Aquests darrers dies no he tingut temps ni d'actualitzar el Blog: masses coses entre mans.
Apart de les típiques de sempre, s'ha ajuntat el fet que aquesta setmana la meva mare estava aquí i sobretot que el curs ha començat. Això vol dir que he hagut de preparar un curs sencer d'introducció a la Programació en Java. A més, l'activitat per aquí comença a ser impressionant: el campus està en total activitat i el meu despatx (abans tranquil i solitari) és un continu de nous alumnes, professors ajudants, reunions...
I per acabar-ho d'arreglar estic ultimant els detalls d'una feineta com a consultor per a una empresa d'aquí. Una bojeria!
dimarts, de setembre 27, 2005
La Mama a Santa Barbara
Aquesta setmana la meva mare ha estat de visita a Santa Barbara. La setmana abans tornava d'Equador de vacances. Em va trucar el divendres, encara sense bitllet, i el diumenge passat ja era aquí (va volar amb Air France per Paris, que deu ser de les poques companyies que a mi em falten:)
Durant la setmana tampoc hem tingut temps de fer coses molt espectaculars ja que estàvem tots enfeinats amb el cole, les classes, la feina... Però al menys ha pogut veure com vivim aquí.
També l'hem pogut portar a veure els llocs típics de Santa Barbara i el Diumenge, quan la vam portar a l'aeroport vam passar per Malibú, Santa Monica i Venice.
Sembla ser que li va agradar tant que d'aquí 2 mesos tornarà per aquí, aviam si algú més s'anima!
Durant la setmana tampoc hem tingut temps de fer coses molt espectaculars ja que estàvem tots enfeinats amb el cole, les classes, la feina... Però al menys ha pogut veure com vivim aquí.
També l'hem pogut portar a veure els llocs típics de Santa Barbara i el Diumenge, quan la vam portar a l'aeroport vam passar per Malibú, Santa Monica i Venice.
Sembla ser que li va agradar tant que d'aquí 2 mesos tornarà per aquí, aviam si algú més s'anima!
Els dos darrers partits
Després de la pallissa del primer partit, pensàvem que tot seria fàcil. Però... hem perdut els dos darrers partits!
El primer va ser totalment injust. Vam estar atacant tot el partit però l'estratègia defensiva de l'altre equip era increíble: quan nosaltres atacavem es posaven fins i tot 3 jugadors a la línia de gol, tapant la porteria (penseu que són porteries petites i juguen sense porter). Al final ens van guanyar de poc però després del partit li vaig dir a l'altre entrenador que aquestes tàctiques no s'havien de fer servir en aquestes edats.
El partit d'aquest dissabte va ser diferent. També vam perdre de poc. I també vam atacar més que ells. Però la veritat és que ens van guanyar perquè van jugar millor. Hem de treballar molt més la defensa. Quan agafem la pilota en defensa no som capaços d'allunyar-la. A més, quan la perdem no som capaços de còrrrer a defensar.
Aviam si ho podem millorar en els propers partits, però una hora d'entrenament a la setmana no dona per molt.
El primer va ser totalment injust. Vam estar atacant tot el partit però l'estratègia defensiva de l'altre equip era increíble: quan nosaltres atacavem es posaven fins i tot 3 jugadors a la línia de gol, tapant la porteria (penseu que són porteries petites i juguen sense porter). Al final ens van guanyar de poc però després del partit li vaig dir a l'altre entrenador que aquestes tàctiques no s'havien de fer servir en aquestes edats.
El partit d'aquest dissabte va ser diferent. També vam perdre de poc. I també vam atacar més que ells. Però la veritat és que ens van guanyar perquè van jugar millor. Hem de treballar molt més la defensa. Quan agafem la pilota en defensa no som capaços d'allunyar-la. A més, quan la perdem no som capaços de còrrrer a defensar.
Aviam si ho podem millorar en els propers partits, però una hora d'entrenament a la setmana no dona per molt.
dilluns, de setembre 12, 2005
Les classes de la Natàlia
Avui la Natàlia ha començat les classes d'anglès. Farà 3 hores al dia de classes. Aquestes classes són gratuites, subvencionades per l'ajuntament de SB. Les fan en un edifici d'educació per adults on fan tot tipus de classes. Però, les que tenen més èxit són les d'anglès per a estrangers.
Es veu que hi ha 6 nivells diferents. Després de fer-li l'examen inicial l'han posat al nivell 4. Diu que és una mica difícil però ja està bé que s'hagi d'esforçar al prinicipi. Comparteix classe amb un munt de japonesos (no tinc gaire clar d'on surten aquests) i una hispana que... fa 4 anys que viu a Santa Barbara!!
Es veu que hi ha 6 nivells diferents. Després de fer-li l'examen inicial l'han posat al nivell 4. Diu que és una mica difícil però ja està bé que s'hagi d'esforçar al prinicipi. Comparteix classe amb un munt de japonesos (no tinc gaire clar d'on surten aquests) i una hispana que... fa 4 anys que viu a Santa Barbara!!
El Partit
El dia després d'arribar de Barcelona, teníem el nostre primer partit de "soccer" (aquí el futbol és diu així ja que el football és el futbol americà, el que es juga amb casc). Estàvem tots una mica nerviosos aviam com funcionava tot però la veritat és que va anar molt millor del que pensàvem.
