SB Weekend

El cap de setmana passat vam tenir quatre dies de festa. És el que s'anomena President's Days. El divendres se celebra l'aniversari de Washington i el dilluns el de Lincoln (aviam quan triguen a instaurar la de Bush;).

Vam aprofitar per a passar uns dies típicament de Santa Barbara i anar a visitar llocs de per aquí.



Vam anar al Goleta Beach Parc, un parc que hi ha al costat de la platja a on la gespa arriba gairebé fins al mar i amb una mica de sort a aquesta època pots veure alguna balena (nosaltres no vam tenir aquesta sort).



Feia un dia fantàstic i vam decidir dinar a la terrassa d'un restaurant típic de peix que hi ha al damunt mateix de la platja. Ja veieu quines vistes hi ha des de la terrassa...

Un altre dia vam anar a la missió de Santa Barbara. És el destí número 1 dels turistes que venen aquí i tot i que nosaltres la havíem vist per fora, aquest cop vam decidir pagar els $4 per cap i entrar per dins. És curiós que aquesta missió també va estar fundada per un monge català. El pare Junipero Serra va ser un franciscà nascut a Mallorca que al segle XVIII va fundar un munt de missions a Califòrnia.



Si voleu més fotos, podeu mirar-les aquí.

Productes catalans

Aquí a Califòrnia a qualsevol supermercat pots trobar tot tipus de productes estrangers. Sobretot mexicans i asiàtics però també europeus. Els que guanyen en aquest sentit són, és clar, els italians (amb tot tipus de pasta, pizzas, formatges, embotits...). També els francesos (amb vins i caves i també formatge) però menys, ja se sap de lo mal vistos que en general estan aquí a USA.

El curiós és que no hi ha gaire producte espanyol. Algun vi (el típic Marqués de Caceres i d'altres de segona fila que mai havia vist a espanya), i algun formatge mantxec... però poca cosa més.

Fa gràcia però quan trobes productes catalans. Fa uns mesos vaig comprar una ampolla de Torres. Aquí li posen el nom de Valentí però en realitat és el Sangre de Toro. I l'ampolla és lamentable: una senyera i el toro Osborne.

L'altre dia la Natàlia va comprar aquesta ampolla d'oli d'oliva que veieu sense adonar-se que era de "casa" (evidentment sí que li va fer gràcia que sortís el Ferran Adrià). Tot i que es diu Star, en realitat és oli Borges, fet a Catalunya. Es com estar a casa un altre cop (suggeriment per a campanya publicitària de Borges ;)

Valentine's Day

Fa uns dies es va celebrar Valentine's Day. Segur que a Catalunya també us van bombardejar amb possibles regals per al vostre estimat però segur que no va arribar als extrems que arriba aquí (i esperem que mai ho faci i continuem amb el nostre Sant Jordi).

Valentine's aquí és una celebració gran, tipus Halloween o similar. Mesos abans (després del Nadal) les botigues s'omplen de cors, colors roses, bombons... tot molt, molt cutre, sincerament. El més increible és que fins i tot arriba als extrems que a l'escola se celebra durant gairebé una setmana. Els nens han de pintar cors, escriure cartes a nenes (o l'inrevés)... en fi, el màxim exponent de lo cutre que poden ser els americans. De fet l'Aitor va acabar tan agobiat del tema que, per primer cop des que és aquí, aquell dia no volia anar al cole i va dir que se'n volia tornar a La Garriga.

Aquell dia l'Aitor va tornar del cole amb tot el que veieu a la foto: felicitacions, caramels en forma de cor... Es veu que va ser l'únic de la classe que no va portar res (però vaja, jo també em vaig negar a comprar res per a la Natàlia, ja ho faré per Sant Jordi)

Solvang Revisited

Amb Dinamarca aquests dies en el punt de mira de tot el món, no sen's ha ocorregut res millor que anar a Solvang avui. Solvang és un poble de Califòrnia fundat per Danesos i al qual, per llei, només pots construir seguint l'estil centro-europeu. De fet ja hi vam anar al Novembre. Evidentment a l'entrar al poble hi havia una pancarta amb la bandera de Dinamarca i una llegenda dient "Support Denmark, support the Free World", però ha estat la única referència que hi hem trobat.

La veritable raó que hem anat és perquè no volíem que l'Adriana es desmadrés massa perquè encara està en tractament i el dia era tan maco que veníen ganes d'anar a un parc o a la platja... en comptes d'això hem decidit d'anar a passejar tranquilament a Solvang.



