dissabte, d’agost 19, 2006

Yosemite (2)

L'ultim dia, abans de marxar cap a Santa Barbara, vam aprofitar el mati i vam anar a visitar el bosc de Sequoies gegants. De boscos de sequoies n'hi ha tres o quatre a tot el mon i tots estan a aquesta zona de California. El que hi ha a Yosemite diuen que potser no es el mes espectacular pero ja que estavem aqui...



I la veritat es que si que ens va resultar espectacular. Veure aquests monuments de gairebe 3.000 anys...



Una sort que hagin aguantat fins els nostres dies pero no esta gens clar que tambe puguin aguantar el millio i mig de persones que els visiten cada any.



I aixi acaba la nostra visita a Yosemite. I ens anem amb ganes de tornar, sobretot de cara a l'hivern amb la neu, que diuen que val molt la pena.

Moltes mes fotos de Yosemite aqui.

Yosemite (1)

A primera vista Yosemite em va recordar els Picos de Europa, sobretot la zona del Naranco de Bulmes: boscos atapaits i muntanyes de roques que s'aixequen com parets entremig, un parais per als escaladors.



Tambe impressiona la gran quantitat de turistes que et trobes d'arreu del mon. Es com a San Francisco, pero amb la diferencia que aqui costa bastant mes d'arribar perque no hi ha vol directe. Pero vam tornar a veure catalans, molts francesos i italians, i moltissims japonesos.



Sorpren tambe, que entremig de tant turista, la natura segueixi sent tant "salvatge". Es veuen esquirols per tot arreu, vam poder veure cervols gairebe a tocar i, afortunadament, no vam arribar a veure cap os a prop nostre.





El primer dia al parc el vam dedicar a veure els punts de mes interes com ara el Glacier Point, la vall amb la Yosemite village i l'hotel Ahwahnee, les cascades de Yosemite...



Tambe vam fer l'intent de banyar-nos al riu pero l'aigua estava tan freda que l'aigua no ens va arribar mes amunt de la cintura (be, aixo als nens, perque a mi no em va arribar gairebe ni als genolls). Tambe es veritat que ja eren les 7 de la tarda i a aquesta hora no feia ja tanta calor (no he comentat abans que a Yosemite feia molta mes calor que a San Francisco).

Bass Lake

El dia de la nostra arribada, despres d'inspeccionar l'hotelet, ens vam anar al Bass Lake, un llac que hi havia molt a prop. La idea (sobretot promoguda per l'Aitor) era que no marxariem de Yosemite sense banyar-nos a un llac i vam pensar que millor fer aixo el primer dia.



El Bass Lake no esta a dins del parc de Yosemite. De fet es un llac bastant explotat turisticament. Recorda al de les pelicules americanes del campament al llac amb barques, ski aquatic i fins i tot motos d'aigua, la meva germana s'ho passaria be aqui.



La veritat es que la zona es maca i facilment podriem passar uns dies aqui sense ni tan sols anar a Yosemite, pero hi ha molts mes llacs mes propers a Santa Barbara.

Bed of Roses

Yosemite (pronunciat "yosemiti" en angles) es un parc natural. Per aixo no hi ha gaire hotels al parc. De fet n'hi ha un de molt luxe que es una passada i un altre bastant de cutre. La resta son zones d'acampada (que si n'hi ha moltes, curiosament).

Pero resulta que la zona d'influencia del parc s'exten molt mes enlla de la seva delimitacio. De fet quan estas a mes de 100 km del parc ja comences a trobar coses que es diuen "Yosemite X". Per aixo hi ha molts poblets del voltant que tambe viuen del turisme i a on pots trobar allotjament de tot tipus... pero no es tan facil a l'agost!

El que no sabiem nosaltres fins ara es que al Estats Units els anomenats Bed&Breakfast son molt semblants a les cases de turisme rural d'Espanya. I la veritat es que aixo a nosaltres ens va molt be, sobretot amb els nens.