El millor del partit va ser l'Aitor. Va fer com a mínim 5 o 6 gols. Un altre hispà del nostre equip, Cristian Martínez, va jugar també força bé. De fet l'Aitor i ell estan a anys llum de la resta, inclosos els de l'altre equip. És cert que són més grans (tenen 6 anys contra els 4 i pico d'altres jugadors) però la diferència és enorme. Fins al punt que a mig partit, i veient que la pallissa era considerable, vaig dir a l'Aitor i el Cristian que es quedessin en defensa. Però no, no hi havia manera, quan agafaven la pilota en defensa començaven a còrrer fins a la porteria contrària i feien gol. I jo, què els haig de dir? Que no marquin? Que s'ho passin bé ara que poden, només espero que la resta de nens (sobretot els contraris) no quedessin massa frustrats.
Aquí podeu veure més fotos del partit i del papà com a entrenador :)
L'aniversari de l'Aitor
El divendres a la nit vaig arribar a Santa Barbara. Era 9 del 9 i això vol dir que és l'aniversari de l'Aitor! Al matí ho va celebrar al cole, portant un "snack". A la tarda , abans que jo arribés, la Natàlia li va donar un parell de regals. I quan vaig arribar jo li vaig donar un munt de regals que portava de Barcelona... dels avis, els tiets, coses del Barça... Ja té 6 anys, com passa el temps!
Aquí podeu veure més fotos de l'aniversari.
Aquí podeu veure més fotos de l'aniversari.
La tornada "a casa"
Tot i que jo no sòc gaire emotiu amb els llocs, haig de reconèixer que aquesta visita a Barcelona ha estat "diferent", per dir-ho d'alguna manera. La veritat és que ja em vaig adonar quan a l'avió la gent em preguntava: "Tornes a casa?". Bona pregunta, on està ara la nostra casa? Per records, emocions, etc... segueix estant a La Garriga però ara la família està a Santa Barbara o sigui que...
Doncs res, que un se sent diferent quan torna a "casa" com un estrany. Fa tan poc temps que havia estat a Barcelona que alguns quan em veien es pensaven que només havia marxat de vacances. Però no, res és el mateix.
Lamentablement, durant la setmana vaig haver de fer tantes coses que no vaig tenir gaire temps de res. Em sap greu no haver vist a molts de vosaltres. Però en fi, al menys vaig veure a tota la gent de la feina, als sogres... i fins i tot vaig tenir un moment la darrera nit per anar a sopar al restaurant del Xus amb el Pedro!
La única llàstima és que, mentre jo estava a BCN, l'Adriana es va posar una mica malalta i la Natàlia, comprensiblement, es va espantar. Això d'haver d'anar al metge d'urgències sense que t'entenguin del tot no és gaire agradable. Però la nena ja està bé i jo he pogut arribar a Santa Barbara amb la maleta carregada de pernil ibèric, formatge... (sí, no dieu res que ja sé que és il·legal :)
Doncs res, que un se sent diferent quan torna a "casa" com un estrany. Fa tan poc temps que havia estat a Barcelona que alguns quan em veien es pensaven que només havia marxat de vacances. Però no, res és el mateix.
Lamentablement, durant la setmana vaig haver de fer tantes coses que no vaig tenir gaire temps de res. Em sap greu no haver vist a molts de vosaltres. Però en fi, al menys vaig veure a tota la gent de la feina, als sogres... i fins i tot vaig tenir un moment la darrera nit per anar a sopar al restaurant del Xus amb el Pedro!
La única llàstima és que, mentre jo estava a BCN, l'Adriana es va posar una mica malalta i la Natàlia, comprensiblement, es va espantar. Això d'haver d'anar al metge d'urgències sense que t'entenguin del tot no és gaire agradable. Però la nena ja està bé i jo he pogut arribar a Santa Barbara amb la maleta carregada de pernil ibèric, formatge... (sí, no dieu res que ja sé que és il·legal :)
divendres, de setembre 09, 2005
Qui sòc jo?
Això és el que li van preguntar a l'Aitor al cole. Havia de fer un poster explicant qui era i què li agradava. Veieu el resultat:
divendres, de setembre 02, 2005
Un altre cop a Barcelona
Doncs res, demà un altre cop les maletes i cap a Barcelona. Arribo el dissabte al vespre i marxo el divendres dia 9 al matí. Però, haig de fer tantes coses que no sé si us podré veure (un examen, tres tribunals de PFC, un munt de coses a la conferència del ICMC...).
El pitjor és que deixo a la Natàlia sola i una mica malaltona i havent-se d'encarregar dels dos "monstres". Espero que li passin ràpid els dies i no tingui complicacions. I sort que ha conegut a la dona d'un altre professor que està aquí de Madrid. Es diu Silvia i al menys va bé que tingui un contacte amb el que poder parlar "fluidament" per si passa qualsevol cosa.
En fi, a alguns de vosaltres, fins d'aquí poc.
PD. A BCN tindré el mòbil local connectat (678 834 094) a estones, per si em voleu contactar
Subscriure's a:
Missatges (Atom)