Doncs ja estem tots a Santa Barbara. El viatge amb SWISS va anar molt be (res a veure amb USAirways) i l'Aitor i l'Adriana es van portar molt be. L'Aitor no va dormir ni un minut en tot el viatge, es va dedicar a veure pelicules i jugar al Pong en la pantalla personal que hi ha als avions de SWISS. L'Adriana va dormir unes 4 hores pero no va plorar en tot el viatge.
El pitjor va ser quan vam arribar a l'aeroport de Los Angeles. El recorregut fins a la sortida, passant per immigracio i duanes, amb 9 maletes i 2 nens, es va fer interminable. Quan vam arribar a fora jo vaig marxar amb l'Adriana a buscar la furgoneta de lloguer i la Natalia es va quedar amb l'Aitor. En aquell moment l'Aitor es va quedar adormit de cop, gairebe dret.
El viatge en cotxe tambe va ser pessat ja que vam agafar tota la caravana de les 6 de la tarda sortint de Los Angeles i a mes l'Adriana en aquest moment si que es va posar a plorar fins que es va adormir.
Pero, finalment vam arribar be a la nostra casa i ara ja portem uns dies i els nens (i nosaltres) es van acostumant.
El pitjor va ser quan vam arribar a l'aeroport de Los Angeles. El recorregut fins a la sortida, passant per immigracio i duanes, amb 9 maletes i 2 nens, es va fer interminable. Quan vam arribar a fora jo vaig marxar amb l'Adriana a buscar la furgoneta de lloguer i la Natalia es va quedar amb l'Aitor. En aquell moment l'Aitor es va quedar adormit de cop, gairebe dret.
El viatge en cotxe tambe va ser pessat ja que vam agafar tota la caravana de les 6 de la tarda sortint de Los Angeles i a mes l'Adriana en aquest moment si que es va posar a plorar fins que es va adormir.
Pero, finalment vam arribar be a la nostra casa i ara ja portem uns dies i els nens (i nosaltres) es van acostumant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada