I dema... a Las Vegas. Si, si... ens anem a la Sin City amb els dos nens i un viatge de cotxe de mes de 5 hores pel desert! Ja us explicarem.
dilluns, de juny 26, 2006
dijous, de juny 22, 2006
La Festa de l'Aikido
I aquest Dissabte passat vam tenir la festa de l'Aikido. Una gran festa amb ball, pot-lock (dinar on cadascu porta algun plat per menjar) i ... l'entrega dels cinturons!
Si, a l'Aitor li han donat el nou cinturo groc! Be, de fet no es del tot groc, es blanc-groc. I tot i que altres nens passen directament al groc s'ha de dir que ell es amb diferencia el mes petit de tots i a mes esta molt orgullos amb el seu cinturo i amb totes les coses que esta aprenent.
De fet lo mes important es que s'ho passi be i rigui. I aixo us puc assegurar que ho fa molt.
Si, a l'Aitor li han donat el nou cinturo groc! Be, de fet no es del tot groc, es blanc-groc. I tot i que altres nens passen directament al groc s'ha de dir que ell es amb diferencia el mes petit de tots i a mes esta molt orgullos amb el seu cinturo i amb totes les coses que esta aprenent.
De fet lo mes important es que s'ho passi be i rigui. I aixo us puc assegurar que ho fa molt.
Mes fotos de la festa aqui.
Adeu als "petes"
Doncs si, sembla ser que ho hem aconseguit. Poc despres de fer els 3 anys l'Adriana ha deixat els seus "petes" (a.k.a. xupetes o pipes). Sembla mentida perque fins no fa gaire els necessitava a totes hores pero a aquestes alcades ja era una questio de salut.
En fi, que vam haver de recorrer a la "fada dels petes". Es una fada que viu aqui a Santa Barbara que quan un nen decideix de deixar els petes els ha de penjar a la nit a un arbre i al dia seguent te un regalet. Sembla mentida, pero si, va funcionar.
En fi, que vam haver de recorrer a la "fada dels petes". Es una fada que viu aqui a Santa Barbara que quan un nen decideix de deixar els petes els ha de penjar a la nit a un arbre i al dia seguent te un regalet. Sembla mentida, pero si, va funcionar.
Bici Nova
Hi ha certes cose d'aqui els USA que segur mai funcionarien al nostre pais. Una son els Stops on sempre passa el que arriba primer. Una altra es el Costco.
El Costco es una cadena de botigues que funciona a l'estil cooperativa: pagues $40 a l'any per a poder comprar-hi. Pots trobar preus mes barats a canvi d'haver de comprar molta mes cantitat de la que normalment compraries (paquets de tres pots de ketchup, llaunes de cafe de 10 kg...). Pero tambe tenen coses com ara teles, sofas i ... bicicletes.
Si, aqui es on vaig comprar la meva bici quan vaig arribar per uns 100 Euros (la bici no es res de l'altre mon pero per aquest preu us asseguro que no he trobat cap bici d'aquest estil amb 21 marxes). En fi, despres de 9 mesos de portar la bici es va trencar. La vaig portar a un parell de mecanics i em van dir que no hi havia res a fer, que costava mes arreglar-la que comprar-ne una de nova.
Finalment vaig decidir anar al Costco i demanar explicacions. Em vaig posar a la cua de devolucions i vaig anar veient com la gent tornava de tot: des d'una tele de plasma de $4000 a roba. La gent no posava cap excusa, un simple "m'he adonat compte que no m'agrada" era suficient.
Quan vaig arribar jo els vaig explicar la meva situacio i sense demanar-me res mes em van tornar tots els diners (recordeu 9 mesos despres de comprar-la i a mes sense el ticket de compra!!!). Amb els diners que em van tornar, em vaig comprar una altra bici molt semblant, al Costco es clar. Potser d'aqui uns mesos la canvio per una altra de nova ;)
El Costco es una cadena de botigues que funciona a l'estil cooperativa: pagues $40 a l'any per a poder comprar-hi. Pots trobar preus mes barats a canvi d'haver de comprar molta mes cantitat de la que normalment compraries (paquets de tres pots de ketchup, llaunes de cafe de 10 kg...). Pero tambe tenen coses com ara teles, sofas i ... bicicletes.
