Fa un parell de dies vaig tenir la sort d'anar a un concert de Lou Reed. La veritat es que es un d'aquells classics que ja puc possar a la llista de concerts que he anat (Van Morrison, Neil Young, Bob Dylan, Sting, Bruce Springsteen...), nomes em queda veure el Tom Waits i tindre el cicle dels classics complert :)
Va ser un concert d'estil intim en un teatre amb unes 400 persones. I un concert realment molt arriscat. La major part del tems eren dos baixos i ell tocant la guitarra i cantant... si, si: dos baixos! Be de fet els dos eren mes aviat contrabaixos, contrabaixos electrics (alguns de ben estranys, per cert). Fins i tot en alguna part del concert el Lou va tocar sintetitzadors i va recitar poemes.
Va ser un concert d'estil intim en un teatre amb unes 400 persones. I un concert realment molt arriscat. La major part del tems eren dos baixos i ell tocant la guitarra i cantant... si, si: dos baixos! Be de fet els dos eren mes aviat contrabaixos, contrabaixos electrics (alguns de ben estranys, per cert). Fins i tot en alguna part del concert el Lou va tocar sintetitzadors i va recitar poemes.
Tan arriscat que no va tocar ni un tema remotament conegut per mi (res del Berlin, el New York o classics de la Velvet). Alguns temes nous i d'altres rescatats d'albums minoritaris. Tots ells amb molta lletra, aixo si.
Un gran concert per a recordar. Vaig poder fer dos fotos d'estranquis pero son tan dolentes que nomes les conservare com a record intim.
1 comentari:
no és el mateix que veure'l en concert, però potser et ve de gust passar-te per la máquina de huesos, un espai dedicat al petit gran tom waits
http://maquinadehuesos.blogspot.com
i si no, doncs res
passi-ho bé
Publica un comentari a l'entrada