Santa Barbara és realment molt fàcil. El terreny és gairebé pla però el millor de tot, hi ha kilòmetres i kilòmetres de carril-bici per tot arreu. A més, hi ha molta tradició d'anar en bicicleta a treballar o a la universitat.
Des de casa, puc anar directament a la universitat utilitzant el que s'anomenen "class one trails". Es tracta de carrils de bici totalment separats de la circulació de cotxes. Els carrils van pel mig del bosc, travessen l'autopista per ponts que van per sota... Aqui podeu veure una sèrie de fotos del trajecte des de casa fins a la Universitat.
A més, la temperatura que fa aquí és ideal per anar en bici, de fet fins i tot m'haig de posar una jaqueta. I pel que tinc entés, excepte pels pocs dies que plou a l'hivern, tot l'any es pot anar perfectament en bicicleta.
divendres, de juliol 22, 2005
La Temperatura
La temperatura de Santa Barbara de moment es una de les coses més agradables i sorprenents. Des de que vaig arribar, a principis de juny, la temperatura s'ha mantingut al voltant dels 20 graus, baixant més avall dels 15 a la nit. Només a la darrera setmana hem notat un augment notable i estem arribant a uns 29 graus a migdia (la gent d'aquí ja ho troba exagerat).
El més curiós del cas és que la temperatura canvia molt entre una zona i una altra i entre una hora del dia i una altra. Només cal que t'allunyis un parell de quilòmetres de la costa perque notis que fa més calor (de fet, aquí a la universitat, que està ben bé a la costa, sempre fa un airet bastant fresquet).
El diumenge passat vam anar a les muntanyes i la vall de Santa Ynez. És la zona de vins més coneguda aquí a California, més coneguda encara gràcies a la molt recomanable película "Entre Copas" (Sideways en anglès). Doncs bé, conforme anàvem allunyant-nos de la costa avàvem veient com el termòmetre del cotxe pujava des dels 68º F de casa nostra fins als 99º del poble de Los Olivos, on l'aire era gairebé irrespirable (99ºF són "només" 37ºC).
El més curiós del cas és que la temperatura canvia molt entre una zona i una altra i entre una hora del dia i una altra. Només cal que t'allunyis un parell de quilòmetres de la costa perque notis que fa més calor (de fet, aquí a la universitat, que està ben bé a la costa, sempre fa un airet bastant fresquet).
El diumenge passat vam anar a les muntanyes i la vall de Santa Ynez. És la zona de vins més coneguda aquí a California, més coneguda encara gràcies a la molt recomanable película "Entre Copas" (Sideways en anglès). Doncs bé, conforme anàvem allunyant-nos de la costa avàvem veient com el termòmetre del cotxe pujava des dels 68º F de casa nostra fins als 99º del poble de Los Olivos, on l'aire era gairebé irrespirable (99ºF són "només" 37ºC).
La conduccio
Ahir vaig aprovar el meu carnet de conduir de l'estat de Califòrnia!! Tot i que a Espanya et diuen que pots utilitzar el carnet internacional durant un any a l'estranger, la veritat és que:
- El carnet internacional aquí no serveix per a res i només et demanen el d'Espanya
- El carnet del teu país només et serveix durant 30 dies des del moment que et converteixis en resident de Califòrnia
- El carnet de conduir és totalment imprescindible ja que és el document que fan servir aquí com a identitat (en alguns llocs no m'han acceptat ni pagar amb tarja per no tenir-lo).
En fi, que de seguida vaig veure que m'ho havia de treure (i la Natàlia també ho farà properament).
Però la veritat és que no ha estat gaire traumàtic. Heu de pensar que aquí el carnet se'l treuen als 16 anys i que l'examen està fet amb aquesta idea. L'examen teòric el vaig aprovar a la primera sense ni tan sols haver-me acabat de llegir el manual i només havent fet un test de prova. I el pràctic també l'he aprovat a la primera. He fet 6 errades de les 15 permeses. La majoria de les errades han estat per no "mirar per sobre de l'espatlla", una maniobra obligatòria aquí abans de girar, canviar de carril... Aquí hi ha una petita llista de les coses que més sorprenen a l'hora de treure's el carnet.