Si, aqui es on vaig comprar la meva bici quan vaig arribar per uns 100 Euros (la bici no es res de l'altre mon pero per aquest preu us asseguro que no he trobat cap bici d'aquest estil amb 21 marxes). En fi, despres de 9 mesos de portar la bici es va trencar. La vaig portar a un parell de mecanics i em van dir que no hi havia res a fer, que costava mes arreglar-la que comprar-ne una de nova.
Finalment vaig decidir anar al Costco i demanar explicacions. Em vaig posar a la cua de devolucions i vaig anar veient com la gent tornava de tot: des d'una tele de plasma de $4000 a roba. La gent no posava cap excusa, un simple "m'he adonat compte que no m'agrada" era suficient.
Quan vaig arribar jo els vaig explicar la meva situacio i sense demanar-me res mes em van tornar tots els diners (recordeu 9 mesos despres de comprar-la i a mes sense el ticket de compra!!!). Amb els diners que em van tornar, em vaig comprar una altra bici molt semblant, al Costco es clar. Potser d'aqui uns mesos la canvio per una altra de nova ;)
Smells like spring spirit in bloom...
Tot i que ja estem a l'estiu, la veritat es que aqui no es distingueixen gaire les estacions: es l'eterna primavera... Pero el cert es que aquests dies aqui es com una "hiper-primavera". Sembla que totes les flors s'han posat d'acord per sortir a l'hora i a vegades fins i tot costa de respirar de la olor a flor que hi ha per tot arreu, sobretot unes de liles i els "jazmin" (com es diu aixo en catala??).
Fins i tot jo que no he tingut mai problemes d'alergia tinc problemes de nas alguns dies. No m'estranya que diguin que Santa Barbara es el parais dels metges d'alergies i asmes.
Més fotos de caire primaveral aquí.
Més fotos de caire primaveral aquí.
Computer Crash
Fa un parell de setmanes que no teniem connexio a casa. El portatil que portava de BCN va petar i tot i que vam comprar un de nou de seguida (un Acer amb pantalla de 15 per uns 400 euros) no ens podiem connectar (amb la connexio del vei ;). O sigui que hem hagut de contractar ADSL ($15 al mes per 756 Kbps).
En fi que tornem a estar connectats i amb portatil nou (aixo si, a partir d'ara res d'accents :)
diumenge, de juny 04, 2006
Cinturó groc?
A l´Aitor l'Aikido (art marcial defensiu japonés, per als que encara no este al dia) li està anant molt bé. Li ha ajudat a centrar-se, agafar confiança, fer nous amics... Al principi es queixava cada vegada que tocava anar però ara ho agafa amb ganes. I això que amb ell li costa perquè és el més petit de la classe (hi ha coses, com ara cordar-se el cinturó, que són tota una odisea).
Però el mestre ja l'ha vist prou madur com per a fer l'examen de cinturó groc. El dissabte passat van tenir una classe especial per a preparar l'examen i avui, també dissabte, hi ha hagut l'examen. Era tot bastant imponent ja que hi havia 8 mestres amb cinturó negre fent d'examinadors. Feien anar passant els nens d'un en un i els demanaven tot tipus d'exercicis (alguns de noms raríssims en japonés) com ara volteretes, claus, etc...
A l'Aitor l'examen li ha anat força bé tenint en compte la seva edat però de moment no sabem res. D'aquí dues setmanes tenim la cerimònia amb exhibició i supar inclós, ja us direm.
Més fotos d´Aikido aquí.
