diumenge, d’octubre 23, 2005
Els dos darrers partits
I ara per als que esteu pillats amb l'evolució del nostre equip (els Red Dragons):
La veritat és que els darrers partits han estat durs, molt durs. La setmana passada no vam jugar però aquest cap de setmana hem jugat dissabte i diumenge. Dissabte vam empatar i diumenge vam perdre per un (o potser vam empatar).
Cada cop juguem millor però hi ha una gran diferència entre els dos nens de l'equip que tenen 6 anys (l'Aitor i el Cristian, un mexicà) i la resta. Però vaja, això passa a tots els equips que hem jugat: amb sort cada equip té 2 o 3 jugadors que juguen més o menys bé i la resta que corren d'un lloc a l'altre o simplement es posen a jugar o parlar al mig del camp. Però és molt divertit!
La veritat és que els darrers partits han estat durs, molt durs. La setmana passada no vam jugar però aquest cap de setmana hem jugat dissabte i diumenge. Dissabte vam empatar i diumenge vam perdre per un (o potser vam empatar).
Cada cop juguem millor però hi ha una gran diferència entre els dos nens de l'equip que tenen 6 anys (l'Aitor i el Cristian, un mexicà) i la resta. Però vaja, això passa a tots els equips que hem jugat: amb sort cada equip té 2 o 3 jugadors que juguen més o menys bé i la resta que corren d'un lloc a l'altre o simplement es posen a jugar o parlar al mig del camp. Però és molt divertit!
El preu de la sanitat
Realment aquí algú que ve d'un pais del "benestar" se n'adona de com d'injust, poc funcional i car és un sistema sanitari privat. Fa por pensar que a Europa anem cap aquí. Us explico la nostra situació perquè ho entengueu:
Resulta que un dels principals avantatges de treballar a la universitat és que et paguen molt bones assegurances (de metges, dentistes, etc...). Doncs bé, tot i això jo segueixo pagant $120 al mes d'assegurança mèdica. Segons em diuen la universitat en paga més de $800!
Amb aquesta assegurança puc anar a qualsevol metge i també em cobreix les medicines amb recepta però... només fins a $1500 en un any. Si ens passem d'aquí ens hem de fer responsables del 80%!! (Per ser justos també hi ha un segon nivell que em sembla que està situat als $6000 on t'ho tornen a pagar gairebé tot perquè se suposa que has tingut alguna cosa greu).
Però el problema principal és que aquest sistema basat en asseguradores privades l'únic que fa és que la medicina sigui molt, molt cara. Una visita a un pediatre qualsevol (no estic parlant d'un de luxe) et pot costar al voltant de $100 (sense l'assegurança) i per qualsevol cosa et cobren una barbaritat (una visita d'urgències amb un anàlisi d'orina pot anar-se'n als $400). És clar que la majoria de gent té assegurança i no ho paguen ells directament però precissament això és el que fa que els preus pugin alegrement i el que no té assegurança... no pot ni pensar en anar al metge!
L'altre dia al nostre pediatre hi havia una noia mexicana que quan li van dir el que havia de pagar de factura (em sembla que era uns $600) va dir directament que no podia i que intentaria trobar els diners per al dia següent.
La gent és conscient de que els preus de la sanitat són exagerats però tampoc veuen gaires alternatives al tema excepte tenir una bona assegurança... En fi.
Resulta que un dels principals avantatges de treballar a la universitat és que et paguen molt bones assegurances (de metges, dentistes, etc...). Doncs bé, tot i això jo segueixo pagant $120 al mes d'assegurança mèdica. Segons em diuen la universitat en paga més de $800!
Amb aquesta assegurança puc anar a qualsevol metge i també em cobreix les medicines amb recepta però... només fins a $1500 en un any. Si ens passem d'aquí ens hem de fer responsables del 80%!! (Per ser justos també hi ha un segon nivell que em sembla que està situat als $6000 on t'ho tornen a pagar gairebé tot perquè se suposa que has tingut alguna cosa greu).
Però el problema principal és que aquest sistema basat en asseguradores privades l'únic que fa és que la medicina sigui molt, molt cara. Una visita a un pediatre qualsevol (no estic parlant d'un de luxe) et pot costar al voltant de $100 (sense l'assegurança) i per qualsevol cosa et cobren una barbaritat (una visita d'urgències amb un anàlisi d'orina pot anar-se'n als $400). És clar que la majoria de gent té assegurança i no ho paguen ells directament però precissament això és el que fa que els preus pugin alegrement i el que no té assegurança... no pot ni pensar en anar al metge!
