Tornem

Doncs sí, després de tornar i romiar sobre les dues opcions hem decidit de tornar. De fet ja ho havíem decidit abans, només faltava saber quina de les dues opcions triava. Al final he optat per la de Telefònica, per moltes raons que no tinc temps d'explicar.

Ens quedarem aquí fins el Juny per a que els nens acabin el cole i per donar temps als de la Uni a buscar a algú altre (ara estan desesperats). Es possible que abans del Juny torni a passar una setmaneta a Barcelona, us mantindré informat.

Marxem d'aquí però la veritat és que estem molt bé aquí. Tant bé que l'Aitor ja no vol tornar! I la Natàlia no us penseu que ara ho veu molt clar. Tot i que Barcelona tindré una feina molt bona i un bon sou, segur que la vida serà més complicada que aquí: ara puc anar en bici a treballar en 20 minuts, estic a casa a les 5 de la tarda... En fi, coses impensables per al "currante" de la terra.

Per tant marxarem intentant de deixar totes les portes obertes... mai se sap!

Odio viatjar en avió

Encara recordo aquells temps no gaire llunyans en els que viatjar en avió era tot un luxe. Et tractaven com un rei i els avions anaven mig buits.

Aquest viatge ha estat el pitjor que he tingut mai per una raó molt senzilla, en general els viatges en avió cada cop estan pitjor. Als aeroports et tracten com a presumpte terrorista sense que facis res (es veu que a alguns aeroports dels USA tenen agents especialitzats en detectar cares sospitoses de gent que ¨sembla nerviosa" o sigui que vigileu les expressions facials la propera vegada que agafeu un avió). A Londres vaig patir la paranoia anti-terrorista anant i tornat (de fet en tornar vaig estar a punt de perdre l'avio tot i que tenia 1:20 per fer el transbord i em conec Heathrow ja bastant bé).

I els avions tant anant com tornant plens a vessar. Fins i tot en el d'anada vaig estar a punt de quedar-me a terra ja que quan vaig arribar a Los Angeles em van dir que l'avió ja estava ple. Comque em vaig possar dur van entrar a dins i van oferir $700 a la gent fins que van trobar a algú que va acceptar passar una nit a LA a canvi de $700 i Hotel i transport gratis.

Per acabar-ho d'adobar vaig volar amb una companyia americana, una cosa que havia decidit ja fa temps no fer mai: qualsevol companyia europea és molt millor que qualsevol companyia americana. En aquest cas vaig volar amb American Airlines que va resultar millor que US Airways però el tema de l'overbooking en un vol trans-atlantic té tela.

En fi, amb lo que m'agrada a mi viatjar i els pocs problemes que tinc amb el tema de l'avió, estan aconseguint que ho comenci a odiar. I uf sí... em sento tan segur ara que no es poden portar ampolles de Font Vella a l'avió! XD

A Barcelona

Doncs sí, vaig estar a Barcelona durant gairebé una setmana (de dimarts vespre a diumenge mati). De Dimecres a Divendres vaig estar reunit tot el dia tant amb Telefònica com amb gent de la Pompeu Fabra. Vaig tenir temps de veure a alguns de vosaltres però evidentment em vaig deixar a molta gent per saludar, ens veurem aviat...

La veritat es que aquest cop tornar a Barcelona/La Garriga ha estat com fer un pas enrera en el temps. Semblava com si el temps no hagués passat. Per molt que els sogres insisteixin que moltes coses han canviat jo ho veia tot igual (amb la distancia i el temps els detalls es perden i lo essencial es manté igual). També el fet que dormís a La Garriga i agafés el tren de Renfe (el mateix, aquest sí que us asseguro que no canvia) va ajudar a que em sentís exactament com ara fa un parell d'anys.

Doncs res, una setmaneta a Barcelona i cap a Santa Barbara amb un parell d'ofertes de feina i les maletes plenes de productes de la terra.

Cap a Barcelona

I el dilluns vinent me'n vaig cap a Barcelona! M'han concedit una beca per tornar a Espanya i haig de fer un parell d'entrevistes de feina amb Telefonica i Barcelona Media aviam si es materialitza i aquest proper estiu tornem cap a La Garriga.

Palm Springs

I al tercer dia per descansar de tanta atraccio i tant parc, i per coneixer una mica mes de California vam anar a Palm Springs. Tambe hi va fer molt el fet que teniem una oferta molt bona per anar a un hotel de luxe una nit.

Palm Springs es una petita ciutat de vacances situada al bell mig del Desert (molt a prop del parc nacional del Joshua Tree, us sona?). Des de fa molt de temps ha estat un lloc preferit per gent de Hollywood per passar les vacances.

