La Gran Aventura de Pasadena

Però l'aventura de veritat va passar quan tornàvem de Disneyland...

Estem al mig de l'autopista I-5 que va d'Anaheim a L.A. amb 7 carrils de circulació en cada sentit. Els nens s'estaven portant malament com de costum al darrera del cotxe fins que l'Aitor fa alguna cosa rara i se li enganxa la mà entre els seients. Comença a cridar i plorar. Evidentment la Natàlia s'ha de girar per ajudar-lo. Quan ho fa dona un cop al canvi de marxa que es posa de cop en N (equivalent a punt mort en un automàtic).

En principi l'escena no sembla preocupant. Però el cotxe comença a escalfar-se, l'aire condicionat deixa de funcionar... Al final aconsegueixo agafar una sortida de l'autopista i m'adono que s'ha trencat la corretja de l'alternador!

Us estalviaré detalls però al final, després d'un parell d'hores, aconseguim que arribi una grua que ens porta fins al mecànic SAAB més proper, a la ciutat de Pasadena (que com diu el Pere sona a "forajidos y coyotes"). Quan arribem allà (7 de la tarda) el mecànic està tancat. Al menys tenim la sort que a davant hi ha un hotel que està prou bé (de fet millor i més barat que el Hilton que vam estar a Anaheim).

Una curiositat és que el mecànic està situat en la famosa Ruta 66!

En fi, que vam passar la nit i el dia següent a Pasadena i la broma va costar més de $1.000! Ens quedem sense anar a Las Vegas de moment :(



Mentre arreglaven el cotxe ens van portar al centre de Pasadena a passar el dia. La veritat és que és una ciutat maca i d'aspecte elegant. A més ara l'estaven preparant per a una gran desfilada que cada any atrau a més d'un milió de visitants.

Com sempre, si teniu contrassenya podeu veure més fotos de Pasadena aquí.

This time it wasn't my fault, it was Sant Andrew's Fault No fue mi culpa esta vez, fue la Falla de San Andrés Esta vez no te fallé, fue la Falla de San Andrés...

Kevin Johansen

Disneyland

La veritat és que a mi no m'agraden gaire els parcs temàtics. A part, des que vaig conèixer la història de Mickey i els Drets d'Autor, l'imperi Disney tampoc em cau gaire bé. Però ho haig de reconèixer, Disneyland és realment impressionant... hi tornarem.



Vam anar en època pre-nadalenca i a més en el 50 anniversari. Era d'esperar que hi haguéssin grans cues. I així va ser. Sobretot a la tarda, en alguns moments era difícil fins i tot caminar. Però hi ha tantes coses per veure que en realitat no vam fer cap cua de més de 25 minuts (he fet cues més llargues a Port Aventura).



El millor del parc són els personatges que pots trobar per tot arreu. Tots, excepte el Mickey ja que has de fer una gran cua per arribar fins a ell (però una cua que recorre tota la seva casa i que resulta fins i tot divertida).



També les atraccions temàtiques són bastant impressionants. Per exemple, hi ha una a la qual navegues en un vaixell pel mig d'una batalla de pirates, una altra a la que et pujes a la nau espacial del Buzz Lightyear i has de disparar marcianitos amb una pistola...



Una llàstima que els focs artificials, que se suposa són impressionants, es van cancel·lar de forma extranya. Però ens van quedar tantes coses per veure què segur que hi tornarem.



Més fotos de Disneyland aquí.

Downtown Disney

Des de Santa Barbara fins a Anaheim, ciutat on està Disneyland i molts altres parcs d'atraccions, es triga poc més de dues hores si el tràfic està més o menys bé perquè has de travessar una part de Los Angeles.

El primer dia que vam arribar en comptes d'anar directament a l'hotel vam anar a una zona d'Anaheim que es diu Downtown Disney. Com el seu nom indica és com una espècie de barri comercial amb la temàtica de Disney i en general de qualsevol diversió infantil.



Pots trobar des d'una gran botiga de Lego fins a la botiga Disney més gran que he vist mai a part de restaurants temàtics de tot tipus. En fi, una delícia per a gent de butxaca fàcil.

Una curiositat és que el restaurant més bo i car de la zona es diu Catal i té inspiració Catalana. De fet cada dia ofereixen un plat típic Català.

Més fotos del Downtown Disney.

I demà...

Demà anem a Disneyland!! Ja us podeu imaginar com estan els nens. Ja us explicarem...

Bon Nadal

I amb aquestes fotos que vam fer l'altre dia a la platja us dessitjem a tots unes bones festes. Com podeu veure aquí l'abric no el fem servir gaire (us ben aseguro que els nens no van passar gens de fred durant la sessió fotogràfica) Si voleu la sessió sencera, la podeu trobar aquí

Festa de l'Adriana

Ahir l'Adriana va tenir la seva festa de Nadal a l'escola. Realment sorprenent veure nens de 2 a 4 anys cantant nadales i ballant amb cert ordre i sentit artístic. I l'Adriana com una més, cantant les nadales en anglès.



A més, després de l'actuació vam tenir un dinar amb coses que havíem portat tots els pares (aquí es diu Pot Luck) i van portar un ase per a que els nens hi pujessin.

Més fotos de la festa aquí.

Jardín Botánico

Fa un parell de setmanes també vam anar al Jardí Botànic de Santa Barbara. És un jardí molt gran i divertit per anar amb els nens perquè poden còrrer per tot arreu i a més es van travessant zones de vegetació típica de Califòrnia, des del desert fins a un bosc de Red Oaks, arbres gegants de color vermellós.

Més fotos aquí.

Soy metálico en el Jardín Botánico Con mi pensamiento sigo el movimiento de los peces en el agua...

Radio Futura

A whole lotta of Christmas in Santa Barbara

Des de fa setmanes a Santa Barbara només es parla de Christmas. Si quan va haver-hi el Halloween vaig dir que no era per tant ara haig de dir el contrari: la gent s'ha tornat boja! Com diu una cançó del famós Kenny Loggins (veí de Santa Barbara, per cert), tot i que no hi ha neu hi ha molt nadal a Santa Barbara.