El tema de les temperatures no em cansaré de dir-ho, mereix una menció especial. De fet aquest Febrer està fent unes temperatures extraordinàriament altes i la veritat, no és distingeixen gaire de les que feia a l'Agost, amb màximes al voltant dels 30 graus.



Doncs això, hem passejat en caball, hem recorregut botigues totes elles amb estil centro-europeu i hem dinat a la terrassa del restaurant Heidelberg.

A mitja tarda ja hem tornat cap a casa. Podeu veure més fotos de Solvang aquí.

Quan hem arribat a casa la Natalia i l'Aitor han marxat pel carril de bici: l'Aitor amb la bici i la Natàlia fent footing. S'han perdut i han trigat més de dues hores en tornar... demà ja veurem les agulletes ;)

La fruita

Quan vam venir aquí un dels problemes que anticipàvem era la qualitat del menjar. I la veritat és que no ens equivocàvem de gaire. El menjar que els possen a l'escola de l'Aitor és autènticament infumable: la majoria dels dies tenen o hot dog, o tacos o peanut butter. De fet a principi de curs van intentar de millorar posant més amanides a totes les escoles de Santa Barbara (el menú és el mateix per a totes) però els estudiants es van rebel·lar (deu meu!).

Nosaltres tenim la sort que els nens pequen del contrari. No els agrada res de tot això i els seus menjars preferits són la fruita i la verdura. Estrany però cert, de fet amb l'Adriana tenim el problema que la carn de qualsevol tipus gairebé no la vol provar.



De totes maneres, i com podeu comprovar a les fotos, aquí no hi ha problemes per trobar fruita i verdura. La veritat és que si surts dels clàssics supermercats la majoria de la fruita i la verdura són de millor qualitat que la que tenim a Barcelona.

El tema de les maduixes és espectacular. Jo sincerament no recordo haver menjat maduixes tant bones des que era petit. Recordeu aquelles maduixes que tenien gust a maduixa i no aigua com la majoria de les que trobes avui dia? Doncs aquestes són així.



El mateix passa amb les mandarines, tot i que aquest és un cas encara més curiós. Les mandarines dels grans supermercats són inmenjables, sincerament. Però les del mercat o botigues petites/granjes... les millors que he tastat mai.

També pots trobar molt sovint fruita i verdura "orgànica", que vol dir que no han utilitzat pesticides, etc... Realment està molt bé però a vegades la diferència de preu es tan escandalosa que has de mirar cap a l'altra banda.

Conclusió: aquí pots menjar molt bé i sà si vols. Una llàstima que tant a l'escola com a la publicitat (totalment indecent amb una hamburguesa cada dos anuncis) empenyin sobretot als més joves a tirar-se al menjar basura.

L'Adriana malalta

Després d'un mes de gener ple de sortides, els dos darrers caps de setmana hem fet bondat i ens hem quedat per aquí. El primer per decisió i el segon per obligació...

Aquest cap de setmana estàvem tots malalts menys l'Aitor. La Natàlia té un encostipat d'aquells que arrossega de fa dies i jo vaig tenir un còlic el divendres que em va deixar fora de joc tot el cap de setmana.

Però el pitjor és l'Adriana. Molts sabeu que fa cosa d'un any va estar ingressada a l'hospital per una bronquitis i ja ens van avisar que seria una cosa que s'aniria repetint (no amb el mateix grau però...). De fet, cada cop que té un encostipat agafa una tos d'aquelles que fan por i li costa respirar. En aquest cas, però, la cosa està una mica pitjor i li estem donant diferents medicaments. Fins i tot hem hagut de comprar una maquineta que li dosifica les inhalacions que ha de fer amb una mascareta.

Sembla que la cosa està sota control, però esperem aquest divendres tornar al metge i que ja estigui molt millor, fins i tot que pugui tornar al cole el proper dilluns. Ja us informarem.

El festival de cine

Aquest darrer cap de setmana ha estat el festival internacional de cinema de Santa Barbara. Tot i que per raons familiars (els nens) no hem pogut anar a cap película ni acte, la veritat és que en una ciutat petita com Santa Barbara una cosa com aquesta es fa notar.

Fins i tot sé que han arribat imatges de Santa Barbara als programes del cor a Espanya. I no és per menys... durant la setmana hem tingut la visita de George Clooney o Naomi Watts. Fins i tot he descobert que un dels assistents, James Cameron (director entre d'altres de Titanic), de fet viu a Santa Barbara.

En fi, rodejats d'estrelles...