El Cumple de la Sofia
L'Adriana s'ho passa d'allò més ve al seu cole. Si per ella fos estaria tot el dia allà. I de fet, el seu dia preferit és el divendres perquè sap que es queda a dinar (amb la seva bosseta de lunch).
Al cole té molts amics però potser amb les que s'ha fet millor és amb dues cosinetes que es diuen Isabela i Sofia. Aquest divendres (sí, després de la fira de l´Aitor) vam anar a l'aniversari de la Sofia a una pizzeria del centre de Santa Barbara.
La Sofia és de familia latina (llatina però de diners, els pares tenen una immobiliaria) . Els avis gairebé no parlen anglès en canvi els seus pares parlen preferentment anglès tot i que segueixen utilitzant l'espanyol entre ells i fins i tot a vegades amb els nens. Resulta curiós anar a una festa familiar d'aques tipus i trobar-se amb tots els arquetips hispans (fins i tot un que semblava cantant de Reggaeton, una que semblava l'Eva Langoria de Mujeres Desesperadas i un altre que semblava un mafiós latino :).
Al cole té molts amics però potser amb les que s'ha fet millor és amb dues cosinetes que es diuen Isabela i Sofia. Aquest divendres (sí, després de la fira de l´Aitor) vam anar a l'aniversari de la Sofia a una pizzeria del centre de Santa Barbara.
La Sofia és de familia latina (llatina però de diners, els pares tenen una immobiliaria) . Els avis gairebé no parlen anglès en canvi els seus pares parlen preferentment anglès tot i que segueixen utilitzant l'espanyol entre ells i fins i tot a vegades amb els nens. Resulta curiós anar a una festa familiar d'aques tipus i trobar-se amb tots els arquetips hispans (fins i tot un que semblava cantant de Reggaeton, una que semblava l'Eva Langoria de Mujeres Desesperadas i un altre que semblava un mafiós latino :).
Però evidentment lo més important és lo bé que s'ho va passar l'Adriana. Des que vam arribar no va voler saber res de nosaltres i es trobava "en su salsa".
Més fotos de l'aniversari latino aquí.
Fira al Cole de l'Aitor
El divendres van fer una fira al cole de l'Aitor. Era molt divertit perquè cada classe es feia responsable d'una atracció de fira i totes havien de ser de l'estil tradicional com ara llençar anelles a les ampolles de llet, tirar boletes al forat, intentar tirar la típica piràmide també d'ampolles de llet... en fi, les mateixes que et trobes a la secció de l'Oest de Port Aventura (LOL).
I Madonnari
Aquí a Santa Barbara és estrany el cap de setmana que no hi hagi algun festival o activitat especial al carrer (per no parlar dels concerts, etc...) El cap de setmana passat van fer un dels festivals més coneguts, anomenat I Madonnari.
Es tracta d'una festa d'ambient italià (sí, sí, aquí tenim tot tipus de festival regionals, irlandesos, grecs, xinesos...) a la que artistes fan veritables obres d'art amb guixos a terra. La festa es fa just a davant de la famosa Missió de Santa Barbara i també hi havia tot tipus de xiringuitos amb menjar i artesania italiana.
Cantant al Cole
La setmana passada l'Aitor va fer una cantada al seu cole. No va ser gaire diferent del que se sòl fer a Catalunya: cada classe es prepara una cançó i després ho intente fer el millor que poden tenint en compte els nervis i sorpressa de veure's davant de tanta gent.
Però fa gràcia veure a l´Aitor tan integrat i cantant una cançó de la pluja en anglès californià.
Però fa gràcia veure a l´Aitor tan integrat i cantant una cançó de la pluja en anglès californià.
Torna la calor
Poc després que marxés la meva mare el temps va començar a millorar i ara ja es pot dir que hem tornat a la normalitat després d'una primavera molt estranya amb pluja i mal temps com no recordaven "los viejos del lugar". La veritat és que ara s'ho ha agafat amb ganes i avui a la nit, per exemple, fa molta més calor del que és habitual (més de 30 graus a la nit no són normals aquí).