Però la veritat és que la gent aquí condueix molt tranquila, respectant gairebé sempre el límit de velocitat (65 milles a l'autopista, uns 105 kmh). A més hi ha un parell de coses que s'ha de reconèixer que estan molt bé sobre el seu codi:
Però la veritat és que no ha estat gaire traumàtic. Heu de pensar que aquí el carnet se'l treuen als 16 anys i que l'examen està fet amb aquesta idea. L'examen teòric el vaig aprovar a la primera sense ni tan sols haver-me acabat de llegir el manual i només havent fet un test de prova. I el pràctic també l'he aprovat a la primera. He fet 6 errades de les 15 permeses. La majoria de les errades han estat per no "mirar per sobre de l'espatlla", una maniobra obligatòria aquí abans de girar, canviar de carril... Aquí hi ha una petita llista de les coses que més sorprenen a l'hora de treure's el carnet.
Però la veritat és que la gent aquí condueix molt tranquila, respectant gairebé sempre el límit de velocitat (65 milles a l'autopista, uns 105 kmh). A més hi ha un parell de coses que s'ha de reconèixer que estan molt bé sobre el seu codi:
- Pots passar-te un semàfor en vermell si has de girar a la dreta.
- En un stop té preferència el que arriba abans. D'aquesta manera als stops no hi ha mai cues de gent cedint el pas als que venen per la dreta (realment aquí funciona però s'hauria de veure si a Espanya es podria aplicar).
Doncs res, que ara que ja tinc carnet he decidit que em compraré una bici i aniré a la universitat en bicicleta. Però això ja us ho explicaré en un altre post ;)
Les dents de l'Aitor
Des de que estem aquí hem portat als nens al metge un parell de vegades perquè aquí demanen més vacunes (Hepatitis A i B) que a Catalunya. Però ahir vam haver de portar l'Aitor al dentista ja que vam veure que li està sortint una dent sense que li caiguin les de llet.
Les notícies no van ser gaire bones: el dimarts li hauran de treure les dues dents de baix i segurament d'aquí uns mesos les de dalt. A més, segons el dentista (especialista en pediatria dental) té un 90% de possibilitats d'haver de portar ferros abans dels 10 anys.
En fi, ja se sap que amb les dents a qui li toca li toca.
Les notícies no van ser gaire bones: el dimarts li hauran de treure les dues dents de baix i segurament d'aquí uns mesos les de dalt. A més, segons el dentista (especialista en pediatria dental) té un 90% de possibilitats d'haver de portar ferros abans dels 10 anys.
En fi, ja se sap que amb les dents a qui li toca li toca.
dilluns, de juliol 18, 2005
De Vacances
De moment l'Aitor i l'Adriana estan molt bé. Una mica més nerviosos, com és habitual, però no s'han queixat en cap moment d'haver vingut fins aquí.
És clar, que estem fent el possible per que, de moment per a ells no sigui res més que unes vacances. Anem gairebé cada dia a la piscina, els portem també gairebé cada dia a un parc diferent, a sopar a restaurants...
L'Aitor avui ha començat el campament de futbol (soccer aquí). No li ha anat tan malament per no entendre ni una sola paraula. L'únic problema és que ha tornat totalment cremat pel sol (i això que portava crema solar). Veurem si demà podrà tornar o s'haurà de quedar a casa a que se li passi una mica la cremada.
L'Adriana també ha anat (amb nosaltres) una horeta a la seva llar d'infants. Li ha agradat molt, sobretot una bicicleta massa gran per a ella però que se li ha ficat pels ulls. Ha marxat plorant perquè es volia quedar.
Podeu trobar més fotos dels nens pasant-s'ho bé aquí.
Situats
Ja comencem a estar més o menys situats a Santa Barbara. De moment, les dades per si us voleu posar en contacte.
Adreça:
37A N San Marcos Rd
Santa Barbara, CA 93111
USA
Telèfon:
(805) 967-4542
El (805) és el prefix de Califòrnia però abans li haureu d'afegir el prefix per trucar a EEUU des d'Espanya (és el 1, o 01 o 001, no m'enrecordo).
A sota veiueu l'habitació de l'Aitor i l'Adriana però podeu trobar més fotos de la casa aquí.
dimecres, de juliol 13, 2005
Els primers dies tots junts
Ara que ja ha passat la primera novetat podem dir que els nens s'han pres el canvi prou bé. Estan excessivament nerviosos però això és normal tenint en compte la situació i a més que no fan cap activitat escolar o similar.
