L'Adriana

La Natalia va fer aquestes fotos de l'Adriana l'altre dia.

Aqui en teniu més.

El basquet

Seguim amb el basquet i sembla que cada cop anem a pitjor. L'Aitor està aprenent molt i segueixo jugant amb ell sempre que tinc l'ocasió. Però a la que surten a jugar el dia del partit... tots els de l'equip s'amaguen i no hi ha manera. Fins i tot nens que fa tres anys que juguen sembla que no sapiguen que fer amb la pilota. I és clar, així no hi ha manera de guanyar res. Només hem guanyat dos partits (contra un equip realment dolen) i avui mateix ens han apallissat 32 a 9.

Sembla mentida que ho digui així però la veritat és que crec que molta de la culpa és de l'entrenador. Ès molt tou i tot li sembla bé i a més no imposa cap tipus de disciplina als nens. L'equip està desmotivat i els nens passen d'ell. Mentre ells els intenta ensenyar a fer bloquejos (Deu meu, estan a anys llums de poder fer això!!) ells surten al partit i no s'atreveixen a tirar a canasta. Una llàstima perque els nens aquests acabaran aborrint el basquet...

Happy Birthdays

Aquestes darreres setmanes hem tingut un parell de festes d'aniversari.

L'Aitor va tenir una festa aquí mateix a la nostra comunitat, al mateix lloc on la va fer ell. És un nen de pares mexicans (ell professor d'informàtica, per cert) que va a la mateix classe. L'Adriana també estava convidada però quan vam arribar i va veure tot de "bèsties" de 7 any fent el boig va decidir que allò no era per a ella i va tornar a casa amb mi.

Però al cap de pocs dies l'Adriana va poder tenir una festa on sí va poder disfrutar. Un nen de la seva classe ens va convidar a una festa al museu ferroviari. Els pares del nen sòn de lo mès curiòs: el pare és clavat al Woody Allen (també és jueu, és clar) i la mare és una histèrica... però això poc importava per a la festa. De fet l'Adriana no li va fer gaire cas al nen i va anar de seguida a buscar a les seves amigues.

Sobretot a la Sofia... i a la seva mare. Quan l'Adriana està en siguacions "socials" no vol saber res de nosaltres fins a l'extrem que no contesta les nostres preguntes. I és clar això a la Natalia la posa dels nervis. Jo me'n vaig anar a jugar a futbol amb l'Aitor però ella es va quedar tirant-se dels cabells veient com la nena que no pot passar ni un segon sense la mama no li feia ni cas.

A la festa els nens van pujar al mini-tren del museu, van cantar amb el "senyor de la guitarra" (el mateix que va a la guarderia un cop per setmana), van berenar, menjar pastís però no obrir els regals. Ja és la segona vegada que ens passa. Hi ha gent que prefereix que el nen no obri els regals i que ho faci tranquilament a casa. Això sí, després envien una tarja d'agreiment a casa.

Aqui teniu més fotos del cumple.

La lectura de l'Aitor

L'Aitor ha agafat una afició increible per la lectura (també per escriure i com no pels videojocs, però això li hem de control.lar més). Llegeix l´anglès millor que la majoria dels nens de la seva classe i fins i tot millor que nens molt més grans. A més, té el record de llegir pàgines durant aquest any a la seva classe (sí, sí, aquí ho compten tot i ja en porta més 5000).

Fa uns mesos va agafar una col.leció de llibres d'uns nens que viatjaven pel temps. Però ara el seu preferit és el Captain Underpants (El capitá calcotets). Són llibres de riure que el tenen absolutament entusiasmat ja que es pot arribar a llegir el mateix llibre 2 i 3 vegades!

Curiosament quan vaig estar a Barcelona li vaig comprar llibres. La veritat és que la oferta (vaig anar al Fnac) de llibres per a la seva edat era molt dolenta. I posant-me a pensar jo, que de nen també llegia moltíssim, no recordo gaires llibres que m'agradessin especialment fins que vaig comencar a llegir "Los Cinco" o els llibres per a nens del Hitchcock. Però per aquests encara li falten un o dos anyets. Els autors castellans/catalans tenen llibres literàriament interessants però absolutament aborrits per a nens d'aquesta edat. Una llàstima perque el més important és acostumar-los a llegir.

Visitant universitats

Les darreres setmanes no ens hem mogut gaire amb la família. Però jo he hagut de baixar a Los Angeles un parell de cops. He anat a visitar les dues universitats més importants de LA: UCLA i USC.

UCLA es un altre campus de la University of California on jo treballo. Es troba en el barri de Westwood, al costat de Beverly Hills, en una zona molt agradable i on es solen organitzar moltes de les festes Hollywoodianes. El campus a més és molt verd i acollidor, no sembla que estiguis a Los Angeles.

Curiosament USC és totalment diferent. Dic curiosament perquè USC és una universitat privada de molt prestigi (i molt més cara que UCLA). Però es troba al Southwest de Los Angeles, una de les pitjors zones de la ciutat. I el campus no val gaire. Això sí, tenen guardes de seguretat a totes les entrades.

El Trader's

Al principi quan vam arribar aquí un dels problemes que teníem, sobretot la Natàlia, era trobar llocs on compar el menjar. De seguida vam trobar llocs on podíem comprar de tot però els productes bons eren bastant cars.

Ara tot és diferent i segurament una de les coses que trobarem a faltar a La Garriga és el Trader Joe´s. El Trader's s'ha convertit en la nostra botiga de menjar preferida. Tots els productes són de gran qualitat i la majoria són orgànics i amb ingredients molt cuidats. I el milllor de tot és que els preus són fins i tot millors que a la majoria de supermercats.

Anar al Trader's un cop per setmana s'ha convertit en una tradició familiar!

Contra-ofertes

A diferència d'Espanya, aquí quan dius que marxes d'una feina a la Universitat et comencen a fer contra-ofertes. Jo ja ho sabia d'abans i li vaig dir a la meva "jefa" que no calia oferir-me res perquè la decissió ja estava presa.

Però això no ha evitat que m'arribessin ofertes fins i tot d'altres departaments. La més sucosa de moment ja arribava als $100K a l'any. I segurament podria arribar a bastant més si negociés.

Evidentment, això ja son xifres bastant impossibles d'aconseguir a Barcelona (impossibles a la universitat). Només ens faltava això per fer-nos dubtar encara més de la decisió que hem pres.

A la platja al Febrer

Aquest temps de California es del tot curios i amb lo del canvi climatic, encara ho es mes. Quan estava a Barcelona va comencar a fer aqui a Santa Barbara un fred poc habitual. De fet durant una setmana es van superar els records de temperatura minima per aquestes dates. Fins i tot va glacar un parell de nits! (Diuen que per aixo s'han perdut el 30% dels avocats de la zona).

Doncs fa un parell de setmanes estavem aixi, despres ha plogut tres dies i ara... torna l'estiu! Aquests darrers dies hem tingut temperatures a prop dels 30 graus. I amb aquest temps i tenint en compte que aquest Diumenge era la Superbowl, vam decidir anar a la platja.

Vam anar a la platja del poble (Goleta) a menys de 5 minuts en cotxe de casa, al costat mateix de la Universitat (es veu a darrera de l'Aitor). De fet, aquesta es la platja que veig jo per la finestra del meu despatx.

Es una passada poder anar a una platja el Diumenge i agafar una taula de picnic en primera linia de mar (i a l'estiu passa el mateix). A mes aquesta platja es ideal per als nens. La gespa arriba fins a la sorra, hi ha un parc infantil...

No cal dir que els nens s'ho van passar d'allo mes be remullant-se gairebe fins a la cintura. Despres vam jugar a frisbee i futbol amb l'Aitor mentre l'Adriana jugava amb les pales o els gronxadors.

Si voleu mes fotos d'aquest diumenge tipic de Santa Barbara, les teniu aqui.

De Mudança

Precissament ara que estem comencant a pensar com ho farem per desfer-nos de tot el que tenim aqui i com portarem les coses a La Garriga ens ha tocat viure una mudança. La Maribel i el Jesus s'han comprat una casa i l'altre dia jo vaig estar ajudant-los a moure les coses mes pesades.

S'han comprat una casa en una zona que esta prou be a prop de la Universitat pero que no te una escola gaire recomanable. La zona on vivim nosaltres esta molt millor en aquest sentit. Nomes per a que us feu una idea, han pagat gairebe $800.000 per una casa que esta fatal. Gairebe s'han hagut de gastar $100.000 nomes entrar per a deixar-la una mica decent. Aixo si, es una casa aillada d'una planta, amb jardi, 4 habitacions... en fi lo normal per aqui. v Per tenir una casa "decent" per aqui has de contar en gastar-te un millio de dolars (775.000 euros). Si, una passada pero no gaire diferent del que pagues a zones bones del Maresme o el Valles. I els sous no tenen ni punt de comparacio.