Aixi que els dos dies a Yosemite ens vam estar a un B&B anomenat Bed of Roses, al poble de Oakhurst, a unes 10 milles de l'entrada del parc i a 45 del cor de la vall de Yosemite.



Per a mes "inri" ens vam estar a una habitacio que es deia la "Christmas Room" decorada amb tot tipus de decoracions nadalenques. Per als nens aixo va ser una passada i despres l'adriana preguntava si no ens hi podiem quedar a viure alla.



A mes la casa tenia una petita granja d'animals per als nens, amb cabres, porcs, gallines, gossos, gats... I amb lo que li agraden els animals a l'Adriana... us ho podeu imaginar.

San Francisco (2)

L'endema vam anar al Golden Gate Park, un parc enorme (mes gran que el Central Park de Nova York) on vam poder passejar, anar en barca al llac i gaudir de la natura al mig de la ciutat.



Despres de diverses combinacions amb els autobusos de la zona (el cotxe no el vam agafar en els tres dies) vam anar a dinar al Cliff House, una antiga casa de banys situada en un penya segat amb vistes impressionants (com podeu veure a la foto).



A la tornada vam agafar un altre autobus i ens vam haver de barallar amb un munt de xinesos perque ens deixessin sortir a la nostra parada (si, si, el transport public de San Francisco es molt millor que el de LA pero tampoc es cap maravella).



I despres una petita passejada pel centre de la ciutat a la zona de Union Square on es concentren totes les botigues de luxe de la ciutat i gran part dels turistes (rotllo Passeig de Gracia).



I cap a l'hotel que dema marxem a Yosemite!

Podeu veure moltes mes fotos de San Francisco aqui.

San Francisco (1)

A San Francisco vam estar 3 dies i, evidentment, ens va faltar temps per a veure moltes coses. A mes, la ciutat del Golden Gate no es el tipus de lloc molt recomanable per a adults pero no tant per anar amb nens (mes que res perque entre les coses mes interessants hi ha els seus museus, restaurants i vida nocturna). Pero tenint en compte aquestes limitacions vam poder fer moltes coses.




Ja la primera tarda vam poder anar al barri xino (Chinatown), un dels llocs mes tipics de la ciutat ja que el nostre hotel estava molt a prop. La veritat es que tot San Francisco es com un gran barri xines perque la majoria de la poblacio es d'origen asiatic. Aqui hi ha molts menys hispans que a Los Angeles o Santa Barbara, per contra hi ha molts asiatics i tambe bastants mes negres. Pero sobretot, la impressio es d'una ciutat jove i oberta (amb rao es una de les meques mundials dels gays).


Al barri xines, molts bazaars, botiguetes asiatiques, pastisseries i molt de color pel carrer. I turistes, molts turistes (aqui no era estrany sentir parlar catala, a part de la gran quantitat de Francesos i Italians).



El nostre hotel estava a la zona d'Embarcadero, molt a prop del barri xines i tambe del port i del Bay Bridge. En un primer moment vam confondre aquest amb el Golden Gate... i la veritat es que es molt mes impressionant i llarg (pero tambe es mes modern i amb no tanta historia al darrera).


Agafant el tramvia (cable car) des d'alla vam anar a la Pier 39 (a la costa de San Francisco tot gira entorn a les "piers" o embarcaderos, cadascuna amb un ambient diferent). La Pier 39 es la mes turistica i coneguda, amb molts restaurants i botigues. Tambe es el lloc des del que pots veure la illa de Alcatraz. Vam decidir no anar a la illa perque ens havien dit que no era un lloc especialment indicat per a nens molt petits i, a part, els vaixells anaven molt plens i de fet no hi havia bitllets per als seguents 3 dies.




Tambe a la Pier 39 es on es veuen les tipiques foques de San Francisco. Mentre les miravem vam poder assistir a una operacio bastant impressionant on 5 veterinaris capturaven una foca per portar-la a l'hospital.