L'altre dia al nostre pediatre hi havia una noia mexicana que quan li van dir el que havia de pagar de factura (em sembla que era uns $600) va dir directament que no podia i que intentaria trobar els diners per al dia següent.
La gent és conscient de que els preus de la sanitat són exagerats però tampoc veuen gaires alternatives al tema excepte tenir una bona assegurança... En fi.
Seafood Festival
L'altre dia vam estar al Seafood Festival. De fet és un dels molts festivals que es fan aquí a Santa Barbara (últimament hem estat al Festival de la Llimona, al del Avocat...) però la veritat és que aquest estava prou bé.
Es feia al port de Santa Barbara. El port aquí és realment digne de visitar perquè s'hi barrejen iots de luxe amb barquetes de pescadors. Els dissabtes als matí els pescadors venen peix i marisc directament dels seus vaixells.
I el festival bàsicament anava al voltant d'això. Era el primer dia de la temporada de la llagosta i aleshores aprofiten per a vendre no només llagostes sinó també crancs, gambes, peix... A més si volies un cop comprat te'l feien a la brasa. També hi havia paradetes de restaurants oferint menjar relacionat amb la temàtica.
De totes maneres s'ha de dir que el peix/marisc que tenim a la peninsula és molt millor que el d'aquí. Les llagostes i els crancs potser són l'excepció. En quant a peixos, només es troben peixos d'aigües fredes com ara salmó, tonyina, etc... I tant el peix com el marisc no semblen tenir tant gust (suposo que per això aquí gairebé sempre el cuinen amb salses picants).
Ens ho vam passar molt bé. Sobretot perquè oferien passejades gratis en diferents vaixells. I aquí, quan se sent la paraula "gratis" és tota una novetat. Vam anar em un veler petit i en un catamaran. En aquest vam veure per primera vegada els famosos lleons marins californians.
Es feia al port de Santa Barbara. El port aquí és realment digne de visitar perquè s'hi barrejen iots de luxe amb barquetes de pescadors. Els dissabtes als matí els pescadors venen peix i marisc directament dels seus vaixells.
I el festival bàsicament anava al voltant d'això. Era el primer dia de la temporada de la llagosta i aleshores aprofiten per a vendre no només llagostes sinó també crancs, gambes, peix... A més si volies un cop comprat te'l feien a la brasa. També hi havia paradetes de restaurants oferint menjar relacionat amb la temàtica.
De totes maneres s'ha de dir que el peix/marisc que tenim a la peninsula és molt millor que el d'aquí. Les llagostes i els crancs potser són l'excepció. En quant a peixos, només es troben peixos d'aigües fredes com ara salmó, tonyina, etc... I tant el peix com el marisc no semblen tenir tant gust (suposo que per això aquí gairebé sempre el cuinen amb salses picants).
Ens ho vam passar molt bé. Sobretot perquè oferien passejades gratis en diferents vaixells. I aquí, quan se sent la paraula "gratis" és tota una novetat. Vam anar em un veler petit i en un catamaran. En aquest vam veure per primera vegada els famosos lleons marins californians.
Més fotos del festival aquí.
dimecres, d’octubre 12, 2005
La Qualitat de l'UCSB
Avui he llegit una llista publicada al Times amb les 200 millors universitats del món. Tot i que l'article és de l'any passat i les dades potser ara són millors per la UCSB, m'ha decebut una mica veure que es troba en el lloc 72. No és el que jo havia sentit per aquí ja que es considera que està entre les 15 millors dels USA. Però ja se sap que tot depén de quines mesures es tinguin presents.
Però s'ha de dir que encara és més lamentable que la primera (i única) universitat espanyola sigui la UAM en el lloc 159. De fet no hi ha cap universitat espanyola entre les 50 millors d'europa...
Podeu llegir l'article aquí.
Però s'ha de dir que encara és més lamentable que la primera (i única) universitat espanyola sigui la UAM en el lloc 159. De fet no hi ha cap universitat espanyola entre les 50 millors d'europa...
Podeu llegir l'article aquí.