El número antiguo
no está funcionando
el número nuevo
me lo están dando.
No te desesperes
sigue llamando
nos estamos mudando
volvemos a empezar.

Kiko Veneno (El Hombre Invisible)

El Basket

Ja ha comencat el basket! L'Aitor ha tingut molta sort perque coneix a gairebe tots els nens de l'equip ja que son del seu cole.

La veritat es que les coses no estan anant gaire be per l'equip. Van guanyar el primer pero els dos seguents els han perdut de pallissa.

El primer partit va coincidir amb el meu viatge a Espanya i no el vaig poder veure pero la Natalia em va dir que l'Aitor anava totalment perdut. Es normal ja que l'Aitor es el primer cop que juga a basket i hi ha nens que porten 3 anys jugant.

Pero vam decidir posar fil a l'agulla: a partir de llavors hem anat entrenant cada cap de setmana i la cosa ha millorat molt. Sort que vaig decidir no fer d'entrenador aquesta vegada. Per una banda no hauria tingut temps i per altra disfruto molt fent aquest entrenament personal a l'Aitor que abans no podia fer en el futbol.

Segurament seguirem fent mes fotos dels partits pero de moment podeu veure'n alguna mes aqui.

Sortint amb els nens

Una de les coses bones que te Santa Barbara (i que trobarem molt a faltar a La Garriga) es la quantitat de coses que es poden fer amb els nens un cap de setmana qualsevol. Totes les botigues estan obertes els diumenges i hi ha molts parcs i platges.

Pero no nomes aixo, fins i tot els restaurants d'aqui estan pensats per a poder portar els nens. L'altra dia recordavem els problemes que teniem a Barcelona quan voliem sortir amb la colla d'amics i els nens. Curios que els empresaris del sector no se n'adonin que la rao per la que els McDonalds s'omplen es perque tenen un tobogan!

Aquest restaurant que veieu aqui es un exemple. Esta a prop de la platja (com tot aqui) i te un munt de taules de fusta tipus "merendero" on pots menjar (bastant be, per cert) mentre els nens juguen a un gran sorral. Aixi de simple, i es el restaurant preferit dels nens.

Mes fotos aqui.

Gracies

Durant totes les festes de Nadal vam rebre un munt de felicitacions (com podeu comprovar a la foto). L'Adriana, l'Aitor, la Natalia i el Xavi us volem agrair molt que us enrecordeu de nosaltres! Ens veurem aviat...

Dubtes

Ara que ja hem pres la decisio de marxar comencen a venir els dubtes. La Natalia estava molt convencuda de que volia marxar pero ara ja no ho veu tan clar. Vull dir, esta clar que tornem ara al Juny (el dia 16 per ser mes concrets) pero la Natalia ja esta pensant si tornarem a Santa Barbara d'aqui no gaire anys.

Esta clar que aqui es viu molt be (com diu l'Aitor i la meva mare) i mes tenint en compte els augments que aqui m'estan oferint per a que no marxi. Uhm... potser podriem tenir una casa a cada lloc i anar canviant com els rics (o com alguns professors com el Stephen Hawking que viu a Cambridge pero passa molts hiverns per aqui).

Cap d'Any

Fa dies que no actualitzo el bloc. I amb el viatge a BCN entre mig s'esta quedant una mica endarrerit. Fins i tot m'he adonat que encara no havia posat res del Cap d'Any!

Doncs si, despres de la nostra "excursio" a Disneyland i Palm Springs vam celebrar el Cap d'Any a casa nostra. Vam convidar els amics Madrilenys (be, aixo de Madrilenys es un dir ja que han viscut a tot arreu) i la Natalia com sempre va fer un sopar d'aquells que molts encara recorden. A mes, teniem productes de la "terra" gracies a un paquetet dels sogres que va aconseguir arribar amb tot tipus d'embotit.

Els nens es van entretenir jugant a l'ordinador i mirant pelicules fins a mitjanit. I a les 12 vam intentar de menjar el raim mentre feien el "countdown" a Times Square. Pero va resultar impossible ja que els numeros anaven molt mes rapid que les campanes de la Puerta del Sol.

Aqui podeu veure mes fotos del Cap d'Any.