Despres de dinar vam anar a passar la tarda a l'Exploratarium, una especie de museu de la ciencia per a nens on absolutament tot esta pensat per a que ells pugin fer tot tipus d'experiments.


I des d'alla si que vam poder veure el famos Golden Gate.

Monterey

Com us deia al post anterior, de cami a San Francisco vam parar a Monterey. La veritat es que al trajecte entre Santa Barbara i San Francisco hi ha molts llocs dignes de visitar (Pismo Beach, el Big Sur de Jack Keruak, Salinas on va neixer Stenway...) pero Monterey ens quedava al punt adient i tambe ens va semblar interessant.




Monterey es un poble tipic de pescadors que s'ha convertit en destinacio turistica, com tants al nostre pais. Pero conserva un aire de poble encantador i hi ha vistes fantastiques del Pacific. L'animal mascota del poble es la nutria i a la zona del port les pots veure junt amb les foques.

Una de les sorpreses en baixar del cotxe a Monterey va ser la temperatura. Feia tan fred que els nens i la Natalia es van comprar una jaqueta/anorak (molt barata, per cert)... jo vaig aguantar fins a San Francisco pero alla tambe em vaig haver de comprar una.




Una altra de les coses impressionants del port es la quantitat de restaurants de peix que hi ha. Gairebe tots giren al voltant de la famosa Clam Chowder (sopa cremosa amb petxines i peix que se serveix a dins d'un pa) pero tambe troves pop a la vinagreta, sardines, un salmo bonissim... Aqui ens veieu menjant a una peixetaria/restaurant amb vistes al mar.


Mes fotos de la nostra parada a Monterey aqui.

El Viatge a San Francisco/Yosemite

Quan vius a Estats Units, t'acabes acostumant a les distancies llargues. A mes, comque te les diuen en milles (1 milla = 1.6 km) semblen menys. Per aquest viatge de 5 dies vam fer mes de 2000 km (gairebe com anar i tornar de BCN a Galicia) pero no es va fer pessat.

El primer viatge va ser de Santa Barbara a San Francisco. Segons Mapquest son 540 km, equivalents a 5 h i mitja de trajecte. Pero per a no fer-ho d'una tirada vam parar a Monterrey i aixo ens va desviar del cami ideal (es a dir que van ser unes 9 hores en total: sortida a les 7 del mati i arribada a San Francisco cap a les 4).

A San Francisco el pitjor amb el cotxe es l'aparcament. Es impossible aparcar al carrer i a llocs com el nostre hotel et cobren $30 al dia per deixar-ho. Per internet vam trobar un lloc proper a on deixar-ho per $19 al dia.

El viatge de San Francisco a Yosemite va ser mes curtet (unes 4 hores) i el de Yosemite fins a Santa Barbara gairebe 7 hores mes de cotxe.

Pero a part d'una marejada de l'Adriana (en un dels viatges curts a Yosemite) tot va anar sobre rodes.

dissabte, d’agost 12, 2006

Cap al Nord

I dema marxem a fer un dels viatges que teniem mes ganes: San Francisco i Yosemite. Ja us explicarem a la tornada!

Butterfly Beach

L'altre dia vam anar a una nova platja que no haviem estat mai: Butterfly Beach. Esta a uns 15 minuts de casa, una mica al sud de Santa Barbara, a un poble molt conegut que es diu Montecito. Montecito es conegut per la gran quantitat de cases d'estrelles de Hollywood i gent de molta pasta.

I de fet, un dels atractius d'aquesta platja es creuar-te amb una estrella (nosaltres no en vam veure cap de reconeixible).




Pero la veritat es que la platja te molts altres atractius. Coneixem a gent que en aquesta platja han vist dolfins apropar-se gairebe fins a la sorra, i tambe foques... i algun que altra tauro es veu molt de tant en tant.

De fet, caminant per la platja ens va sorprendre trobar multitud de closques buides de llagosta! Llastima que estaven buides perque si no fem un arros...