New York, New York
Nova York és realment diferent a qualsevol altra ciutat que hagis pogut veure. Després d'haver visitat ciutats com Los Angeles o Seattle entenc que realment Nova York és el que millor representa l'estereotip d'aquest país: grandesa, caos, contrast, bruticia...
Val la pena anar a Nova York, realment si només has de visitar una ciutat als Estats Units millor que et decideixis per Nova York. Un alemany que vaig conèixer em deia que de fet era un "pou de merda fet per a impressionar adults amb mentalitat d'adolescent". Segurament tenia raó però a tots ens agrada de tant en tant tenir una regressió i tornar a l'adolescència.
Val la pena anar a Nova York, realment si només has de visitar una ciutat als Estats Units millor que et decideixis per Nova York. Un alemany que vaig conèixer em deia que de fet era un "pou de merda fet per a impressionar adults amb mentalitat d'adolescent". Segurament tenia raó però a tots ens agrada de tant en tant tenir una regressió i tornar a l'adolescència.
Nova York és extraordinàriament car en el que fa als hotels. Després de molt mirar vaig aconseguir un hotel per uns $200. L'hotel estava molt ben situat (a la següent foto és el cartell vermell) i es podria veure l'Empire State. Però era brut, vell i el servei... Però realment el preu estava prou bé, conec a gent que van pagar més de $300.
Només vaig tenir temps de veure 4 coses ja que vaig anar bastant de bolit: vaig pujar a l'Empire State, vaig veure el Time Square i altres coses menors com Broadway, el Madison Square Garden o el New Yorker. Realment hi haig de tornar.
dijous, d’octubre 06, 2005
Cap a Nova York
I el dissabte al vespre me'n vaig cap a Nova York! Són només 2 dies i haig de fer un munt de coses al congrés de l'AES. Ja us explicaré.
Els nens
Una de les coses més curioses dels darrers dies és que l'Aitor quan llegeix en català ja comença a posar accent americà. Es nota sobretot amb la "r" ja que, sobretot llegint, la pronuncia com un guiri. Encara no parla anglès però suposo que ja és qüestió de setmanes.
Si voleu veure les darreres fotos dels nens ho podeu fer aqui.
Halloween
Ja fa molts dies que aquí s'estàn preparant per Halloween. Et pots trobar tota la parafernàlia associada per tot arreu tot i que encara falten 3 setmanes. S'ha de dir, però, que hi ha coses impressionants: cases decorades amb teranyines i aranyes, carabasses gegants i sobretot els pumkin patches com el que podeu veure aquí:
Es tracta d'una granja d'aquí a Santa Barbara on durant tot l'any venen verdures, fruites, mermelades... Però quan arriba Halloween es converteix gairebé amb una festa per als nens. Tenen milers de carbasses, un laberint fet amb plantes de blat de moro, porten als nens a donar voltes en tractor...
Més fotos aquí.
Es tracta d'una granja d'aquí a Santa Barbara on durant tot l'any venen verdures, fruites, mermelades... Però quan arriba Halloween es converteix gairebé amb una festa per als nens. Tenen milers de carbasses, un laberint fet amb plantes de blat de moro, porten als nens a donar voltes en tractor...
Més fotos aquí.
El partit
Com que sé que molts de vosaltres seguiu el nostre equip i espereu ansiosament el resultat. Simplement dir-vos que el darrer partit va ser una autèntica pallissa. Vam guanyar al menys per 15 gols i al final ja no sabia què fer per evitar que els nens fessin més gols i deixessin al menys a l'altre equip marcar algun. El que està clar és que a aquestes edats els equips són molt poc anivellats: si hi ha un o dos nens espavilats a l'equip, fa molta diferència.
Més fotos del futbol aquí.
Arlington West
En general a Santa Barbara és bastant evident que el hi ha molt poc suport a Bush. De fet molt poca gent dels cercles que em moc s'atreveria a dir que té inclinacions republicanes. La gran pregunta és: si gairebé tothom a Califòrnia es declara com a mínim Demòcrata com pot ser que hi hagi el Swazzenagger (o com dimonis sigui que s'escriu el nom) de governador? La meva anàlisi simplista:
- Com a tot arreu, la gent "d'esquerres" s'abstè més que la de dretes
- Els hispans són majoritàriament republicans
- Hi ha una zona concreta de Califòrnia anomenada Orange County (a prop de Los Angeles, on es troben Disneyland i els altres parcs d'atraccions) que té la concentració de republicans més gran gairebé d'Estats Units
Avui al diari de la Universitat s'anunciava que, contradient les normes de la University of California, els estudiants han decidit utilitzar diners públics per lluitar contra les proposicions de llei que el governador intenta aprovar el mes vinent.