L'altre dia vam anar a la Christmas Parade. Tot i que va resultar bastant cutre (com la majoria de celebracions aquí) hi havia alguna sorpresa divertida. Com ara que el padrí de la Parade era el gran Dennis Franz, un altre famós Santa Bàrbar. Segur que, com jo, tots el coneixeu com el poli de "Hill Street Blues" tot i que ha fet de poli a moltes altres películes.



I nosaltres després d'anar a veure molts llocs on venien arbres de nadal naturals (la veritat és que està ple, no sé d'on els deuen treure) vam decidir de comprar-ne un sintètic com el que tenim a La Garriga: molt més ecològic, net... i a més el pots guardar per l'any vinent ;)

Més fotos dels preparatius nadalencs aquí.

L'Aniversari de la Natàlia

(Com molt bé s'encarreguen l'Ana i el Pedro de recordar-me, fa bastants dies que no actualitzava el blog. Molta feina... i a més la Natàlia ara s'ha aficionat a Internet i "m'agafa" aquest segon ordinador que és des d'on faig el blog.)

En fi, el dia 4 de Desembre va ser, com cada any, l'aniversari de la Natàlia. Ho vam celebrar els quatre. Primer amb una pastís de xocolata escollit per l'Adriana. I després a la nit anat a sopar al Red Robin, una hamburgueseria però com deu mana (res de McDonalds o similars) on et pots menjar una bona hamburguesa de vedella (Gourmet Burgers li diuen ells).

Més fotos de l'aniversari aqui.

Ojai

Ojai és un poble a la muntanya, a uns 45 minuts de Santa Barbara. Històricament es veu que era un centre de misticisme dels indis Chumash, nadius de Califòrnia. Encara avui dia hi ha molta gent que creu que hi ha màgia a la vall d'Ojai i de fet a la vall hi van tot tipus de sectes i religions estranyes.



El poble és maco per la natura que l'embolta i per l'aire post-hippy que s'hi respira, amb tot tipus de botigues de disseny i artesania.

Thanksgiving

La festa de Thanksgiving (Acció de Gràcies) aquí és una gran festa. De fet, problablement sigui fins i tot més important que el Nadal ja que implica a gent de totes les religions. Per als que no ho sabeu, la tradició indica que s'han de reunir les famílies i menjar el típic gall d'indi (Turkey) amb tots els condiments típics (puré de patates, puré de moniato, salsa de fruits del bosc...).

Doncs bé, no teníem gaire plans per aquest dia (de fet jo volia anar a veure un partit dels Lakers) i la directora de la Oficina de Recerca de la Universitat em va trucar i em va convidar a anar tots a casa seva. La veritat és que és una mica sorprenent que una persona que només has parlat un cop et convidi (a 5 persones) a casa seva. La veritat és que part de la raó que ens convidés és que el seu gendre és de Barcelona. També estava convidat al dinar el seu pare (amo de l'empresa Galfer, empresa amb la seu a Barcelona però una central a prop de Santa Barbara) a i un amic seu de l'Empordà.

Al final erem més gent parlant en català que en anglès. Va ser realment molt agradable i a més el dinar estava molt bo. Més fotos aquí.

La Mama a Santa Barbara 2

Aquesta setmana la meva mare ha vingut per segona vegada a visitar-nos. Quan vam venir cap aquí va dir que vindria a veuren's cada dos mesos... i de moment ho està complint.

Aquesta setmana els nens han tingut festa des de dimecres (i jo des de dijous) per Thanksgiving. Per això hem pogut fer algunes visites.

Vam tornar a visitar la reserva de papallones (més fotos de la visita aquí).



També vam anar al port a comprar marisc directament dels vaixells (més fotos de la visita al port i del resultat aquí).



I vam anar a visitar Ojai i a un dinar de Thanksgiving, però això ho deixo per a uns altres posts.

Madrid-Barça

Dissabte passat com tots sabreu hi va haver el Barça-Madrid. Seguir-lo des d'aquí va ser una mica complicat. Per començar el partit va començar a les 11 del matí, hora d'aquí. A més, aquí nosaltres no tenim tele per cable (es veu que hi ha un canal que sí dona la majoria de partits del Barça, inclosos el del dissabte). O sigui que vaig buscar algun canal que transmitís en streaming per internet. Hi ha diverses webs amb enllaços directes a multituds de streams directes de tele (mireu aquesta, per exemple), però cap feia el partit.



En fi, vaig acabar escoltant el Puyal en directe i com alguns de vosaltres ja us vàreu adonar, vaig enviar un parell de missatges en nom de l'Aitor que també estava escoltant el partit.

Per cert, tot un repte escoltar la transmissió de Catalunya Ràdio en Linux amb mplayer (no publiquen l'adreça real del stream i s'ha de fer una mica d'enginyeria inversa per trobar-lo).

S'acaba el Soccer

Doncs sí, el dissabte passat vam jugar el nostre últim partit. És una llàstima que acabi ja sobre tot per l'Aitor perquè li estava agradant molt i realment necessita descarregar una mica d'energia amb algun esport.

L'últim partit no va tenir història. L'Aitor va estar a la banqueta els primers 15 minuts (ell prefereix perdre's aquests 15 minuts i no haver de sortir més) i anàvem 0-0 (tot i que dominant). Va sortir l'Aitor i va fer 3 gols en 10 minuts. A partir d'aquí li vaig dir que anés més cap a la defensa i que deixés marcar a altres nens.

Al final tots contents ja que en els darrers partits, alguns nens que ni tan sols s'havien acostat a la porteria han aconseguit de marcar. Han millorat molt (i us puc assegurar que no és degut a l'entrenador :)



Després del partit vam fer una petita festa d'acomiadament a una pizzeria. Am entrega de trofejos. A mi em van regalar un val per $40 a un restaurant de "tapas" del downtown. Tot molt emotiu...

Més fotos de la festa aquí.

Monarchs

Fa alguns posts comentava que una de les coses impressionants de la natura d'aquí són les papallones "Monarchs". Sabíem que aquí a prop hi havia una espècie de reserva on les papallones passen l'hivern, el que no sabíem és que es troba a només 10 minuts de casa! Doncs sí, l'altre dia hi vam estar hi és bastant al·lucinant... Milers de papallones en un bosc d'arbres gegants...



Aquí podeu veure les fotos i si afineu la vista potser podeu deduir on estan les papallones (de fet tot el que seblen fulles de color taronja o groc són en realitat papallones.

