Tot i que jo no sòc gaire emotiu amb els llocs, haig de reconèixer que aquesta visita a Barcelona ha estat "diferent", per dir-ho d'alguna manera. La veritat és que ja em vaig adonar quan a l'avió la gent em preguntava: "Tornes a casa?". Bona pregunta, on està ara la nostra casa? Per records, emocions, etc... segueix estant a La Garriga però ara la família està a Santa Barbara o sigui que...
Doncs res, que un se sent diferent quan torna a "casa" com un estrany. Fa tan poc temps que havia estat a Barcelona que alguns quan em veien es pensaven que només havia marxat de vacances. Però no, res és el mateix.
Lamentablement, durant la setmana vaig haver de fer tantes coses que no vaig tenir gaire temps de res. Em sap greu no haver vist a molts de vosaltres. Però en fi, al menys vaig veure a tota la gent de la feina, als sogres... i fins i tot vaig tenir un moment la darrera nit per anar a sopar al restaurant del Xus amb el Pedro!
La única llàstima és que, mentre jo estava a BCN, l'Adriana es va posar una mica malalta i la Natàlia, comprensiblement, es va espantar. Això d'haver d'anar al metge d'urgències sense que t'entenguin del tot no és gaire agradable. Però la nena ja està bé i jo he pogut arribar a Santa Barbara amb la maleta carregada de pernil ibèric, formatge... (sí, no dieu res que ja sé que és il·legal :)
Doncs res, que un se sent diferent quan torna a "casa" com un estrany. Fa tan poc temps que havia estat a Barcelona que alguns quan em veien es pensaven que només havia marxat de vacances. Però no, res és el mateix.
Lamentablement, durant la setmana vaig haver de fer tantes coses que no vaig tenir gaire temps de res. Em sap greu no haver vist a molts de vosaltres. Però en fi, al menys vaig veure a tota la gent de la feina, als sogres... i fins i tot vaig tenir un moment la darrera nit per anar a sopar al restaurant del Xus amb el Pedro!
La única llàstima és que, mentre jo estava a BCN, l'Adriana es va posar una mica malalta i la Natàlia, comprensiblement, es va espantar. Això d'haver d'anar al metge d'urgències sense que t'entenguin del tot no és gaire agradable. Però la nena ja està bé i jo he pogut arribar a Santa Barbara amb la maleta carregada de pernil ibèric, formatge... (sí, no dieu res que ja sé que és il·legal :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada