Douglas Preserve

Sembla mentida però amb la quantitat de parcs que hem visitat des que vam arribar encara ens queden uns quants. I no estem parlant del típic parc de Granollers amb 4 arbres i uns gronxadors sinó parcs en majúscules.

El diumenge vam agafar el cotxe i no sabíem on anar. Vaig mirar el mapa i vaig pensar que estaria bé anar a visitar un parc nou. Vam anar al Douglas Family Preserve.

Diu la història (en aquest cas sembla veritat) que un grup de gent de Santa Barbara estava lluitant per preservar un tros de costa totalment verge, lluny de l'especulació urbanística (la veritat és que hi ha quilómetres de costa verge a tots costats de Santa Barbara però...). Quan semblava que no tindrien res a fer va aparèixer el Michael Douglas (suposo que encara no tindria el palau de Maiorca en aquells dies) i va posar el que feia falta sobre la taula: diners!

En fi, el parc és molt salvatge (undeveloped en diuen aquí) i certament interessant: moltes flors, unes vistes impressionats i decenes de gosos ja que és un dels pocs llocs de Santa Barbara on es poden passejar lliurament sense anar lligats. Sincerament, massa gossos per al nostre gust (potser hauríem d'haver lligat nosaltres als nens ;) però per la resta una passejada molt agradable.

Més fotos de la passejada aquí.

La Feria de Abril

Doncs sí, què us pensàveu, que ens quedaríem sense Feria de Abril aquí a Santa Barbara? Ni parlar-ne! Les dues darreres setmanes han estat plenes de festivitats hispanes.

La setmana passada vam tenir la "Fira" de Santa Barbara. Després de fer cua durant més de mitja hora i patir un registre en tota regla pitjor que si anéssim a entrar a un avió al JFK de Nova York, vam entrar a un recinte firal molt semblan al que abans es posava a Can Dragó i ara encara deu estar a la Mar Bella.

Molt mexicà, molt ball flamenc (sí, sí, sevillanes!) i molta pasta per pujar a atraccions més aviat cutres. La veritat és que ens preguntàvem com pot ser que la gent es gasti tants diners per anar a una fira cutre com aquesta tenint Disneyland i desenes d'altres parc d'atraccions a pocs "minuts".

Sort que al menys al recinte hi havia tota una zona d'animals i d'activitats creatives per els nens i ells s'ho van passar la mar de bé.

I aquest cap de setmana s'ha celebrat el "Cinco de Mayo" una festivitat molt important per als Mexicans.

Més fotos de la fira aquí.

Earth Day

L'altre dia se celebrava a Santa Barbara el "Earth Day" (dia de la terra). Diu la llegenda que és una celebració que va començar aquí a Santa Barbara fa molts anys i es va exportar a la resta del món. Dubto primer que s'iniciés aquí i segon que se celebri a tot el món (a no ser que a Barcelona hagin canviat el Sant Jordi per aquesta festivitat més global sense que jo me n'enteri).

Doncs, com el seu nom indica, es tracta d'una festivitat per a celebrar tot el que ens dona la terra i tot el que no li hauríem de treure. Paradetes amb tot tipus de parafernàlia ecologista (lo de parafernàlia no és perquè sigui ecologista sinó perquè aquí tot ho converteixen en això). Fins i tot grups d'aquests que proposen tornar a la natura i aprendre a fer foc amb tronquets.

I un ambient hippy molt "maco" i molt adient per a la primavera.

Però aquest és un país de contrastos. I mentre als jardins dels jutjats (impressionant edifici, per cert) els hippies celebravem l'equinocci, al carrer principal hi havia una (també impressionant) exposició de cotxes, no gaire ecològics per cert, que donava cabuda a tot tipus de fauna motera, tipus amb tatuatges i noies de moral alegre.

Tot s'ha de dir que els mitjans no es van fer ressó d'aquesta segona celebració però la veritat és que centenars de cotxes ocupant el carrer principal de Santa Barbara no es podien amagar. Em pregunto qui seria el cafre que va permetre ajuntar dues celebracions tan antagòniques.

Més fotos de les festes aquí.

Els Asiàtics

Abans de venir aquí havia sentit a parlar que els hispans d'aquí poc serien majoria i controlarien tot el país. Tot i que és veritat que hi ha moltíssims hispans a Califòrnia jo tinc una teoria molt diferent: el país caurà en mans dels asiàtics d'aquí poc.

Tot i el percentatge d'hispans al carrer la veritat és que a la universitat són una autèntica minoria, no se'ls veu gaire. Però no passa el mateix amb els asiàtics. A facultats com les d'Enginyeria en alguns casos si juntes els xinesos amb els indis ja són majoria!

Però és que, a part, accedeixen fàcilment a llocs de cert poder. La setmana passada vaig conèixer al Rector de la UCSB. Es diu Henry Yang i és d'origen Xinés (lo de "Henry" segur que és totalment fals ja que els xinesos aquí tenen el costum d'assimilar el seu nom de veritat a alguna cosa fàcilment pronunciable pels iankis).

A diferència d'Espanya, no és gens estrany veure xinesos de pura cepa conduint BMW's o Mercedes.

Molta gent pronotisca que d'aquí 25 anys la Xina serà la primera potència mundial... i jo afegeixo els EUA seran la seva colònia. I si nó, temps al temps.

L'Adriana fa 3 anys!

Doncs sí, sembla mentida però l'Adriana ja té 3 anys i ja és tota una senyoreta (si no fos perquè encara de tant en tant necessita la pipa;)

El divendres va portar un pastís i regalets al cole. La veritat és que és increible com li agrada anar al cole. Molts dies marxa plorant perquè es vol quedar a dinar (de moment només la deixem els divendres). També és increíble veure com ha perdut tota la vergonya i parla amb els seus amics del cole, la meitad en anglès i l'altra en una barreja de català-castellà-anglès.

El dissabte vam tenir una celebració més íntima a casa, amb pastís també (mira que són dolents els pastissos d'aquí i el que costa que et facin un sense kilos de crema sintètica) i amb alguns regalets.

Més fotos del cumple aquí.