En aquest pais es al.lucinant com la gent pot arribar a fer-se casetes tocant a la platja. I de fet aquest es un altra dels atractius de caminar per aquesta zona: veure les mansions que en comptes de jardi (o a mes a mes) tene acces directe a la platja.




Mes fotos de la platja aqui

A la Fira

I com no, la millor part de la Fiesta per als nens es anar a la Fira. A més ara l'Adriana ja s'ho comenca a passar molt bé a les atraccions i inflables i amb lo que li va la festa...

Aquest cop vam anar amb una familia Bulgara una mica pessada que vam coneixer pel futbol (i a més ell es programador i li agrada parlar del que fa amb mi). Tenen tres nens de les edats mes o menys dels nostres i evidentment s'ho van passar d'allo mes bé.



Mes fotos de la fira aqui.

dissabte, d’agost 05, 2006

Els Mariachis



En aquests dies de Fiesta, el que predomina en l'ambient musical es el Flamenc, el Reggaeton i sobretot els Mariachis.

I jo em pregunto, com poden ser tan dolents (musicalment parlant) tots els mariachis? Estaran tocant en alguna escala que no coneix la meva oida occidental o es, com jo sospito, simplement que els violins, trumpetes i les guitarres no encerten a tocar les notes que toquen. Per no parlar dels galls dels cantants. I quan s'hi posa un nen...

En fi, no saben el mal que fan a la cultura mexicana amb aquestes exhibicions. Al menys de lo nostre posen cosetes de Camaron o Enrique Morente per acompanyar els balls.

Viva la Fiesta...2006

Potser ja no ho recordeu de l'any passat, pero a Santa Barbara la festa mes important (de les moltes que hi ha) es diu "Old Spanish Days" o "La Fiesta".



Es tracta d'una setmana on la gent d'aqui commemora el seu passat i aprofita per confondre lo espanyol amb lo mexica amb la mateixa facilitat que els giris de Les Rambles quan es compren el barret mexica pensant que es moda local. En principi, com el seu nom indica, celebren els seus avantpassats espanyols. Com el catala Juniper Serra que va fundar la Missio de Santa Barbara. De fet, hi ha molta gent d'origen estrictament espanyol a Santa Barbara. Es clar que aixo es barreja o dilou facilment amb els milers de mexicans que hi viuen. Pero, veieu les banderes de la "patria madre" adornant el principal carrer de SB?




Durant aquest dies hi ha fires, musica i l'acte principal de la Fiesta que es una gran desfilada pel mig de la ciutat. Aquestes fotos que veieu corresponen a aquest dia. Hi ha una tradicio (suposo que mexicana) de pintar ous i omplir-los de confettis.




El dia no va comencar gaire be perque quan vam arribar al downtown l'Aitor es va comencar a queixar de l'orella i ens vam adonar que tenia tota la cara inflada... una infeccio clara. Jo me'l vaig emportar al metge pero vaig haver de deixar a les dones (a l'Adriana li agraden tant les festes que no hi havia manera de ficar-la al cotxe). Al final vam tenir temps d'anar al metge, comprar l'antibiotic i tornar a veure acabar la desfilada.

Mes fotos de la desfilada aqui.

Nova Oficina



Pot semblar que es una mica aviat per poder afirmar una cosa aixi, pero la veritat es que crec que no es gaire agossarat dir que als meus 33 anys dificilment mai tingui un despatx com el que tinc ara. Tenir un despatx a Santa Barbara, California amb vistes directes al Pacific... la veritat es que les nostres noves oficines son l'enveja de molta gent a la universitat que esta molt per sobre de mi.




Encara falta molt mobiliari i la majoria dels laboratoris, incloent l'esfera, estan per equipar. Pero al menys uns quants ja estem treballant aqui al 100%. Encara mantenim el despatx i els espais que tenim a l'edifici del departament de musica, pero a partir d'ara em podreu trobar en aquest nou edifici la major part del temps.




Mes fotos del nou edifici aqui.