Ostrich Land

I anant cap a Solvang vam topar amb una granja ben curiosa anomenada "Ostrich Land" o "Terra dels Estruços". Sé que a Catalunya també hi ha granjes semblants però no crec que s'atreveixin a convertir-ho en una atracció publica com aquesta on et venen menjar per que donis de menjar als estruços i emus :)



Més fotos aquí.

Solvang

El cap de setmana passat vam anar a Solvang. Solvang és un poblet situat a uns 40 minuts de Santa Barbara. Està a les montanyes de Santa Ynez però no gaire lluny de la costa. I se'l considera un dels pobles amb més encants de Califòrnia. I perquè és això? Doncs resulta que tot el poble recorda a un poblet centro-europeu, segons diuen ells de Dinamarca.



Es podria tractar d'un parc temàtic més dels americans. Però en aquest cas almenys tot respon a una certa lògica ja que el poble en realitat va ser fundat per immigrants Danesos. La majoria de les botigues d'artesania, formatges, o pastissets encara pertanyen als descendents d'aquests primers immigrants. Realment curiós.

Aqui podeu veure més fotos nostres a Solvang.

Més fotos

Més fotos dels nens aquí. (Totes en format vertical perquè estem intentant d'omplir un marc amb aquestes característiques :)

Trick or Treat

El dilluns va ser Halloween. Després de mesos de preparació va arribar el "gran dia". La veritat és que tampoc va ser per tant i, tot i que alguns s'ho prenen molt en serio, la cosa no és tan gran com pot semblar.



El diumenge vam anar a una desfilada de nens al downtown. Després de la desfilada les botigues donaven caramels als nens que anaven disfraçats i feien el "trick or treat". Ja vam arribar a casa amb una bona bossa de caramels.

El dilluns tant l'Aitor com l'Adriana van fer festa al cole. La veritat és que els dos s'ho van passar molt bé, Halloween és, sobretot, una festa pels nens (i pels universitaris a Isla Vista però això ja és una altra història).

Per la tarda vam anar a un dels centres comercials on havien posat tot tipus d'atraccions gratuites pels nens i les botigues tornaven a donar caramels. Després, quan es va fer fosc, vam anar al nostre barri i vam fer trick or treat a algunes de les cases més decorades.



La veritat és que el nostre carrer estava bastant mort (a la nostra comunitat no hi ha gaire nens petits i la nostra casa era de les poques decorades amb carabasses). Tot i això vam passar per les cases dels veins i tots ens van donar caramels. Amb una caixa ben plena de tots els caramels que havíem recollit i molts pocs que havíem comprat vam esperar aviam si es presentava algun nen. Però no... ara a casa tenim un cistell de caramels que haurem de redistribuir d'alguna manera.

Moltes més fotos (sobretot dels nens disfrassats) aqui.

Fotos dels nens

I pels que teniu contrassenya (i sobretot per a les iaies) aquí hi ha més fotos dels nens.

Els dos darrers partits

I ara per als que esteu pillats amb l'evolució del nostre equip (els Red Dragons):

La veritat és que els darrers partits han estat durs, molt durs. La setmana passada no vam jugar però aquest cap de setmana hem jugat dissabte i diumenge. Dissabte vam empatar i diumenge vam perdre per un (o potser vam empatar).

Cada cop juguem millor però hi ha una gran diferència entre els dos nens de l'equip que tenen 6 anys (l'Aitor i el Cristian, un mexicà) i la resta. Però vaja, això passa a tots els equips que hem jugat: amb sort cada equip té 2 o 3 jugadors que juguen més o menys bé i la resta que corren d'un lloc a l'altre o simplement es posen a jugar o parlar al mig del camp. Però és molt divertit!

El preu de la sanitat

Realment aquí algú que ve d'un pais del "benestar" se n'adona de com d'injust, poc funcional i car és un sistema sanitari privat. Fa por pensar que a Europa anem cap aquí. Us explico la nostra situació perquè ho entengueu:

Resulta que un dels principals avantatges de treballar a la universitat és que et paguen molt bones assegurances (de metges, dentistes, etc...). Doncs bé, tot i això jo segueixo pagant $120 al mes d'assegurança mèdica. Segons em diuen la universitat en paga més de $800!

Amb aquesta assegurança puc anar a qualsevol metge i també em cobreix les medicines amb recepta però... només fins a $1500 en un any. Si ens passem d'aquí ens hem de fer responsables del 80%!! (Per ser justos també hi ha un segon nivell que em sembla que està situat als $6000 on t'ho tornen a pagar gairebé tot perquè se suposa que has tingut alguna cosa greu).

Però el problema principal és que aquest sistema basat en asseguradores privades l'únic que fa és que la medicina sigui molt, molt cara. Una visita a un pediatre qualsevol (no estic parlant d'un de luxe) et pot costar al voltant de $100 (sense l'assegurança) i per qualsevol cosa et cobren una barbaritat (una visita d'urgències amb un anàlisi d'orina pot anar-se'n als $400). És clar que la majoria de gent té assegurança i no ho paguen ells directament però precissament això és el que fa que els preus pugin alegrement i el que no té assegurança... no pot ni pensar en anar al metge!

L'altre dia al nostre pediatre hi havia una noia mexicana que quan li van dir el que havia de pagar de factura (em sembla que era uns $600) va dir directament que no podia i que intentaria trobar els diners per al dia següent.

La gent és conscient de que els preus de la sanitat són exagerats però tampoc veuen gaires alternatives al tema excepte tenir una bona assegurança... En fi.

Seafood Festival

L'altre dia vam estar al Seafood Festival. De fet és un dels molts festivals que es fan aquí a Santa Barbara (últimament hem estat al Festival de la Llimona, al del Avocat...) però la veritat és que aquest estava prou bé.

Es feia al port de Santa Barbara. El port aquí és realment digne de visitar perquè s'hi barrejen iots de luxe amb barquetes de pescadors. Els dissabtes als matí els pescadors venen peix i marisc directament dels seus vaixells.

I el festival bàsicament anava al voltant d'això. Era el primer dia de la temporada de la llagosta i aleshores aprofiten per a vendre no només llagostes sinó també crancs, gambes, peix... A més si volies un cop comprat te'l feien a la brasa. També hi havia paradetes de restaurants oferint menjar relacionat amb la temàtica.



De totes maneres s'ha de dir que el peix/marisc que tenim a la peninsula és molt millor que el d'aquí. Les llagostes i els crancs potser són l'excepció. En quant a peixos, només es troben peixos d'aigües fredes com ara salmó, tonyina, etc... I tant el peix com el marisc no semblen tenir tant gust (suposo que per això aquí gairebé sempre el cuinen amb salses picants).



Ens ho vam passar molt bé. Sobretot perquè oferien passejades gratis en diferents vaixells. I aquí, quan se sent la paraula "gratis" és tota una novetat. Vam anar em un veler petit i en un catamaran. En aquest vam veure per primera vegada els famosos lleons marins californians.

Més fotos del festival aquí.

La Qualitat de l'UCSB

Avui he llegit una llista publicada al Times amb les 200 millors universitats del món. Tot i que l'article és de l'any passat i les dades potser ara són millors per la UCSB, m'ha decebut una mica veure que es troba en el lloc 72. No és el que jo havia sentit per aquí ja que es considera que està entre les 15 millors dels USA. Però ja se sap que tot depén de quines mesures es tinguin presents.

Però s'ha de dir que encara és més lamentable que la primera (i única) universitat espanyola sigui la UAM en el lloc 159. De fet no hi ha cap universitat espanyola entre les 50 millors d'europa...

Podeu llegir l'article aquí.

New York, New York

Nova York és realment diferent a qualsevol altra ciutat que hagis pogut veure. Després d'haver visitat ciutats com Los Angeles o Seattle entenc que realment Nova York és el que millor representa l'estereotip d'aquest país: grandesa, caos, contrast, bruticia...

Val la pena anar a Nova York, realment si només has de visitar una ciutat als Estats Units millor que et decideixis per Nova York. Un alemany que vaig conèixer em deia que de fet era un "pou de merda fet per a impressionar adults amb mentalitat d'adolescent". Segurament tenia raó però a tots ens agrada de tant en tant tenir una regressió i tornar a l'adolescència.

Nova York és extraordinàriament car en el que fa als hotels. Després de molt mirar vaig aconseguir un hotel per uns $200. L'hotel estava molt ben situat (a la següent foto és el cartell vermell) i es podria veure l'Empire State. Però era brut, vell i el servei... Però realment el preu estava prou bé, conec a gent que van pagar més de $300.

Només vaig tenir temps de veure 4 coses ja que vaig anar bastant de bolit: vaig pujar a l'Empire State, vaig veure el Time Square i altres coses menors com Broadway, el Madison Square Garden o el New Yorker. Realment hi haig de tornar.

Cap a Nova York

I el dissabte al vespre me'n vaig cap a Nova York! Són només 2 dies i haig de fer un munt de coses al congrés de l'AES. Ja us explicaré.

Els nens

Una de les coses més curioses dels darrers dies és que l'Aitor quan llegeix en català ja comença a posar accent americà. Es nota sobretot amb la "r" ja que, sobretot llegint, la pronuncia com un guiri. Encara no parla anglès però suposo que ja és qüestió de setmanes.

Si voleu veure les darreres fotos dels nens ho podeu fer aqui.

Halloween

Ja fa molts dies que aquí s'estàn preparant per Halloween. Et pots trobar tota la parafernàlia associada per tot arreu tot i que encara falten 3 setmanes. S'ha de dir, però, que hi ha coses impressionants: cases decorades amb teranyines i aranyes, carabasses gegants i sobretot els pumkin patches com el que podeu veure aquí:



Es tracta d'una granja d'aquí a Santa Barbara on durant tot l'any venen verdures, fruites, mermelades... Però quan arriba Halloween es converteix gairebé amb una festa per als nens. Tenen milers de carbasses, un laberint fet amb plantes de blat de moro, porten als nens a donar voltes en tractor...

Més fotos aquí.

El partit

Com que sé que molts de vosaltres seguiu el nostre equip i espereu ansiosament el resultat. Simplement dir-vos que el darrer partit va ser una autèntica pallissa. Vam guanyar al menys per 15 gols i al final ja no sabia què fer per evitar que els nens fessin més gols i deixessin al menys a l'altre equip marcar algun. El que està clar és que a aquestes edats els equips són molt poc anivellats: si hi ha un o dos nens espavilats a l'equip, fa molta diferència.

Més fotos del futbol aquí.

Arlington West

En general a Santa Barbara és bastant evident que el hi ha molt poc suport a Bush. De fet molt poca gent dels cercles que em moc s'atreveria a dir que té inclinacions republicanes. La gran pregunta és: si gairebé tothom a Califòrnia es declara com a mínim Demòcrata com pot ser que hi hagi el Swazzenagger (o com dimonis sigui que s'escriu el nom) de governador? La meva anàlisi simplista:

• Com a tot arreu, la gent "d'esquerres" s'abstè més que la de dretes
• Els hispans són majoritàriament republicans
• Hi ha una zona concreta de Califòrnia anomenada Orange County (a prop de Los Angeles, on es troben Disneyland i els altres parcs d'atraccions) que té la concentració de republicans més gran gairebé d'Estats Units

Avui al diari de la Universitat s'anunciava que, contradient les normes de la University of California, els estudiants han decidit utilitzar diners públics per lluitar contra les proposicions de llei que el governador intenta aprovar el mes vinent.



A més, el suport a la guerra d'Irak és pràcticament nul. Com a mostra, a Santa Barbara s'organitza el Arlington West. Com podeu veure, es posen creus a la platja, una per cada soldat mort a Irak i s'omple la platja també de consignes contra la guerra. La veritat és que fins i tot resulta emocionant (en el sentit Americà de la paraula, és clar).

On hi ha tele hi ha esperança

Ja vaig comentar en un post anterior que des que vam arribar nomes veiem un canal de televisió. Tothom que preguntava em deia el mateix: a Santa Barbara si no pagues el cable o la tele per satellit nomes pots veure un canal. Fins i tot fa poc vaig estar a una botiga d'electronica preguntant per diversos models d'antenes i em van dir el mateix: com a molt agafaràs el canal 3.

Doncs bé, jo ja sospitava que aixo no podia ser així, per aixo ahir quan vam anar a visitar un Thrift Shop (botiga de segona ma, molt habituals per aqui) vaig decidir comprar la tipica antena de "banyes" de tota la vida. Ens va costar 90 centaus!

