El cafè

Comque aquí gairebé ningú fuma a partir de certa edat (la veritat és que els joves fumen bastant però no veus a ningú de més de 30 anys, a excepció dels hispans, fumant) han de procurar-se algun altre tipus de droga. Els més afortunats, com un home que vaig conèixer l'altre dia, poden rebre un paperet del seu metge dient que estan autoritzats a cultivar i consumir marihuana (està permés el seu us terapèutic sota recepta). Però la resta estan absolutament enganxats al cafè.

El cafè aquí no es beu en tasses de porcellana sinó en gots de paper igual que els refrescos. A la majoria de restaurants i bars hi ha el típic cafè americà aigualit però la veritat és que hi ha moltíssimes cafeteries tipus Starbucks o d'altres que intenten simular l'estil italià.

La qüestió és que demanar un cafè per a un nouvingut no és gens fàcil. Primer has de decidir quin tipus de beguda vols (expresso, latte, macchiato, mocca...). Això no és gaire problemàtic per als que hem estat algun cop a Itàlia. Però després comencen les preguntes:

• Simple o doble? "single or double"?
• Crema o llet? "cream"? "milk"? "half and half"?
• Quin tipus de llet? "no fat"?, "low fat"?, "regular"?
• Vols nata? (nata?!!!) "whip cream"?
• El vols amb gust a vainilla?

fins que aconsegueixen marejar-te tant que dius: posa'm el que vulguis.

El got de cafè és una eina que realment es porta a tot arreu i fins i tot els cotxes més cutres tenen un accessori per a aguantar el got i a la majoria de llocs et descompten 20 centims si portes tu el got.