Ojai

Ojai és un poble a la muntanya, a uns 45 minuts de Santa Barbara. Històricament es veu que era un centre de misticisme dels indis Chumash, nadius de Califòrnia. Encara avui dia hi ha molta gent que creu que hi ha màgia a la vall d'Ojai i de fet a la vall hi van tot tipus de sectes i religions estranyes.



El poble és maco per la natura que l'embolta i per l'aire post-hippy que s'hi respira, amb tot tipus de botigues de disseny i artesania.

Thanksgiving

La festa de Thanksgiving (Acció de Gràcies) aquí és una gran festa. De fet, problablement sigui fins i tot més important que el Nadal ja que implica a gent de totes les religions. Per als que no ho sabeu, la tradició indica que s'han de reunir les famílies i menjar el típic gall d'indi (Turkey) amb tots els condiments típics (puré de patates, puré de moniato, salsa de fruits del bosc...).

Doncs bé, no teníem gaire plans per aquest dia (de fet jo volia anar a veure un partit dels Lakers) i la directora de la Oficina de Recerca de la Universitat em va trucar i em va convidar a anar tots a casa seva. La veritat és que és una mica sorprenent que una persona que només has parlat un cop et convidi (a 5 persones) a casa seva. La veritat és que part de la raó que ens convidés és que el seu gendre és de Barcelona. També estava convidat al dinar el seu pare (amo de l'empresa Galfer, empresa amb la seu a Barcelona però una central a prop de Santa Barbara) a i un amic seu de l'Empordà.

Al final erem més gent parlant en català que en anglès. Va ser realment molt agradable i a més el dinar estava molt bo. Més fotos aquí.

La Mama a Santa Barbara 2

Aquesta setmana la meva mare ha vingut per segona vegada a visitar-nos. Quan vam venir cap aquí va dir que vindria a veuren's cada dos mesos... i de moment ho està complint.

Aquesta setmana els nens han tingut festa des de dimecres (i jo des de dijous) per Thanksgiving. Per això hem pogut fer algunes visites.

Vam tornar a visitar la reserva de papallones (més fotos de la visita aquí).



També vam anar al port a comprar marisc directament dels vaixells (més fotos de la visita al port i del resultat aquí).



I vam anar a visitar Ojai i a un dinar de Thanksgiving, però això ho deixo per a uns altres posts.

Madrid-Barça

Dissabte passat com tots sabreu hi va haver el Barça-Madrid. Seguir-lo des d'aquí va ser una mica complicat. Per començar el partit va començar a les 11 del matí, hora d'aquí. A més, aquí nosaltres no tenim tele per cable (es veu que hi ha un canal que sí dona la majoria de partits del Barça, inclosos el del dissabte). O sigui que vaig buscar algun canal que transmitís en streaming per internet. Hi ha diverses webs amb enllaços directes a multituds de streams directes de tele (mireu aquesta, per exemple), però cap feia el partit.



En fi, vaig acabar escoltant el Puyal en directe i com alguns de vosaltres ja us vàreu adonar, vaig enviar un parell de missatges en nom de l'Aitor que també estava escoltant el partit.

Per cert, tot un repte escoltar la transmissió de Catalunya Ràdio en Linux amb mplayer (no publiquen l'adreça real del stream i s'ha de fer una mica d'enginyeria inversa per trobar-lo).

S'acaba el Soccer

Doncs sí, el dissabte passat vam jugar el nostre últim partit. És una llàstima que acabi ja sobre tot per l'Aitor perquè li estava agradant molt i realment necessita descarregar una mica d'energia amb algun esport.

L'últim partit no va tenir història. L'Aitor va estar a la banqueta els primers 15 minuts (ell prefereix perdre's aquests 15 minuts i no haver de sortir més) i anàvem 0-0 (tot i que dominant). Va sortir l'Aitor i va fer 3 gols en 10 minuts. A partir d'aquí li vaig dir que anés més cap a la defensa i que deixés marcar a altres nens.