Un cop a casa, posem la antena i... Doncs sí, com ja us esteu imaginant podem veure bastants més que un canal. Que es vegin bé, bé, només n'hi ha 3 pero ni ha 6 o 7 més que es poden més o menys seguir. Tots els canals són bastant patetics (incloent 3 que són en espanyol) però bé, això em sembla que és una epidemia mundial. Com no paguis pel canal Playboy, poca qualitat pots esperar...

Verano Indio

Apart de ser el nom d'una gran banda a la que tocaven amics meus (Carles, Xavi, Denis...) aquest és el nom que se li dona a un periode climàtic de molta calor just abans de l'hivern. Doncs resulta que això és el que hem tingut aquests darrers quatre dies, degut als vents de "Santa Ana" que arriben de l'interior del continent. Ha fet més calor que a tot l'estiu i hem arribat gairebé als 40º. Però al vespre seguia refrescant i s'ha de dir que tot ha acabat ja. Avui ha tornat a fer un dia fresquet, al voltant dels 25º al migdia.

El pernil de ma mare

Quan jo vaig tornar de Barcelona el mes passat vaig portar a la maleta bastant menjar del que aquí costa de trobar: una mica de pernil ibèric, formatge... No vaig tenir cap problema a la duana. Per això, quan la meva mare va venir la setmana passada li vaig dir que portés alguna cosa. El que no esperava és que em portés un pernil sencer! Doncs sí, resulta que ara tenim tot un perni ibèric (sense òs) que ens fa sentir com a casa :)

Les donacions

En un país on l'Estat ofereix ben pocs beneficis (i la veritat és que no entenc perquè ja que els impostos no són gaire més baixos), tot funciona a base de donatius. Per exemple, amb el tema dels huracans et demanen diners fins i tot a la caixa del supermercat. Al principi et sap greu dir que no, però de seguida te n'adones que és impossible estar dient que sí a tot. Fins i tot de l'oficina del Sheriff ens han trucat a casa demanant diners!

El pitjor de tot, però, és a l'escola de l'Aitor. L'escola a Estats Units és pública i a més fins i tot els materials i els llibres són gratuits... això en principi. Perquè a la realitat, la qualitat de les escoles depén sobretot de la quantitat de diners que donen els pares al llarg de l´any. Per exemple, tots els professors de música, gimnàs, etc... del cole de l'Aitor són contractats pels pares. Els llibres de la biblioteca també... La veritat és que cada setmana arriba el nen amb algun paperet demanant, molt educadament això sí, diners per alguna cosa.

I la gent d'aquí la veritat és que ho troba de lo més normal. Demanar diners és una cosa tan habitual. L'altre dia van venir un parell de nenes d'uns 10 anys demanant diners per rentar-nos el cotxe. Els vam donar $3 però quan van marxar vam haver de portar el cotxe al tunel de rentat :)

La Natura

El que no t'imagines quan te'n vas a viure a Califòrnia és que una de les coses més impressionants d'aquí és la natura. Cada dia quan vaig a treballar en bicicleta veig tot tipus d'animals: conills, esquirols, mofetes, pelicans, flamencs... La quantitat i la mida de les aranyes per aquí també imporessiona. De fet se suposa que aquí hi ha ¨vidues negres" i tarantules tot i que jo conscientment no n'he vist cap en llibertat. També hi ha moltes papallones, incloses les "monarch" que són gairebé de la mida d'un ocell (més grans que els colibrís, això segur...).

I després està la vida marina. A les aigües de Santa Barbara hi ha tot tipus de balenes, dofins, foques... Nosaltres tampoc n'hem vist cap personalment però puc assegurar que coneguts nostres van estar tocant foques l'altre dia al poble del costat i que els dofins hi ha dies que s'apropen fins a la platja i també es poden tocar. Avui hem anat al Santa Barbara Ty Warner Sea Center. És un museu petit però fet molt pensant en els nens on es poden veure tot tipus d'animals marins de la zona de Santa Barbara. La veritat és que ha estat bastant impressionant descubrir que hi ha tot tipus d'estrelles de mar, peixos de colors i fins i tot taurons (però que com a molt arriben a fer un metre i no són perillosos).

I finalment també val molt la pena veure les postes de sol. I les nits, amb una quantitat increíble d'estrelles al cel.

Doncs aixó, que si veniu per aquí, la natura també és una de les coses que realment val la pena.

El principi de curs

Aquests darrers dies no he tingut temps ni d'actualitzar el Blog: masses coses entre mans. Apart de les típiques de sempre, s'ha ajuntat el fet que aquesta setmana la meva mare estava aquí i sobretot que el curs ha començat. Això vol dir que he hagut de preparar un curs sencer d'introducció a la Programació en Java. A més, l'activitat per aquí comença a ser impressionant: el campus està en total activitat i el meu despatx (abans tranquil i solitari) és un continu de nous alumnes, professors ajudants, reunions... I per acabar-ho d'arreglar estic ultimant els detalls d'una feineta com a consultor per a una empresa d'aquí. Una bojeria!

La Mama a Santa Barbara

Aquesta setmana la meva mare ha estat de visita a Santa Barbara. La setmana abans tornava d'Equador de vacances. Em va trucar el divendres, encara sense bitllet, i el diumenge passat ja era aquí (va volar amb Air France per Paris, que deu ser de les poques companyies que a mi em falten:)

Durant la setmana tampoc hem tingut temps de fer coses molt espectaculars ja que estàvem tots enfeinats amb el cole, les classes, la feina... Però al menys ha pogut veure com vivim aquí.

També l'hem pogut portar a veure els llocs típics de Santa Barbara i el Diumenge, quan la vam portar a l'aeroport vam passar per Malibú, Santa Monica i Venice.

Sembla ser que li va agradar tant que d'aquí 2 mesos tornarà per aquí, aviam si algú més s'anima!

Els dos darrers partits

Després de la pallissa del primer partit, pensàvem que tot seria fàcil. Però... hem perdut els dos darrers partits!

El primer va ser totalment injust. Vam estar atacant tot el partit però l'estratègia defensiva de l'altre equip era increíble: quan nosaltres atacavem es posaven fins i tot 3 jugadors a la línia de gol, tapant la porteria (penseu que són porteries petites i juguen sense porter). Al final ens van guanyar de poc però després del partit li vaig dir a l'altre entrenador que aquestes tàctiques no s'havien de fer servir en aquestes edats.

El partit d'aquest dissabte va ser diferent. També vam perdre de poc. I també vam atacar més que ells. Però la veritat és que ens van guanyar perquè van jugar millor. Hem de treballar molt més la defensa. Quan agafem la pilota en defensa no som capaços d'allunyar-la. A més, quan la perdem no som capaços de còrrrer a defensar.

Aviam si ho podem millorar en els propers partits, però una hora d'entrenament a la setmana no dona per molt.

Les classes de la Natàlia

Avui la Natàlia ha començat les classes d'anglès. Farà 3 hores al dia de classes. Aquestes classes són gratuites, subvencionades per l'ajuntament de SB. Les fan en un edifici d'educació per adults on fan tot tipus de classes. Però, les que tenen més èxit són les d'anglès per a estrangers.

Es veu que hi ha 6 nivells diferents. Després de fer-li l'examen inicial l'han posat al nivell 4. Diu que és una mica difícil però ja està bé que s'hagi d'esforçar al prinicipi. Comparteix classe amb un munt de japonesos (no tinc gaire clar d'on surten aquests) i una hispana que... fa 4 anys que viu a Santa Barbara!!

El Partit

El dia després d'arribar de Barcelona, teníem el nostre primer partit de "soccer" (aquí el futbol és diu així ja que el football és el futbol americà, el que es juga amb casc). Estàvem tots una mica nerviosos aviam com funcionava tot però la veritat és que va anar molt millor del que pensàvem.

El millor del partit va ser l'Aitor. Va fer com a mínim 5 o 6 gols. Un altre hispà del nostre equip, Cristian Martínez, va jugar també força bé. De fet l'Aitor i ell estan a anys llum de la resta, inclosos els de l'altre equip. És cert que són més grans (tenen 6 anys contra els 4 i pico d'altres jugadors) però la diferència és enorme. Fins al punt que a mig partit, i veient que la pallissa era considerable, vaig dir a l'Aitor i el Cristian que es quedessin en defensa. Però no, no hi havia manera, quan agafaven la pilota en defensa començaven a còrrer fins a la porteria contrària i feien gol. I jo, què els haig de dir? Que no marquin? Que s'ho passin bé ara que poden, només espero que la resta de nens (sobretot els contraris) no quedessin massa frustrats.

Aquí podeu veure més fotos del partit i del papà com a entrenador :)

L'aniversari de l'Aitor

El divendres a la nit vaig arribar a Santa Barbara. Era 9 del 9 i això vol dir que és l'aniversari de l'Aitor! Al matí ho va celebrar al cole, portant un "snack". A la tarda , abans que jo arribés, la Natàlia li va donar un parell de regals. I quan vaig arribar jo li vaig donar un munt de regals que portava de Barcelona... dels avis, els tiets, coses del Barça... Ja té 6 anys, com passa el temps!



Aquí podeu veure més fotos de l'aniversari.

La tornada "a casa"

Tot i que jo no sòc gaire emotiu amb els llocs, haig de reconèixer que aquesta visita a Barcelona ha estat "diferent", per dir-ho d'alguna manera. La veritat és que ja em vaig adonar quan a l'avió la gent em preguntava: "Tornes a casa?". Bona pregunta, on està ara la nostra casa? Per records, emocions, etc... segueix estant a La Garriga però ara la família està a Santa Barbara o sigui que...

Doncs res, que un se sent diferent quan torna a "casa" com un estrany. Fa tan poc temps que havia estat a Barcelona que alguns quan em veien es pensaven que només havia marxat de vacances. Però no, res és el mateix.

Lamentablement, durant la setmana vaig haver de fer tantes coses que no vaig tenir gaire temps de res. Em sap greu no haver vist a molts de vosaltres. Però en fi, al menys vaig veure a tota la gent de la feina, als sogres... i fins i tot vaig tenir un moment la darrera nit per anar a sopar al restaurant del Xus amb el Pedro!

La única llàstima és que, mentre jo estava a BCN, l'Adriana es va posar una mica malalta i la Natàlia, comprensiblement, es va espantar. Això d'haver d'anar al metge d'urgències sense que t'entenguin del tot no és gaire agradable. Però la nena ja està bé i jo he pogut arribar a Santa Barbara amb la maleta carregada de pernil ibèric, formatge... (sí, no dieu res que ja sé que és il·legal :)

Qui sòc jo?

Això és el que li van preguntar a l'Aitor al cole. Havia de fer un poster explicant qui era i què li agradava. Veieu el resultat:

Un altre cop a Barcelona

Doncs res, demà un altre cop les maletes i cap a Barcelona. Arribo el dissabte al vespre i marxo el divendres dia 9 al matí. Però, haig de fer tantes coses que no sé si us podré veure (un examen, tres tribunals de PFC, un munt de coses a la conferència del ICMC...). El pitjor és que deixo a la Natàlia sola i una mica malaltona i havent-se d'encarregar dels dos "monstres". Espero que li passin ràpid els dies i no tingui complicacions. I sort que ha conegut a la dona d'un altre professor que està aquí de Madrid. Es diu Silvia i al menys va bé que tingui un contacte amb el que poder parlar "fluidament" per si passa qualsevol cosa. En fi, a alguns de vosaltres, fins d'aquí poc.

PD. A BCN tindré el mòbil local connectat (678 834 094) a estones, per si em voleu contactar

Contactar amb la Natàlia

Molts de vosaltres m'escribiu preguntant com està la Natàlia. Podeu escriure-li mails directament a la següent adreça: natalia.california@gmail.com Segur que ella ho agraïrà.

El primer dia de cole

Doncs res, l'Aitor ja ha passat dos dies al cole i ha sobreviscut! De fet si li preguntes a ell diu que està molt bé. La senyoreta (Mrs. Gamboa) també diu que l'Aitor és un nen encantador. El fet de no parlar anglès li fa les coses molt més difícils, està clar. Per exemple, en els dos primers dies encara no ha anat al lavabo perquè no sabia com preguntar-ho. Però se'n sortirà aviat i a més el cole i l'entorn estan molt bé. Podeu veure algunes fotos aqui.

Comença el cole

Demà l'Aitor comença el cole. La veritat és que ell no està gens nerviós (al menys no ho demostra) i hi ha coses que el preocupen molt més com ara poder anar al videoclub a jugar amb les consoles (la seva activitat preferida) o si podrà veure una pelicula de DVD. En fi, que viu en el seu món i tot i que jo he intentat al menys ensenyar-li algunes frases... no mostra gaire interés. No sembla preocupar-li gaire el fet de no entendre però segurament això canviarà després d'un parell de dies de classe. Tot i això haig de dir que es relaciona perfectament amb els nens del futbol.

La que sí està nerviosa és la Natàlia... molt nerviosa. La nena acostumant-se a la guarderia, l'Aitor que comença el cole i és un "empanat" i a més jo preparant-me per marxar el divendres cap a Barcelona... No sé si es per això dels nervis però aquesta nit es troba fatal, amb una gastro-interitis de caball. Esperem que demà tots estem millor.

Mala sort

La veritat és que amb algunes coses estem tenint mala sort des que hem arribat aquí. La més sorprenent són les rodes. Des que he començat a anar en bici a treballar he punxat la roda ja tres vegades i a més he tingut problemes a l'hora d'arreglar les punxades. Potser aquesta estadística és habitual però jo no recordo punxar tant quan anava en bici a Catalunya.

Doncs bé, resulta que avui diumenge anàvem a agafar el cotxe per marxar i .... roda punxada. Òstres! No recordo ni la última vegada que vaig punxar el cotxe a Barcelona. Sort que aquí els mecànics estan oberts els diumenges. Hem hagut de canviar tota la roda (estava destrossada) però al menys ja el tenim arreglat.

El soccer

Com ja us he explicat en algun post anterior el soccer (el que nosaltres coneixem per futbol) té bastant d'èxit per aquí sobretot degut a la presència massiva d'hispans (de fet el R. Madrid va venir a Los Angeles a fer un partit de pre-temporada fa poc i tothom en parlava i fins i tot es veuen samarretes del Barça, a part de la de l'Aitor, pel carrer).

Això sorpren relativament, el que sorpren més és que existeixi una associació com la AYSO. Es tracta d'una associació formada totalment per voluntaris que organitza lligues de futbol per a nens entre 6 i 19 anys per tot estats units. Tota l'associació funciona a base del voluntariat dels pares. Però és que, només a Santa Barbara hi ha més de 800 nens jugant i s'organitzen partits cada dissabte (a partir de setembre).

Doncs bé, per no ser menys, qui creieu que serà l'entrenador de l'equip de l'Aitor? Doncs sí, heu encertat, jo mateix. El diumenge faig la primera trobada amb els pares i el primer entrenament. Ja us mantindré informats però de moment veig que l'equip tinc nens amb cognoms tan poc americans com ara Martinez, Van Lenten i Velikov.

La Televisió

Encara que sembli mentida, a Santa Barbara sinó contractes un servei de televisió per cable o via satel·lit.... només pots veure un canal de televisió! I amb una qualitat pésima. Jo la veritat és que no m'ho acabo de creure. Certament el que pasa és que cap casa (ni la nostra) té antena exterior. Així és difícil captar res, la veritat. Però tothom amb qui parlo em diu que la cosa funciona així: o pagues o no tens tele.

I pagant tampoc tens gaire opcions. El 99% de la gent té contractat el cable de COX. I no hi ha gaire més on escollir. A Cox el mínim que pots pagar són uns $30 al mes però en realitat aquest paquet només inclou canals locals i altra basura nacional. Si vols canals tipus Disney o de cine, te'n vas als $50 o més. Tenint en compte que als videoclubs com Blockbusters pots pagar $24 al mes i llogar totes les películes que vulguis (només pots tenir 2 a la vegada) vam decidir de moment passar de la tele i llogar películes. Així que gairebé anem a película diaria però de notícies del món... poques en veiem.

PD. Una de les últimes que vam veure va ser el documental "Supersize Me", molt, molt adient, sí senyor.

El sistema bancari

El sistema bancari en aquest pais és absolutament patètic: és antiquat i a més les condicions serien totalment impensables a Espanya. Per començar, aquí encara es funciona bastant a traves de xecs. La veritat és que em resulta bastant increíble haver d'enviar un xec per correu per pagar la llum o l'aigua. És cert que pots donar-te d'alta de serveis especials que et permeten pagar directament del compte però aquests serveis són gairebé experimentals i això de fer transferències entre comptes ho veuen gairebé de ciència ficció.

Per que veieu com va la cosa, us explico el que ens va passar fa tres dies. Resulta que jo vaig consultant gairebé cada dia l'estat del compte per internet, per evitar imprevistos que encara dificultin més aconseguir un historial de crèdit. Doncs bé, un dia miro i estava més o menys correcte (uns $250 al banc però pendents de rebre un parell d'ingressos). Al dia següent... la fi del món. Resulta que no havia pensat que arribaria un xeq de $300 que havia escrit fa un parell de mesos. Això va fer que el compte anés durant unes hores a negatiu. Una cosa així a Espanya no passaria res però aquí... Resulta que per cada operació que va venir a continuació (unes quantes de tarja de crèdit perquè era dilluns) ens anaven treient $22... així fins a unes 7 o 8. A més, no et garantien que t'havien cobert la operació! Increíble. Doncs me'n vaig corrent al banc que ja estava tancat i faig un ingrés en efectiu pel caixer. Al dia següent l'ingrés no s'havia contabilitzat encara (després em vaig enterar que trigaria gairebé 48 hores) i per tant... més comissions de $22, fins a un total de 11.

Al final vaig haver d'anar al banc i el meu "banquer personal" no només va solucionar el tema sinó que ens van retornar els $200 i pico que ens havien cobrat. Fins i tot ell alucinava amb el tema però també em va dir que així era com funcionava el sistema... En fi, vaja sistema.