A més, el suport a la guerra d'Irak és pràcticament nul. Com a mostra, a Santa Barbara s'organitza el Arlington West. Com podeu veure, es posen creus a la platja, una per cada soldat mort a Irak i s'omple la platja també de consignes contra la guerra. La veritat és que fins i tot resulta emocionant (en el sentit Americà de la paraula, és clar).
A més, el suport a la guerra d'Irak és pràcticament nul. Com a mostra, a Santa Barbara s'organitza el Arlington West. Com podeu veure, es posen creus a la platja, una per cada soldat mort a Irak i s'omple la platja també de consignes contra la guerra. La veritat és que fins i tot resulta emocionant (en el sentit Americà de la paraula, és clar).
On hi ha tele hi ha esperança
Ja vaig comentar en un post anterior que des que vam arribar nomes veiem un canal de televisió. Tothom que preguntava em deia el mateix: a Santa Barbara si no pagues el cable o la tele per satellit nomes pots veure un canal. Fins i tot fa poc vaig estar a una botiga d'electronica preguntant per diversos models d'antenes i em van dir el mateix: com a molt agafaràs el canal 3.
Doncs bé, jo ja sospitava que aixo no podia ser així, per aixo ahir quan vam anar a visitar un Thrift Shop (botiga de segona ma, molt habituals per aqui) vaig decidir comprar la tipica antena de "banyes" de tota la vida. Ens va costar 90 centaus!
Un cop a casa, posem la antena i... Doncs sí, com ja us esteu imaginant podem veure bastants més que un canal. Que es vegin bé, bé, només n'hi ha 3 pero ni ha 6 o 7 més que es poden més o menys seguir. Tots els canals són bastant patetics (incloent 3 que són en espanyol) però bé, això em sembla que és una epidemia mundial. Com no paguis pel canal Playboy, poca qualitat pots esperar...
Doncs bé, jo ja sospitava que aixo no podia ser així, per aixo ahir quan vam anar a visitar un Thrift Shop (botiga de segona ma, molt habituals per aqui) vaig decidir comprar la tipica antena de "banyes" de tota la vida. Ens va costar 90 centaus!
Un cop a casa, posem la antena i... Doncs sí, com ja us esteu imaginant podem veure bastants més que un canal. Que es vegin bé, bé, només n'hi ha 3 pero ni ha 6 o 7 més que es poden més o menys seguir. Tots els canals són bastant patetics (incloent 3 que són en espanyol) però bé, això em sembla que és una epidemia mundial. Com no paguis pel canal Playboy, poca qualitat pots esperar...
diumenge, d’octubre 02, 2005
Verano Indio
Apart de ser el nom d'una gran banda a la que tocaven amics meus (Carles, Xavi, Denis...) aquest és el nom que se li dona a un periode climàtic de molta calor just abans de l'hivern. Doncs resulta que això és el que hem tingut aquests darrers quatre dies, degut als vents de "Santa Ana" que arriben de l'interior del continent. Ha fet més calor que a tot l'estiu i hem arribat gairebé als 40º. Però al vespre seguia refrescant i s'ha de dir que tot ha acabat ja. Avui ha tornat a fer un dia fresquet, al voltant dels 25º al migdia.
El pernil de ma mare
Quan jo vaig tornar de Barcelona el mes passat vaig portar a la maleta bastant menjar del que aquí costa de trobar: una mica de pernil ibèric, formatge... No vaig tenir cap problema a la duana.
Per això, quan la meva mare va venir la setmana passada li vaig dir que portés alguna cosa. El que no esperava és que em portés un pernil sencer! Doncs sí, resulta que ara tenim tot un perni ibèric (sense òs) que ens fa sentir com a casa :)
Les donacions
En un país on l'Estat ofereix ben pocs beneficis (i la veritat és que no entenc perquè ja que els impostos no són gaire més baixos), tot funciona a base de donatius. Per exemple, amb el tema dels huracans et demanen diners fins i tot a la caixa del supermercat. Al principi et sap greu dir que no, però de seguida te n'adones que és impossible estar dient que sí a tot. Fins i tot de l'oficina del Sheriff ens han trucat a casa demanant diners!