Però com podeu veure això vol dir que ha tornat a començar la temporada de piscina i l'Aitor i l'Adriana ho agraeixen molt. Com no, els encanta estar a dins de l'aigua. Els agrada tant que prefereixen molt més anar a la piscina que a la platja on l'aigua és bastant freda gairebé tot l'any i poca gent (exceptuant els surfistes, és clar) s'atreveix a ficar-se de ple.
Iaia Americana
Des que la meva mare va deixar el restaurant ha estat més temps a Estats Units que a Espanya. Primer va estar amb els meus tiets americans recorrent Andalusia però després va marxar amb ells cap a les Amèriques. Ha estat gairebé tres mesos a Twin Falls Idaho. Ara se´n torna a Espanya a renovar la visa però després té la intenció de tornar al menys 3 mesos més. Si per ella fos es quedaria a viure aquí a Estats Units però la veritat és que no és gaire fàcil obtenir una visa: o trobes una feina i una empresa disposada a fer els tràmits o un americà/na dispossat a casar-se.
Durant aquest tres mesos també ha tornat a Santa Barbara per a fer una visita de un parell de setmanes. (Però comque la majoria de les fotos les va fer ella amb la càmera que ha comprat per a l'Estibaliz, m'he trobat que ella gairebé no surt a les fotos.) De camí a Santa Barbara també va passar per Las Vegas i el Gran Canyó i San Francisco i va tenir temps de comprovar lo pèssim que són els trens aquí a Estats Units quan va decidir venir en tren-tartana des de San Francisco a Santa Barbara.
Durant la setmana no vam visitar gaire més que el centre de Santa Barbara ja que amb lo liats que anem (coles, feina...) els dies no donen per a més. Però durant els caps de setmana sí que vam tenir temps de fer més coses.
Vam tornar a anar a Solvang. Els que ens coneixen ja se'n riuen perquè és la 4a vegada que hi anem (recordeu aquell poblet tipus Danés/Holandés que hi ha a l´interior?) però és que tothom que ve per aquí li fa gràcia (i de fet és un poble que està a totes les guies turístiques de Califòrnia). A diferència de les altres vegades, però, també vam tenir temps de visitar els voltants i anar a una cascada molt coneguda on l'Aitor i l´Adriana van remollar-se els peus.
Durant aquest tres mesos també ha tornat a Santa Barbara per a fer una visita de un parell de setmanes. (Però comque la majoria de les fotos les va fer ella amb la càmera que ha comprat per a l'Estibaliz, m'he trobat que ella gairebé no surt a les fotos.) De camí a Santa Barbara també va passar per Las Vegas i el Gran Canyó i San Francisco i va tenir temps de comprovar lo pèssim que són els trens aquí a Estats Units quan va decidir venir en tren-tartana des de San Francisco a Santa Barbara.
Durant la setmana no vam visitar gaire més que el centre de Santa Barbara ja que amb lo liats que anem (coles, feina...) els dies no donen per a més. Però durant els caps de setmana sí que vam tenir temps de fer més coses.
Vam tornar a anar a Solvang. Els que ens coneixen ja se'n riuen perquè és la 4a vegada que hi anem (recordeu aquell poblet tipus Danés/Holandés que hi ha a l´interior?) però és que tothom que ve per aquí li fa gràcia (i de fet és un poble que està a totes les guies turístiques de Califòrnia). A diferència de les altres vegades, però, també vam tenir temps de visitar els voltants i anar a una cascada molt coneguda on l'Aitor i l´Adriana van remollar-se els peus.
També vam tornar a visitar les foques just abans que se'n vagin fins l'any vinent i vam anar a visitar un munt de parcs i platges dels voltants. La veritat és que tampoc va fer gaire bon temps i fins i tot va ploure alguns dies però crec que no es va aburrir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)