Doncs en un lloc aixi que et pots esperar? Moltes botigues, molta "fashion", camps de golf (si, si, es un oasi al mig del desert pero es veu que hi ha molta aigua perque tot esta molt verd!). Altres coses que sorprenen una mica mes es la gran quantitat de parelles gais que es veuen passejar pel carrer (recorda una mica a Sitges en aquest i d'altres sentits) i l'aficio pels cigars que sembla haver-hi (moltes botigues especialitzades en tabac i gent fumant cigars pel carrer no es una cosa gaire habitual a California).

A Palm Springs simplement vam passejar pel carrer, de dia i de nit, i vam gaudir d'una mica de relax despres de tanta emocio a Disneyland. I quan ja marxavem cap a casa vam parar a uns "Outlets" al mig del desert a pasar el mati. Es tractava d'un munt de botigues de marca amb descomptes molt semblant a La Roca Village.

Mes fotos de Palm Springs aqui.

I un video de el nostre recorregut per Palm Springs aqui.

Desert sky
Dream beneath a desert sky
The rivers run
But soon run dry
We need new dreams tonight
Desert rose
Dreamed I saw a desert rose
Dress torn in ribbons
And in bows
Like a siren she calls (to me)
Sleep comes like a drug...In God's Country

Sad eyes crooked crosses...In God's Country


U2 in the Joshua Tree

Disneyland al Nadal

Com ja us havia dit aquest Nadal vam decidir tornar a anar a Disneyland. Tenint en compte que ja hi vam anar l'any passat per aquestes dates i que son els dies de l'any amb mes gent al parc es pot dir que som una mica "massoques" pero si us enrecordeu de l'any passat sabreu que ens ho vam passar molt be.

Aquest any pero comencava una mica malament ja que jo encara estic malalt i anar a un lloc aixi baix d'energies no es gaire recomanable. A mes el primer dia al mati vam tenir bastanta mala sort i cap a les 3 de la tarda nomes haviem pujat a 3 o 4 atraccions (grans cues, atraccions espatllades...). Per sort a partir d'aleshores tot es va anar arreglant i ens ho vam passar molt be un altre cop.

A mes el fet que teniem dos dies per estar al parc ens va ajudar perque no teniem la pressa de fer-ho tot depressa (de fet ens vam comprar unes entrades de 4 dies reservades nomes a residents de California o sigui que encara hem d'anar un parell de dies mes abans de marxar d'aqui).

I aquest any, a diferencia de l'anterior, l'Adriana ja gairebe podia pujar a tot (fins i tot la vam pujar per equivocacio a una muntanya russa bastant forta!) i s'ho va passar pipa.

Mes fotos de Disneyland aqui.

I ara si, els tant esperats videos dels nens al parc!!

Dia1

Dia2

Santa Claus

Potser ja heu vist el video que vaig penjar l'altre dia pero per si un cas...

Aqui no arriben els reis i per sort es concentra tota l'emocio i els regals en l'arribada del Santa Claus la Nit de Nadal. A l'endema abans de les 8 ja teniem els nens al menjador obrint regals.

Van tenir bastants regals (es a dir massa, com sempre, i sobretot tenint en compte que potser marxem aviat).

A l'Aitor pero, un dels regals li ha tret la son: un joc d'ordinador de la Guerra de les Galaxies. Li hem de racionar les hores a l'ordinador perque si fos per a ell no faria una altra cosa.

A l'Adriana li han portat regals sobretot de nines que es pentinen, una sirenita, etc...

Al papa una camara de video i a la mama un munt de coses, pero ja us les explicara ella!

Mes fotos dels nens obrint els regals aqui.

Nit de Nadal

La nit de Nadal (aka "Noche Buena") vam anar a casa de la Maribel i el Jesus, els nostres amics de Madrid. Pensavem que estariem nomes nosaltres i ells pero la sorpresa va ser que es va apuntar un Venezola, professor tambe del departament de Matematiques de UCSB.

Una familia prototipica, aquesta dels venezolans, amb la filla que semblava a punt de presentarse a un concurs de Miss i la mare tota la nit carregant contra el Chavez (per respecte als amfitrions no vaig voler recordar-li a la senyora tot el que els seus amics de les petroleres i d'Estats Units han fet contra el poble de Venezuela).

Aqui els sopars es fan molt d'hora. De fet, tot i que vam comencar a sopar a les 7, que es tard per els costums locals, a les 8:30 ja haviem acabat. Una hora a la que a Barcelona segurament encara no hauriem ni comencat amb l'aperitiu.

I a les 9:30 ja anavem cap a casa, sobretot perque jo encara estic malalt i amb antibiotics. I d'aqui dos dies hem de marxar cap a Disneyland!

Mes fotos de la vetllada aqui.