El pitjor de tot, però, és a l'escola de l'Aitor. L'escola a Estats Units és pública i a més fins i tot els materials i els llibres són gratuits... això en principi. Perquè a la realitat, la qualitat de les escoles depén sobretot de la quantitat de diners que donen els pares al llarg de l´any. Per exemple, tots els professors de música, gimnàs, etc... del cole de l'Aitor són contractats pels pares. Els llibres de la biblioteca també... La veritat és que cada setmana arriba el nen amb algun paperet demanant, molt educadament això sí, diners per alguna cosa.
I la gent d'aquí la veritat és que ho troba de lo més normal. Demanar diners és una cosa tan habitual. L'altre dia van venir un parell de nenes d'uns 10 anys demanant diners per rentar-nos el cotxe. Els vam donar $3 però quan van marxar vam haver de portar el cotxe al tunel de rentat :)
El pitjor de tot, però, és a l'escola de l'Aitor. L'escola a Estats Units és pública i a més fins i tot els materials i els llibres són gratuits... això en principi. Perquè a la realitat, la qualitat de les escoles depén sobretot de la quantitat de diners que donen els pares al llarg de l´any. Per exemple, tots els professors de música, gimnàs, etc... del cole de l'Aitor són contractats pels pares. Els llibres de la biblioteca també... La veritat és que cada setmana arriba el nen amb algun paperet demanant, molt educadament això sí, diners per alguna cosa.
I la gent d'aquí la veritat és que ho troba de lo més normal. Demanar diners és una cosa tan habitual. L'altre dia van venir un parell de nenes d'uns 10 anys demanant diners per rentar-nos el cotxe. Els vam donar $3 però quan van marxar vam haver de portar el cotxe al tunel de rentat :)
La Natura
El que no t'imagines quan te'n vas a viure a Califòrnia és que una de les coses més impressionants d'aquí és la natura. Cada dia quan vaig a treballar en bicicleta veig tot tipus d'animals: conills, esquirols, mofetes, pelicans, flamencs... La quantitat i la mida de les aranyes per aquí també imporessiona. De fet se suposa que aquí hi ha ¨vidues negres" i tarantules tot i que jo conscientment no n'he vist cap en llibertat. També hi ha moltes papallones, incloses les "monarch" que són gairebé de la mida d'un ocell (més grans que els colibrís, això segur...).
I després està la vida marina. A les aigües de Santa Barbara hi ha tot tipus de balenes, dofins, foques... Nosaltres tampoc n'hem vist cap personalment però puc assegurar que coneguts nostres van estar tocant foques l'altre dia al poble del costat i que els dofins hi ha dies que s'apropen fins a la platja i també es poden tocar. Avui hem anat al Santa Barbara Ty Warner Sea Center. És un museu petit però fet molt pensant en els nens on es poden veure tot tipus d'animals marins de la zona de Santa Barbara. La veritat és que ha estat bastant impressionant descubrir que hi ha tot tipus d'estrelles de mar, peixos de colors i fins i tot taurons (però que com a molt arriben a fer un metre i no són perillosos).
I finalment també val molt la pena veure les postes de sol. I les nits, amb una quantitat increíble d'estrelles al cel.
Doncs aixó, que si veniu per aquí, la natura també és una de les coses que realment val la pena.
I després està la vida marina. A les aigües de Santa Barbara hi ha tot tipus de balenes, dofins, foques... Nosaltres tampoc n'hem vist cap personalment però puc assegurar que coneguts nostres van estar tocant foques l'altre dia al poble del costat i que els dofins hi ha dies que s'apropen fins a la platja i també es poden tocar. Avui hem anat al Santa Barbara Ty Warner Sea Center. És un museu petit però fet molt pensant en els nens on es poden veure tot tipus d'animals marins de la zona de Santa Barbara. La veritat és que ha estat bastant impressionant descubrir que hi ha tot tipus d'estrelles de mar, peixos de colors i fins i tot taurons (però que com a molt arriben a fer un metre i no són perillosos).
I finalment també val molt la pena veure les postes de sol. I les nits, amb una quantitat increíble d'estrelles al cel.
Doncs aixó, que si veniu per aquí, la natura també és una de les coses que realment val la pena.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)