Knott's Berry Farm

I aquest cap de setmana hem anat al Knot's Berry Park. Bé, de fet vam marxar el dijous i vam tornar dissabte i vam fer molt més que anar al parc. Anem per passos:

Abans que res, dir que l'hotel el vam aconseguir a un preu excepcional: $63 la nit pels 4 en un hotel de 4*. Realment és la meitat de la millor oferta que et pots trobar per a un hotel així situat al costat de Disneyland i el Knot's. I com ho vam fer? (preneu nota perquè val la pena no només per a USA). A la web lastminutetravel (i sé que hi ha alguna web "germana" d'aquesta però que no té res a veure amb lastminute) es poden trobar el que anomenen les ofertes "off the record". Són hotels que no et diuen exactament quin és fins que has fet tota la compra. La raó és molt senzilla: estan oferint preus molt per sota del que les mateixes cadenes d'hotels poden oferir. Per exemple nosaltres vam anar a un Holiday Inn. A la web de Holiday Inn et "garanteixen" el preu mínim i per al nostre et demanaven $119 per nit. Val la pena però, a no ser que us agradin les emocions fortes, no ho feu amb menys de 48 hores de temps ja que llavors has de començar el viatge sense saber a on dormiràs aquella nit.

Doncs bé, vam sortir de Santa Barbara i per fer el viatge més interessant vam anar parant. Primer a Malibú (amb kilòmetres i kilòmetres de platjes privades i d'altres gairebé exclussives per a surfistes), després a Santa Monica (on es rodava Los Vigilantes de la Playa i a on hi ha un "embarcadero" molt famós amb un parc d'atraccions al damunt) i finalment a Venice Beach (zona molt més "underground" a on es troba un famós gimnàs a la mateixa platja).



A l'endamà vam anar al Knot's Berry Farm. És el primer parc d'atraccions que es va fer als Estats Units (i suposo que al món). Vam decidir anar aquí i no a Disneyland perquè Disneyland a l'estiu està impossible i més aquest any que és el 50 aniversari. Doncs bé, la veritat és que el Knot's està molt bé. És un parc tipus Port Aventura (hi ha atraccions idèntiques) però amb moltes menys cues i jo diria que també amb més atraccions (hi ha tres montanyes ruses tipus Dragon Khan). I a més, hi ha moltes coses per als més petits tot i que el lema del parc (el Snoopy) ja està una mica passat de moda. La història del parc és interessant, resulta que va començar als anys 40 quan un restaurant de pollastre fregit que tenia molt d'exit (el de la senyora Knott) va decidir posar atraccions perquè els clients estiguessin distrets mentre feien la cua.



El dissabte vam anar a Los Angeles. Vam anar a Hollywood. És un lloc al que s'ha d'anar però que decepciona bastant ja que és una zona bastant lletja i pobre de la ciutat (exceptuant un tros del Hollywood Blv on es concentren el teatre i demés). Però va valer la pena només per veure la cara dels nens quan es trobaven pel carrer amb el Superman o el Bob Esponja. Després vam passar per Beverly Hills, Rodeo Drive i cap a casa.



Més fotos aquí.

La Fiesta (2)

El cap de setmana passat el vam dedicar a gaudir una mica més de "La Fiesta". La veritat és que l'ambient va estar força bé. Aquests actes al carrer atrauen molt a la gent hispana o sigui que realment tens la sensació d'estar a Mèxic i a més la majoria de la música és de grups d'allà. La unica diferència notable és que comque la llei aquí prohibeix beure alcohol en públic, és impossible aconseguir una cervessa als xiringuitos. Per aconseguir una cervesa has d'entrar a un bar (i la entrada als bars està prohibida als menors de 21 anys). En fi, no és que jo sigui un alcoholic, però quan estàs menjant enchiladas y altre menjar picant mexicà, la veritat és que ve de gust una cervesa.



També vam anar a un rodeo. Curiós que a l'entrada hi havia gent protestant amb cartells per la crueltat que això suposa als animals i demanant que ho prohibeixin a Santa Barbara igual que han get a d'altres ciutats de Califòrnia. Aquí podeu llegir més d'aquesta campanya. No és que l'espectacle fos al·lucinant però a l'Aitor el va impressionar, igual que a mi quan ho vaig veure a Idaho als 10 anys.



Doncs res, si teniu la contrasenya, aquí podeu veure més fotos d'aquests dies.

Canvi de politica amb les fotos

Comque des del blog estavem enllacant amb un munt de fotos "familiars" he decidit protegir aquestes darreres per contrassenya. O sigui que si ets un amic o familiar que vols accedir a aquest contingut, si us plau envia'm un mail i t'enviare la contrassenya.

La fiesta

Aquesta setmana a Santa Barbara s'estan celebrant els "Old Spanish Days" o més popularment "La Fiesta". Es tracta de que la ciutat recorda el seu passat espanyol amb tot tipus d'activitats que barrejen la cultura espanyola (flamenc) amb la mexicana (mariachis) amb la més purament americana (rodeo). Aquí teniu tota la informació del que es fa durant aquests dies.



Resulta bastant impressionant veure com els carrers de Santa Barbara estan engalanats amb la bandera Espanyola. De moment, el primer dia, nosaltres hem anat a una de les fires (o "mercados" com els anomenen) que hi ha a la ciutat. Com podeu veure, els nens s'ho han passat d'allò més bé.

Els darrers dies

Els darrers dies hem estat fent un munt de coses, com sempre. El cap de setmana vam anar al zoo de Santa Barbara. També vam anar a un típic restaurant de marisc anomenat Joe's Crab que està a la ciutat de Ventura (restaurant de marisc però familiar amb tot de joguines penjant del sostre). També vam anar a passejar al Downtown de Santa Barbara (una de les activitats preferides de la Natàlia, li agrada molt el centre de la ciutat).



El diumenge també vam anar a la platja. Tot i que hem anat moltes vegades a passejar per la platja encara no havíem passat una matí a la platja, en banyador, amb les pales... Després de mirar diferents opcions, vam decidir anar a la platja més típica de SB, la East Beach. És una platja enorme al mig de SB amb tot tipus de serveis i amb un munt de xarxes de voleibol (es veu que un dels campeons olímpics de voley platja va sortir d'aquí). Doncs bé, aquesta platja en un diumenge d'agost estava gairebé buida (excepte per les xarxes de voley :) Hi ha tants km de platja per la quantitat de gent que viu a la zona que crec que encara que tots es possessin d'acord anant a la mateixa platja no s'ompliria (bé, excepte les més properes a LA com Malibú o Santa Monica, és clar).



I també hem estat alguns dies a casa, és clar.