Per això (i per la salut de la Natàlia:) hem apuntat a l'Aitor a un campament d'estiu de futbol (aquí anomenat soccer). El campament es fa en un parc increíble amb camps de gespa i amb unes vistes precioses. Ell està molt ilusionat i només li fa una mica de por el tema de l'anglès. Però el director dels entrenadors és mexicà i ja ens ha dit que no tindrà problemes. Ja us explicarem. Mentre, aquí podeu llegir més sobre aquest campament.
I l'Adriana haurà d'esperar a que comenci la seva escola, el dia 17 d'Agost. És una llar d'infants que segueix el mètode Montessori i que està dirigida per una noia de Shri Lanka. Fins i tot els nens fan ioga un cop a la setmana. Molt enriquidor ;)
I la Natàlia també ha trobat una escola d'anglès molt a prop de casa on fan classes diaries de 3 hores totalment gratuïtes per als estrangers.
Per això (i per la salut de la Natàlia:) hem apuntat a l'Aitor a un campament d'estiu de futbol (aquí anomenat soccer). El campament es fa en un parc increíble amb camps de gespa i amb unes vistes precioses. Ell està molt ilusionat i només li fa una mica de por el tema de l'anglès. Però el director dels entrenadors és mexicà i ja ens ha dit que no tindrà problemes. Ja us explicarem. Mentre, aquí podeu llegir més sobre aquest campament.
I l'Adriana haurà d'esperar a que comenci la seva escola, el dia 17 d'Agost. És una llar d'infants que segueix el mètode Montessori i que està dirigida per una noia de Shri Lanka. Fins i tot els nens fan ioga un cop a la setmana. Molt enriquidor ;)
I la Natàlia també ha trobat una escola d'anglès molt a prop de casa on fan classes diaries de 3 hores totalment gratuïtes per als estrangers.
dilluns, de juliol 11, 2005
Back in the US (SR)
Doncs ja estem tots a Santa Barbara. El viatge amb SWISS va anar molt be (res a veure amb USAirways) i l'Aitor i l'Adriana es van portar molt be. L'Aitor no va dormir ni un minut en tot el viatge, es va dedicar a veure pelicules i jugar al Pong en la pantalla personal que hi ha als avions de SWISS. L'Adriana va dormir unes 4 hores pero no va plorar en tot el viatge.
El pitjor va ser quan vam arribar a l'aeroport de Los Angeles. El recorregut fins a la sortida, passant per immigracio i duanes, amb 9 maletes i 2 nens, es va fer interminable. Quan vam arribar a fora jo vaig marxar amb l'Adriana a buscar la furgoneta de lloguer i la Natalia es va quedar amb l'Aitor. En aquell moment l'Aitor es va quedar adormit de cop, gairebe dret.
El viatge en cotxe tambe va ser pessat ja que vam agafar tota la caravana de les 6 de la tarda sortint de Los Angeles i a mes l'Adriana en aquest moment si que es va posar a plorar fins que es va adormir.
Pero, finalment vam arribar be a la nostra casa i ara ja portem uns dies i els nens (i nosaltres) es van acostumant.
El pitjor va ser quan vam arribar a l'aeroport de Los Angeles. El recorregut fins a la sortida, passant per immigracio i duanes, amb 9 maletes i 2 nens, es va fer interminable. Quan vam arribar a fora jo vaig marxar amb l'Adriana a buscar la furgoneta de lloguer i la Natalia es va quedar amb l'Aitor. En aquell moment l'Aitor es va quedar adormit de cop, gairebe dret.
El viatge en cotxe tambe va ser pessat ja que vam agafar tota la caravana de les 6 de la tarda sortint de Los Angeles i a mes l'Adriana en aquest moment si que es va posar a plorar fins que es va adormir.
Pero, finalment vam arribar be a la nostra casa i ara ja portem uns dies i els nens (i nosaltres) es van acostumant.
dilluns, de juliol 04, 2005
"Vacances" a Barcelona
El dijous la Natàlia i jo vam tornar a La Garriga. Jo tenia pendent la lectura d'un parells de Projectes Finals de Carrera. A més, havíem de recollir a l'Aitor i l'Adriana i omplir unes quantes maletes més. El dimecres 6 de juliol marxem els 4 cap a Santa Barbara definitivament.
Aquests dies hem aprofitat per fer "segones despedides". El següent apunt suposo que ja tornarà a ser des de Santa Barbara.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)