Al final tots contents ja que en els darrers partits, alguns nens que ni tan sols s'havien acostat a la porteria han aconseguit de marcar. Han millorat molt (i us puc assegurar que no és degut a l'entrenador :)



Després del partit vam fer una petita festa d'acomiadament a una pizzeria. Am entrega de trofejos. A mi em van regalar un val per $40 a un restaurant de "tapas" del downtown. Tot molt emotiu...

Més fotos de la festa aquí.

Monarchs

Fa alguns posts comentava que una de les coses impressionants de la natura d'aquí són les papallones "Monarchs". Sabíem que aquí a prop hi havia una espècie de reserva on les papallones passen l'hivern, el que no sabíem és que es troba a només 10 minuts de casa! Doncs sí, l'altre dia hi vam estar hi és bastant al·lucinant... Milers de papallones en un bosc d'arbres gegants...



Aquí podeu veure les fotos i si afineu la vista potser podeu deduir on estan les papallones (de fet tot el que seblen fulles de color taronja o groc són en realitat papallones.

Ostrich Land

I anant cap a Solvang vam topar amb una granja ben curiosa anomenada "Ostrich Land" o "Terra dels Estruços". Sé que a Catalunya també hi ha granjes semblants però no crec que s'atreveixin a convertir-ho en una atracció publica com aquesta on et venen menjar per que donis de menjar als estruços i emus :)



Més fotos aquí.

Solvang

El cap de setmana passat vam anar a Solvang. Solvang és un poblet situat a uns 40 minuts de Santa Barbara. Està a les montanyes de Santa Ynez però no gaire lluny de la costa. I se'l considera un dels pobles amb més encants de Califòrnia. I perquè és això? Doncs resulta que tot el poble recorda a un poblet centro-europeu, segons diuen ells de Dinamarca.



Es podria tractar d'un parc temàtic més dels americans. Però en aquest cas almenys tot respon a una certa lògica ja que el poble en realitat va ser fundat per immigrants Danesos. La majoria de les botigues d'artesania, formatges, o pastissets encara pertanyen als descendents d'aquests primers immigrants. Realment curiós.

Aqui podeu veure més fotos nostres a Solvang.

Més fotos

Més fotos dels nens aquí. (Totes en format vertical perquè estem intentant d'omplir un marc amb aquestes característiques :)

Trick or Treat

El dilluns va ser Halloween. Després de mesos de preparació va arribar el "gran dia". La veritat és que tampoc va ser per tant i, tot i que alguns s'ho prenen molt en serio, la cosa no és tan gran com pot semblar.



El diumenge vam anar a una desfilada de nens al downtown. Després de la desfilada les botigues donaven caramels als nens que anaven disfraçats i feien el "trick or treat". Ja vam arribar a casa amb una bona bossa de caramels.

El dilluns tant l'Aitor com l'Adriana van fer festa al cole. La veritat és que els dos s'ho van passar molt bé, Halloween és, sobretot, una festa pels nens (i pels universitaris a Isla Vista però això ja és una altra història).

Per la tarda vam anar a un dels centres comercials on havien posat tot tipus d'atraccions gratuites pels nens i les botigues tornaven a donar caramels. Després, quan es va fer fosc, vam anar al nostre barri i vam fer trick or treat a algunes de les cases més decorades.



La veritat és que el nostre carrer estava bastant mort (a la nostra comunitat no hi ha gaire nens petits i la nostra casa era de les poques decorades amb carabasses). Tot i això vam passar per les cases dels veins i tots ens van donar caramels. Amb una caixa ben plena de tots els caramels que havíem recollit i molts pocs que havíem comprat vam esperar aviam si es presentava algun nen. Però no... ara a casa tenim un cistell de caramels que haurem de redistribuir d'alguna manera.

Moltes més fotos (sobretot dels nens disfrassats) aqui.